Jordi González ha recuperat la forma des que el fitxessin per dona una nova vida a Col·lapse, el programa de Ricard Ustrell per als dissabtes a la nit a TV3. Feia molt de temps que no el sentíem en català, ja que les últimes feines les havia fet a realities i programes de tafaneries de Telecinco. I com és que va fer aquest canvi professional tan fort als 64 anys? Ell mateix ho ha explicat en una entrevista molt personal a El País, en la qual deixa clar que estar a punt de perdre la vida l’any passat va fer que es replantegés moltes coses.
Cal recordar que el presentador català va debatre’s entre la vida i la mort a principis del 2025, quan va ingressar en un hospital de Colòmbia amb una broncopneumònia bilateral que va empitjorar molt per culpa de la crisi renal amb què va coincidir. Després de passar nou setmanes a l’UCI, tres d’elles en coma i amb la família preparada per si havien d’acomiadar-se d’ell, van poder matar el bacteri i ell va decidir-se a fer un canvi de vida. “Vaig pensar que, quan tornés a parlar i ser jo mateix, dedicaria tot el meu temps a fer les coses que no havia pogut fer perquè treballava molt“, diu ara. La idea? Gastar-se “tots” els seus diners i jubilar-se.
No ho ha acabat fent, però, ja que va coincidir que en aquell moment van pensar en ell per oferir-li aquest programa: “Em vaig enamorar d’aquesta proposta al moment i no em considera cap esforç la feina, m’ho passo bé”. Arribarà un moment en què realment es jubilarà i, llavors, aprofitarà l’apartament que va comprar-se a Rio de Janeiro fa 16 anys i el pis a Medellín que va adquirir per passar-hi temporades: “Tot això està en stand by, així com el desig de viure uns mesos a l’any a Buenos Aires“.
Jordi González parla dels sous estratosfèrics que ha arribat a guanyar a televisió
Queda clar, doncs, que el seu futur com a home sense televisió el situarà a Sud-amèrica. Diu que encara no té ganes, però reconeix que encara li queden “moltes coses a fer”. Això de gastar-se tots els diners, també ho ha aparcat? “Bé, gasto bastant… No tinc fills i tampoc no en tindré, així que no tinc gens d’interès a deixar res. Que tampoc no tinc tants diners perquè hi ha hagut una pandèmia i els he anat gastant, de la mateixa manera que Hisenda també s’ha ocupat que no guanyi tant”.
Després de tants anys a la petita pantalla, no la trobaria a faltar quan ho deixés? Sembla que no, pel que diu: “Quan he parat, no he trobat a faltar la feina ni un sol dia”. Ell no ha necessitat un temps de descans per salut mental com sí que els ha passat a altres professionals com Andreu Buenafuente i creu que és perquè “mai” no ha volgut “casar-se” amb la feina. Ell que ha viscut l’edat d’or de televisió on es guanyaven moltíssims diners, ara viu “amb resignació” que això hagi quedat lluny: “Amb la crisi de 2005 i 2008 van abaixar els sous del 20% al 50%. La gent que va entrar després d’aquell moment, ja guanyava una desena part del que guanyàvem nosaltres. Érem l’aristocràcia, però ja havia començat a vendre coberteria“.
Jordi González ha après a dir que no als 64 anys: “M’ha costat un coma de tres setmanes i una malaltia molt fotuda aprendre a dir que no… Finalment, però, ja sé dir-ho. Ja no vaig a casaments i tampoc no faig res per compromís o per quedar bé. També ha allunyat a gent que no m’aporta res, a mi no em queda tant de temps per perdre”. Una entrevista que el mostra com un professional sense pèls a la llengua.
