Els veïns de Mont-roig del Camp no estan habituats a llevar-se sent el centre informatiu del dia. Van captar l’atenció l’1-O del 2017 amb les imatges en què es veia una gran massa de gent fent fora la Guàrdia Civil del poble quan pretenia requisar les urnes del referèndum d’independència. Després el poble ha ocupat sovint titulars en la crònica de successos. Aquest dilluns, la notícia era radicalment diferent. L’anunci des de Corea del Sud d’una inversió milionària per establir al municipi una fàbrica de components de bateries ha fet saltar del llit més d’un amb la sensació de jornada històrica per al poble.
Mont-roig té poc més de 12.000 habitants i una particularitat que marca la seva història: consta d’un nucli històric, de població més reduïda a l’interior, i un nucli turístic a la costa, que té com a eix Miami Platja, una urbanització que va anar creixent desorganitzadament des dels anys seixanta a l’escalf del boom turístic lligat a les polítiques del desarrollismo franquista.
Els observadors atents de la història local subratllen que en els primers anys de la democràcia, les polítiques del municipi anaven a remolc dels interessos dels terratinents del nucli històric, un fet que no beneficiava la població nouvinguda, que acostumava a instal·lar-se a Miami Platja i treballava, en gran part, en el sector de la construcció. El del totxo va ser un negoci que va experimentar un gran auge, almenys fins a la crisi econòmica del 2008.
Aquesta bonança brollava dels beneficis de la construcció de milers de segones residències repartides en desenes d’urbanitzacions del municipi, moltes de les quals adquirides per famílies que hi estiuejaven procedents de l’àrea de Saragossa. La pagesia va ser una ocupació important entre els habitants dels nucli històric, però els darrers temps el relleu generacional s’ha fet pràcticament impossible. És per això que la nova inversió es veu també amb més bons ulls.
Una inversió que pot beneficiar la cohesió d’un municipi amb dos nuclis de població
Els dos nuclis del municipi, l’històric —més lligat a la pagesia i políticament de tendència més conservadora i feu de Convergència i Unió quan existia— i el turístic —amb trets més populars i amb una població més lligada a la immigració— han viscut pràcticament d’esquena l’un de l’altre. És per això que l’arribada d’aquesta inversió, que se situarà en una parcel·la de titularitat municipal propera al poble vell, és vista com una possibilitat de cohesionar definitivament el dos nuclis de població, a la vegada que finalment es donarien per enterrades les resistències que els antics terratinents van tenir a permetre un creixement econòmic basat en la indústria. La ubicació de la fàbrica és propera al Mas Miró, el centre cultural que ocupa l’antic taller on el pintor va començar la seva trajectòria artística.
Així doncs, la notícia anunciada pel conseller d’Empresa i Coneixement, Roger Torrent, i l’alcalde de la localitat, el socialista Fran Morancho, des de Seül, implica un gir històric en la història econòmica local perquè suposa fer un primer pas en una industrialització que havia quedat pendent. “Després de les primeres eleccions democràtiques del 1979 s’hauria pogut fer alguna cosa a nivell industrial, però des de la Casa Gran no es va veure bé; es van tancar en banda, no es volia que Mont-roig es fés gran i pensaven que la indústria pesada atrauria molta gent”, recorda Miquel Anguera, alcalde per ERC l’estiu del 2001 i del 2003 al 2007 i reconegut activista cultural del poble, director de la revista local Ressò mont-rogenc.
La notícia aixeca noves expectatives al poble
Que la inversió dels coreans pot suposar una reactivació de Mont-roig del Camp ho pensa també Eduard Pagès, mestre jubilat des de fa deu anys. La notícia li ha arribat a les sis del matí per la ràdio. El primer que l’Eduard, fidel oient de RAC 1, ha pensat en escoltar el nom del poble i la pluja de milions que caurien de l’Àsia és que finalment algunes coses començarien a funcionar després d’anys en declivi. “El primer que m’ha vingut al cap quan he sentit en Basté és que amb això ens arreglaran la carretera de la mar d’una vegada per totes”. El poble està connectat a la platja, a cinc quilòmetres, per una estreta carretera comarcal que arriba fins a l’N-340 i passa a la vora dels terrenys on anirà la nova fàbrica, amb previsió d’obertura per al 2024.
