El Món
Milions gastats en continguts que mai veuen la llum: el problema del doblatge en català

Aquest diumenge es celebra el dia internacional del doblatge. A Catalunya, però, serà agredolç per la mala situació del doblatge en català. El problema és principalment de distribució, ja que hi ha moltes pel·lícules i sèries doblades en català que no veuen la llum a les grans distribuïdores, el que a la pràctica fa que els espectadors no tinguin accés a continguts en català. Per exemple, Netflix té un catàleg de 2.000 pel·lícules de les quals només quatre són en català, mentre que en realitat n’hi podria haver 300 que ja estan doblades en la nostra llengua. 

Fonts de la Plataforma per la Llengua assenyalen que el principal problema del doblatge en català és la quantitat de continguts que es queden en un calaix. “Molt poques versions acaben en plataformes com ara Netflix, Amazon Prime o Disney Plus”, lamenten. De fet, la Plataforma per la Llengua va fer un estudi a principis del 2020 sobre la problemàtica amb Netflix on s’evidenciava que cal una política lingüística audiovisual “molt més potent” per assegurar la supervivència de la llengua. Afegeixen que es poden veure més pel·lícules en islandès, una llengua de 300.000 parlants i que té 91 títols disponibles, que en català, que només en té les 4 esmentades i és parlat per 10 milions de persones. El cas de Disney Plus és encara més sorprenent: hi ha 94 pel·lícules en islandès, 374 en finès i 470 en noruec, mentre que en català només n’hi ha 42.

“Anem amb molt de retard, estem molt lluny de poder normalitzar el doblatge i la subtitulació en català a les plataformes”, assenyalen. La Plataforma per la Llengua posa molt el focus en l’audiovisual, un àmbit que consideren “clau” per al futur de la llengua: “No podem permetre’ns perdre el tren de l’audiovisual”. 

Cartellera d’un cinema / Pixabay

7 milions d’euros públics malgastats en títols que no arriben a Netflix

La Plataforma insisteix que la “idea” que el problema és la manca de doblatge està “tergiversada”, ja que en realitat el problema és l’accés a aquest doblatge ja fet. “Hi ha doblatge fet que s’ha pagat amb diners públics i que no està circulant”, insisteixen abans d’assenyalar que els diners públics que s’hi han invertit fan que la base de doblatge sigui “molt més àmplia” que la que hi ha disponible a les plataformes. 

L’informe que van fer el 2020 sobre Netflix xifra en 7 milions d’euros la despesa de la Generalitat en pel·lícules doblades o subtitulades en català que no han arribat a la plataforma. És a dir, hi ha 326 títols del catàleg de Netflix que tenen versió doblada però que no està recollida a la plataforma. Això demostra que “no donar recorregut als doblatges i subtitulacions fets amb diners públics suposa un cost d’oportunitat significatiu”, ja que no s’està aprofitant una inversió ja feta que s’ha pagat entre tots els ciutadans.

L’estudi de la Plataforma també identifica 45 pel·lícules del catàleg de Netflix que no s’ofereixen en versió catalana tot i que existeix i assenyala que per fer-les es va fer una despesa pública de gairebé 3,8 milions d’euros. En el cas d’aquestes pel·lícules la inversió es va fer per garantir l’estrena de la pel·lícula en català a les sales de cinema, però la Plataforma sosté que no serveix de res si l’administració no assegura la màxima difusió d’aquests continguts. 

Netflix ofereix menys continguts en català que en islandès, quan hi ha més de 9,5 milions més de parlants en català / ACN

“No s’ha estat prou exigent amb el fet que aquestes pel·lícules estrenades en un mínim de 25 sales s’exhibissin en més cinemes, amb millors horaris i més competitivament”, asseguren fonts de la Plataforma, que assenyalen que els mínims que demana el Govern un cop feta la despesa pública són “molt baixos”. “Molts cops la pel·lícula en castellà es passa en moltes sales durant moltes setmanes i la versió catalana està en cartellera dues setmanes perquè no hi ha obligació de més”, reiteren. 

