Iñaki Urdangarin s’havia mantingut en silenci tot aquest temps, malgrat les suculentes ofertes que li havien fet per parlar públicament sobre el divorci de Cristina de Borbó i els anys que ha passat a presó. Ara pretén fer-se d’or amb la publicació d’unes memòries -o llibre de coaching, depèn de qui li preguntes- que prometen fer trontollar la família reial. Serà la setmana vinent quan arribin a les llibreries, el que permetrà conèixer quins detalls íntims ha volgut treure a la llum en aquest exercici de transparència. Ell les ha venut com una oportunitat d’explicar la seva història, de debò, i d’ajudar altres persones que vulguin reinventar-se després de passar per situacions “tan fortes” com les que ha superat ell. Doncs bé, la revista ¡Hola! ha tingut accés a alguns fragments de l’escrit i n’ha filtrat part del seu contingut.
La portada ja fa intuir per on aniran els trets, tenint en compte que han escollit Tot el viscut: triomfs, derrotes i aprenentatges com a títol. Des de la revista s’assegura que, aquí, “fa balanç” i “se sincera” com mai no ha fet sobre els fets més “lluminosos” i també els més “foscos” de la seva vida. En un total de 295 pàgines, l’exgendre de Joan Carles de Borbó repassarà la seva carrera com a jugador professional d’handbol i la posterior entrada a la família reial. Evidentment, també parla del temps a presó i el divorci de la mare dels seus fills. Però quines parts s’han filtrat?
Què explica Iñaki Urdangarin a les seves memòries?
En primer lloc, l’ex de Cristina es penedeix d’haver generat “dolor” en els seus i “decepció” en moltes persones. L’objectiu d’aquest escrit, pel que diuen, és explicar la seva versió del que ha viscut i demanar perdó obertament. No obstant això, no dubtarà en oferir un testimoni potent i sense ocultar el seu enuig amb la família reial: “Quan les coses van posar-se lletges, em vaig sentir abandonat. Jo, que m’havia sentit ben acollit, mai no va sentir que pertanyés realment a la meva família política”. Quan recorda el pas per presó, diu que encara “li tremola el pols” si mira cap a “la foscor” que va envair-lo especialment durant els primers mesos que va passar reclòs. Aquella experiència va “estripar” la família “de dalt a baix”.
Al llarg del llibre, sembla que només dedica bones paraules cap a la seva exdona. De Cristina aplaudeix que pogués encarregar-se de tot mentre ell estava a la presó, li agraeix el suport que va donar-li en el seu pitjor moment i també recorda els anys més feliços que van viure junts. “Fer patir Cristina i els meus fills una altra vegada mai no va formar part de la meva idea de començar des de zero”, assegura. “Cristina continua sent una part importantíssima de la meva vida, a qui estimo, admiro i respecto. La considero la responsable d’haver sostingut la nostra família amb una fortalesa admirable“. I continua amb més floretes: “Encara continuem preocupant-nos l’un per l’altre, ens desitgem el millor i intentem donar-nos suport no només com a pares, sinó també com a amics“.
Això sí, les declaracions que més agraden són les que fan referència a Ainhoa Armentia. La seva actual parella, que no podrà posar-se gelosa perquè a ella li dedica les frases més maques: “Ella és una part essencial de la meva felicitat. A prop d’ella, el passat ja no pesa amb tanta rotunditat. És una part essencial del meu present i tant de bo del meu futur“.
Iñaki afirma que la seva estima i la seva comprensió van ser “claus” perquè pogués trobar el camí de la seva reconstrucció: “Va suposar una energia nova en la meva vida. Amb ella, el món havia deixat de fer-me por per començar, una altra vegada, a semblar-me un desafiament emocionant“. Unes paraules que arriben en el pitjor moment de la parella, curiosament, ja que els seus amics confessen que travessen la seva pitjor crisi perquè estan passant molt de temps separats i això ha “afectat” la relació. Caldrà veure com rep la gent el llibre del basc i si aconsegueix vendre més exemplars que el seu antic sogre.
