Gazprom reduirà un 45% el subministrament de gas a través del Nord Stream 1 a partir del pròxim 27 de juliol, segons ha assegurat la companyia aquest dilluns. L’empresa russa està a l’espera de rebre una turbina provinent del Canadà, un procediment que s’està allargant i que atribueix a les sancions imposades per la Unió Europea (UE) i Regne Unit. D’aquesta manera, Rússia vol fer veure a Europa que les penalitzacions per l’invasió d’Ucraïna també acaben repercutint a la Unió Europea.
Les sancions de la Unió Europea a Rússia podrien provocar el cessament de la comercialització del gas a tota la unió. De moment, però, només n’han reduït el subministrament a causa, segons la mateixa companyia russa Gazprom, per la manca d’una turbina que impedeix el funcionament total del conducte per on passa el gas. Tot i això, la companyia russa ha assegurat que aquesta situació no té res a veure amb el punt on es troba el país, molt castigat per les sancions de la Unió Europea. De fet, Gazprom ha remarcat que la turbina s’instal·larà quan es completin els tràmits i el gas bombejarà “als volums que siguin tecnològicament possibles“. Aquesta és la primera vegada que la companyia torna a subministrar el gas, després de deu dies sense.
Les conseqüències de la manca de gas a Europa
El Banc Central Europeu (BCE) alertava a principis de juliol de què si Rússia decidia finalment tallar l’aixeta del gas, Europa es veuria immersa en una recessió econòmica sense precedents. De fet, les paraules exactes del seu director d’economia, Óscar Arce, van ser que, de ser així, Europa entraria en “un escenari quasi apocalíptic”. Els que se’n veurien més perjudicats en un primer moment serien països com Alemanya, Àustria o Itàlia, que tenen una enorme dependència d’aquest, però es tractaria d’una crisi que ràpidament “s’expandiria a la resta”, segons explica Josep Lladós, professor de la UOC i col·legiat del Col.legi d’Economistes de Catalunya.