Després de la seva excursió diària matinal a l’ermita local de la Mare de Déu de la Roca, l’Eduard ha anat al bar i ha pogut copsar l’ambient de novetat i saba nova que s’hi respirava, fins i tot entre els més veterans. “El Quimet de les Cabres, que té 90 anys, diu que obrirà un hostal perquè no n’hi ha cap al poble i amb la fàbrica vindrà gent”. Al nucli històric s’hi va construir un petit hotel pràcticament als afores, una construcció discreta que després de la pandèmia no ha arribat a reobrir. La instal·lació de la nova empresa amb la creació de 500 llocs de treball directes obre noves expectatives a la gent del poble, però també el temor de l’inici d’un procés d’inflació, en cas que el parc d’habitatges hagi de créixer amb la mà d’obra que es podria instal·lar al municipi.
Des de l’Associació d’Empresaris i Comerciants de Mont-roig, la seva secretària Fanny Aragonès, celebrava la notícia i destacava que aquesta entitat “sempre ha apostat pel sector industrial”. “Ara el cal vetllar entre tots perquè Mont-roig i el teixit empresarial siguem capaços d’aprofitar les oportunitats”. La inversió coreana, de 600 milions d’euros, és la més gran a Catalunya en els darrers vint anys.
Els joves reben esperançats les oportunitats que la fàbrica aporta
Malgrat tots els interrogants que ha generat la inversió, una majoria àmplia de veus es mostra partidària del projecte, que veu com una molt bona notícia. Els joves comencen també a veure una oportunitat per instal·lar-se al poble un cop concloguin els estudis a Tarragona o Barcelona. Aquest és el cas de l’Àngel Moran, de 21 anys i estudiant d’administració d’empreses a ESADE. La informació ha corregut pels grups de WhatsApp dels amics del poble, explica.
“Som un grupet de 15 de tota la vida —comenta—, ens hem passat la notícia pel grup de Whats i el que hem pensat és que potser no ens caldrà marxar a Barcelona a treballar si tenim l’oportunitat de fer-ho aquí”. Entre els seus amics hi ha estudiants d’enginyeria electrònica, una vessant que podria encaixar perfectament amb la indústria de les bateries que es projecta. “Tant de bo tiri endavant aquesta empresa, molta gent que es planteja marxar potser ja no ho farà: seria una tranquil·litat i un plaer poder treballar al poble on hem nascut, la gent s’ho ha pres amb molta eufòria”. A més a més, després de la pandèmia molts joves del poble ja no senten tanta atracció pels entorns urbans. “Valorem més un estil de vida tranquil, en un poble petit, més que guanyar el doble per anar a corre-cuita tot el dia”, afegeix.
A l’altra cara de la moneda, persones que formen part de l’èxode mont-rogenc, que no viuen al poble, però que hi van per desconnectar, reben amb recel la notícia. “M’agradaria que contractessin gent de Mont-roig dels voltants, que tot es fes bé, que l’impacte ambiental fos mínim i també l’impacte en la tranquil·litat; jo no necessito treballar-hi però personalment sí que veig el poble com una zona de pau”, comenta una persona de poble, però que no hi viu.
La gènesi del projecte
La inversió coreana parteix d’una oportunitat que el Govern, a través d’ACCIÓ, va localitzar. L’Ajuntament de Mont-roig del Camp hi ha col·laborat per atraure la inversió. Així ho destaca Irene Aragonès, regidora d’ERC a l’Ajuntament i també diputada al Parlament de Catalunya —portaveu republicana a la Comissió de Cultura—. Aragonès destaca que la inversió “va més enllà d’un projecte local” i, si bé és cert que “situa Mont-roig com a capital de la reindustrialització”, els beneficis de l’operació arriben a tot el Camp de Tarragona, especialment als municipis veïns com Riudoms, Cambrils, l’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs i la resta de pobles del Baix Camp. Aragonès creu que el projecte sevirà per “aprofitar el talent local”, però al mateix temps fer un efecte “crida” per a talent nou.
La mobilitat i el medi ambient, entre els dubtes
El vertigen per l’arribada d’un projecte d’aquestes característiques el creen dubtes que molts mont-rogencs encara no veuen resolts. L’impacte mediambiental preocupa tenint en compte que per accedir a la zona de la fàbrica no hi ha transport públic. Els veïns consultats esperen que es defineixi si aquesta inversió suposarà canvis en la mobilitat del municipi, on no hi ha cap estació de tren. Alguns consideren que caldria millorar la connectivitat amb els pobles veïns i, per exemple, citen un projecte de tramvia que havia de connectar Tarragona amb l’Hospitalet de l’Infant del qual l’Ajuntament de Mont-roig es va despenjar.
Precisament, dels dubtes que genera la inversió en surten també els principals reptes, com apunta la diputada Irene Aragonès: “És una gran oportunitat per fer un Mont-roig pròsper i acollidor amb tota la gent, que no sigui una empresa on els treballadors només vinguin a treballar i marxin, ens haurem de fer grans i hem d’aprendre a fer-ho de forma sostenible”.
4 
