Milions gastats en continguts que mai veuen la llum: el problema del doblatge en català

Aquest diumenge es celebra el dia internacional del doblatge. A Catalunya, però, serà agredolç per la mala situació del doblatge en català. El problema és principalment de distribució, ja que hi ha moltes pel·lícules i sèries doblades en català que no veuen la llum a les grans distribuïdores, el que a la pràctica fa que els espectadors no tinguin accés a continguts en català. Per exemple, Netflix té un catàleg de 2.000 pel·lícules de les quals només quatre són en català, mentre que en realitat n’hi podria haver 300 que ja estan doblades en la nostra llengua. 

Fonts de la Plataforma per la Llengua assenyalen que el principal problema del doblatge en català és la quantitat de continguts que es queden en un calaix. “Molt poques versions acaben en plataformes com ara Netflix, Amazon Prime o Disney Plus”, lamenten. De fet, la Plataforma per la Llengua va fer un estudi a principis del 2020 sobre la problemàtica amb Netflix on s’evidenciava que cal una política lingüística audiovisual “molt més potent” per assegurar la supervivència de la llengua. Afegeixen que es poden veure més pel·lícules en islandès, una llengua de 300.000 parlants i que té 91 títols disponibles, que en català, que només en té les 4 esmentades i és parlat per 10 milions de persones. El cas de Disney Plus és encara més sorprenent: hi ha 94 pel·lícules en islandès, 374 en finès i 470 en noruec, mentre que en català només n’hi ha 42.

“Anem amb molt de retard, estem molt lluny de poder normalitzar el doblatge i la subtitulació en català a les plataformes”, assenyalen. La Plataforma per la Llengua posa molt el focus en l’audiovisual, un àmbit que consideren “clau” per al futur de la llengua: “No podem permetre’ns perdre el tren de l’audiovisual”. 

7 milions d’euros públics malgastats en títols que no arriben a Netflix

La Plataforma insisteix que la “idea” que el problema és la manca de doblatge està “tergiversada”, ja que en realitat el problema és l’accés a aquest doblatge ja fet. “Hi ha doblatge fet que s’ha pagat amb diners públics i que no està circulant”, insisteixen abans d’assenyalar que els diners públics que s’hi han invertit fan que la base de doblatge sigui “molt més àmplia” que la que hi ha disponible a les plataformes. 

L’informe que van fer el 2020 sobre Netflix xifra en 7 milions d’euros la despesa de la Generalitat en pel·lícules doblades o subtitulades en català que no han arribat a la plataforma. És a dir, hi ha 326 títols del catàleg de Netflix que tenen versió doblada però que no està recollida a la plataforma. Això demostra que “no donar recorregut als doblatges i subtitulacions fets amb diners públics suposa un cost d’oportunitat significatiu”, ja que no s’està aprofitant una inversió ja feta que s’ha pagat entre tots els ciutadans.

L’estudi de la Plataforma també identifica 45 pel·lícules del catàleg de Netflix que no s’ofereixen en versió catalana tot i que existeix i assenyala que per fer-les es va fer una despesa pública de gairebé 3,8 milions d’euros. En el cas d’aquestes pel·lícules la inversió es va fer per garantir l’estrena de la pel·lícula en català a les sales de cinema, però la Plataforma sosté que no serveix de res si l’administració no assegura la màxima difusió d’aquests continguts. 

“No s’ha estat prou exigent amb el fet que aquestes pel·lícules estrenades en un mínim de 25 sales s’exhibissin en més cinemes, amb millors horaris i més competitivament”, asseguren fonts de la Plataforma, que assenyalen que els mínims que demana el Govern un cop feta la despesa pública són “molt baixos”. “Molts cops la pel·lícula en castellà es passa en moltes sales durant moltes setmanes i la versió catalana està en cartellera dues setmanes perquè no hi ha obligació de més”, reiteren. 

El sindicat de doblatge en català carrega contra TV3

El president de la DUB, l’associació professional de doblatge de Barcelona, Roger Isasi, assenyala que hi ha poc doblatge en català perquè “s’hi aposta poc”. Assegura que el baluard del doblatge en català és TV3 i aquesta “ha anat minvant les hores de doblatge en català”. Isasi sosté que aquestes hores estan lluny de les que hi havia abans i el pressupost també està “molt lluny” del que hi va haver fa temps. “Això es tradueix en doblatges als quals els falta qualitat, i només falta que hi sumem que la gent cada cop consumeix menys televisió a l’estil tradicional i no tenim presència a les plataformes”, diagnostica. 

En aquest sentit, el sindicat va tenir un conflicte amb TV3 per la reducció d’hores de doblatge, que acabava repercutint en el nivell artístic. “Cal un pressupost que sostingui la qualitat dels doblatges”, insisteix. Isasi assenyala l’impacte sociolingüístic de les pel·lícules i les sèries. “S’han de buscar sèries i pel·lícules punteres com ara Stranger Things i doblar-les al català. Potser no tens una oferta del 80% però en tens un 10% amb el qual es poden fer moltes coses per la llengua”, explica. En aquest sentit, Isasi creu que TV3 hauria de fer una aposta decidida per una selecció de productes de referència com ja va fer fa anys amb Bola de Drac. 

“Tot és una qüestió de costum: si acostumes la gent a veure les sèries en la seva llengua ho farà, però si no troben els continguts en català en cap plataforma es conformaran amb el que hi ha i ho veuran en castellà”, assenyala abans d’afegir que “la poca oferta genera inevitablement poca demanda”. 

Falta de fermesa de la Generalitat

“Si l’oferta privada rebutja doblar en català és qui fa les lleis qui ha d’adoptar les mesures que calguin”, resol el president de la DUB, que lamenta que la llei del cinema català “no s’està aplicant”. Isasi considera que les lleis s’han de complir i és la Generalitat la que ha de vetllar pel català destinant bé els diners. “No es poden destinar els fons públics a pel·lícules que duren dos dies a la cartellera”, insisteix. 

En aquest sentit, assegura que el sector no té clar què passarà d’ara en endavant amb la nova llei de l’audiovisual del govern espanyol. “S’havia arribat a parlar que es podrien afegir continguts doblats a les plataformes, però ara sembla que no es podrà perquè hi ha un sobrecost”, explica. 

Per a la Plataforma per la Llengua la llei de l’audiovisual ha suposat una decepció perquè el que s’ha aconseguit no és suficient. “No s’ha arribat als mínims imprescindibles de cara al doblatge, però el que s’ha aconseguit és bo en el sentit de la producció pròpia”, expliquen fonts de l’ONG del català. L’entitat denuncia que el text proposat pel PSOE que finalment s’ha aprovat dilueix d’una manera “molt significativa” l’obligació a les plataformes a incloure les versions de llengües minoritzades que ja estan produïdes que hi havia en el projecte de llei pactat amb ERC.

De fet, s’ha eliminat aquest aspecte i el requisit ja no és que estiguin disponibles sinó que no tingui contraprestació econòmica. Això, a parer de l’entitat, pot fer que les plataformes posin excuses per no complir amb les llengües minoritzades. 

On es pot saber quines pel·lícules en català hi ha a cada plataforma?

Actualment hi ha dos webs a través de les quals es pot estar informat de les novetats i pel·lícules en català que es poden trobar a cada plataforma. La més popular és Goita què fan ara, que es pot consultar aquí. Una altra opció és consultar el web Des del sofà, on també es poden descobrir novetats en la nostra llengua.