Irene Urdangarin ha protagonitzat uns quants titulars els últims dies perquè s’ha sabut que ella heretarà la part més gran de la fortuna de la seva tieta-àvia, Irene de Grècia. Ara, torna a parlar-se d’ella per la confessió que ha fet el seu pare sobre ella a les memòries. Fins ara no s’havia sabut, però Iñaki Urdangarin ha tret a la llum que la noia té dislèxia des que era petita. La revista ¡Hola! ha tingut accés a un fragment on parla dels seus fills, cosa que permet conèixer detalls desconeguts de les seves vides personals.
Com són els seus quatre fills “meravellosos“? Les declaracions més sorprenents fan referència a l’única filla, la Irene, la qui diu que és qui més el “fascina” per l’exercici de superació que ha fet. Sempre va tenir “dificultats d’aprenentatge” a l’escola, diu, per culpa de la dislèxia que pateix “des de ben petita”. Aquest trastorn del processament del llenguatge, que té origen neurobiològic, afecta la capacitat de llegir, escriure i lletrejar no ha impedit que arribi a una Universitat del Regne Unit, on estudia Gestió d’Hostaleria, Turisme i Esdeveniments.

Què diu Iñaki Urdangarin sobre els altres fills a les memòries?
L’ex de Cristina de Borbó també ha parlat dels altres fills en aquest escrit, en el qual dona detalls que criden l’atenció. El gran és el Juan, que viu a Londres des de fa uns anys. A ell l’agraeix que es convertís “en el sosteniment emocional principal” de la mare i dels seus germans “sense que ningú li ho demanés”: “Va ser un pilar ferm del projecte familiar, és un noi solidari i empàtic“. Al noi va tocar-li viure la seva “inexperiència” i els seus “errors” com a pares primerencs, recorda.
El segon germà és el Pablo, que ha seguit els seus passos com a jugador d’handbol professional. D’ell aplaudeix que tingui “un talent natural” per a l’esport i, també, per a “moltes coses”: “És molt sensible, amb una vida interior intensa que observa, sent i processa“. I del Miguel? Sempre s’ha dit que ell és el més discret dels quatre, però gràcies a aquest exercici de transparència del pare sabem que la seva qualitat especial és que té “molta intuïció“, que “sap escoltar, construir i explicar” des d’un lloc “empàtic, reflexiu i assertiu“. Curiosament, d’ell diu que va ser la persona qui el va animar a escriure aquestes memòries.

A tots quatre els hi dona les gràcies públicament per la seva “fortalesa silenciosa” i “l’amor incondicional” que li han donat també en els moments més durs. Un llibre que promet deixar molts titulars, més enllà dels consells que diu que dona a persones que vulguin reinventar-se com ha fet ell.





