El secretari general de les Comissions Obreres a Catalunya, Javier Pacheco, manté el pols als representants dels empresaris amb la previsió de mobilitzacions de treballadors durant la tardor. El calendari del conflicte encara no s’ha acordat amb la Unió General de Treballadors, si bé Pacheco ha promès actuacions “sectorials i generals” que adrecin tant la situació d’empreses i indústries concretes com les reclamacions estructurals del sindicat, des del pacte de les pensions fins al salari mínim interprofessional. L’escull més alt, però, és el pacte salarial amb la patronal per l’actualització retributiva a la inflació. El representant de la central, en aquest sentit, ha estat clar en la inauguració del curs econòmic: “O salaris, o conflicte”.
Pacheco assenyala el teixit empresarial català i del conjunt de l’Estat com a contribuïdor net a l’escalada inflacionista dels darrers mesos. Si bé els representants de la patronal fa temps que avisen de la possibilitat d’efectes de segona onada si els salaris s’actualitzen segons l’IPC, el secretari general dona la volta a la consideració. Des del sindicat constaten que, si hi ha efectes de segona onada, el seu origen és al manteniment dels marges de benefici empresarial. Els negocis, critica, traslladen sistemàticament els elevats costos energètics al preu final dels productes, una pràctica que ataca el poder adquisitiu de la ciutadania. “Les empreses han de corresponsabilitzar-se de la crisi” reclama el secretari, tot avisant d’una nova crisi, en aquest cas de demanda, si no es sacrifiquen els marges empresarials.
En el terrat de les patronals situa el sindicat la pilota del pacte de rendes. Pacheco, en aquest sentit, ha acusat els principals líders de les associacions empresarials catalanes i espanyoles de “fer política” amb posicions “maximalistes” que es tanquen en el rebuig sistemàtic de les demandes dels treballadors. “Tinc poques esperances amb el pacte de rendes”, lamenta el secretari general, que s’emplaça a treure Foment del Treball de la posició de bloqueig.
El principal conflicte entre representants d’empresaris i treballadors es troba en la clàusula d’actualització salarial a l’IPC. Des del sindicat neguen una actualització a la inflació massa ambiciosa –”si apugem els salaris un 10% crema tot”, apunta Pacheco– però esperen recuperar el poder adquisitiu de la població. En la mateixa línia, rebutgen les propostes “regressives” en política fiscal que limitin l’aportació d’empreses, rendes altes i grans patrimonis. “No renunciarem al debat fiscal”, confirma el SG, tot avisant a totes les administracions d’activitat sindical contra les concessions en impostos. També a la Generalitat, a qui s’enfronta en la proposta de rebaixa de Patrimoni i Successions. “No acceptarem un model fiscal que renunciï a la protecció social de la gent”, conclou.
Els convenis col·lectius, al punt de mira
La negativa negociadora de la patronal no es limita a l’actualització salarial amb l’IPC. Des del sindicat denuncien el bloqueig de 72 convenis empresarials al país, que provoca la congelació dels salaris i les condicions de prop d’un milió de treballadors al país. Al gener, però, la xifra superara els 1,75 milions de catalans afectats, en tant que caduquen quatre desenes de convenis més, fins als 113. CC.OO avisa, en aquest sentit, de “mobilitzacions generals per garantir” els acords sectorials, si bé reconeix que “cada sector haurà de tensar per desbloquejar els convenis”. Així, apunta cap a setmanes de vagues sectorials, si bé per ara no contempla la vaga general. “Les vagues generals no es convoquen, es fan”, apunta Pacheco.
Contenció alimentària
En aquest sentit, Pacheco valora les mesures de contenció de preus dels productes bàsics proposats pels ministres de Treball, Yolanda Díaz, i consum, Alberto Garzón. Segons el sindicat, de fet, “fa mesos que anem dient que és necessari” establir un sostre als costos dels productes bàsics, en tant que els consumidors “estan pagant uns grans preus pels productes independentment dels seus costos”.
Ha continuat els retrets cap als empresaris, en aquesta ocasió cap als propietaris de les firmes de gran consum –uns “dels que més s’estan forrant”, segons el SG– i la demanda del sector de limitar els preus amb una baixada de l’IVA. “No és un problema d’impostos, sinó de beneficis”, etziba Pacheco, tot acusant de “cobdícia” als representants de la indústria de la distribució alimentària.
La crisi ataca l’afiliació
Des de Comissions Obreres comencen a patir els estralls de la crisi econòmica en l’afiliació a l’entitat. Si bé la contenció ha estat mínima, Pacheco calcula una caiguda propera a l’1% en la base social del sindicat en comparació amb l’any passat. Al tancament de l’agost, CCOO de Catalunya comptava amb 143.884 persones afiliades, amb una presència creixent en els verticals de joves –amb prop de 7.000 militants– i persones nascudes fora de l’Estat, que ascendeixen a l’11,5% del gruix de sindicalistes.
El secretari general lamenta, però, el limitat efecte que pot tenir l’activitat col·lectiva dels treballadors en un país de micropimes. Els empleats d’empreses amb sis o menys treballadors, la gran majoria de les que operen a Catalunya, no tenen dret a triar representació sindical, el que suposa un “dèficit democràtic”, segons l’entitat. A banda de reclamar l'”enfortiment de la responsabilitat”, Pacheco s’alinea amb les reclamacions de, entre altres, Pimec de fomentar el creixement de les empreses del país per evitar aquesta situació.
4 
1 