El sindicat de doblatge en català carrega contra TV3

El president de la DUB, l’associació professional de doblatge de Barcelona, Roger Isasi, assenyala que hi ha poc doblatge en català perquè “s’hi aposta poc”. Assegura que el baluard del doblatge en català és TV3 i aquesta “ha anat minvant les hores de doblatge en català”. Isasi sosté que aquestes hores estan lluny de les que hi havia abans i el pressupost també està “molt lluny” del que hi va haver fa temps. “Això es tradueix en doblatges als quals els falta qualitat, i només falta que hi sumem que la gent cada cop consumeix menys televisió a l’estil tradicional i no tenim presència a les plataformes”, diagnostica. 

En aquest sentit, el sindicat va tenir un conflicte amb TV3 per la reducció d’hores de doblatge, que acabava repercutint en el nivell artístic. “Cal un pressupost que sostingui la qualitat dels doblatges”, insisteix. Isasi assenyala l’impacte sociolingüístic de les pel·lícules i les sèries. “S’han de buscar sèries i pel·lícules punteres com ara Stranger Things i doblar-les al català. Potser no tens una oferta del 80% però en tens un 10% amb el qual es poden fer moltes coses per la llengua”, explica. En aquest sentit, Isasi creu que TV3 hauria de fer una aposta decidida per una selecció de productes de referència com ja va fer fa anys amb Bola de Drac

La Generalitat va gastar 7 milions en pel·lícules i sèries doblades al català que no estan disponibles a cap plataforma

“Tot és una qüestió de costum: si acostumes la gent a veure les sèries en la seva llengua ho farà, però si no troben els continguts en català en cap plataforma es conformaran amb el que hi ha i ho veuran en castellà”, assenyala abans d’afegir que “la poca oferta genera inevitablement poca demanda”. 

Falta de fermesa de la Generalitat

“Si l’oferta privada rebutja doblar en català és qui fa les lleis qui ha d’adoptar les mesures que calguin”, resol el president de la DUB, que lamenta que la llei del cinema català “no s’està aplicant”. Isasi considera que les lleis s’han de complir i és la Generalitat la que ha de vetllar pel català destinant bé els diners. “No es poden destinar els fons públics a pel·lícules que duren dos dies a la cartellera”, insisteix. 

En aquest sentit, assegura que el sector no té clar què passarà d’ara en endavant amb la nova llei de l’audiovisual del govern espanyol. “S’havia arribat a parlar que es podrien afegir continguts doblats a les plataformes, però ara sembla que no es podrà perquè hi ha un sobrecost”, explica. 

Per a la Plataforma per la Llengua la llei de l’audiovisual ha suposat una decepció perquè el que s’ha aconseguit no és suficient. “No s’ha arribat als mínims imprescindibles de cara al doblatge, però el que s’ha aconseguit és bo en el sentit de la producció pròpia”, expliquen fonts de l’ONG del català. L’entitat denuncia que el text proposat pel PSOE que finalment s’ha aprovat dilueix d’una manera “molt significativa” l’obligació a les plataformes a incloure les versions de llengües minoritzades que ja estan produïdes que hi havia en el projecte de llei pactat amb ERC.

De fet, s’ha eliminat aquest aspecte i el requisit ja no és que estiguin disponibles sinó que no tingui contraprestació econòmica. Això, a parer de l’entitat, pot fer que les plataformes posin excuses per no complir amb les llengües minoritzades. 

On es pot saber quines pel·lícules en català hi ha a cada plataforma?

Actualment hi ha dos webs a través de les quals es pot estar informat de les novetats i pel·lícules en català que es poden trobar a cada plataforma. La més popular és Goita què fan ara, que es pot consultar aquí. Una altra opció és consultar el web Des del sofà, on també es poden descobrir novetats en la nostra llengua.  

Més notícies
La diputada de la CUP Laia Estrada / ACN

La llei del català és un “retrocés històric” per la llengua, diu la CUP

Notícia: La llei del català és un “retrocés històric” per la llengua, diu la CUP
Comparteix
Els cupaires reclamen la retirada d'aquesta norma i que no s'aprovi en el ple de demà
Notícia: La llei del català és un “retrocés històric” per la llengua, diu la CUP - Mobile
Xevi Xirgo, president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) / Mireia Comas

El Consell Audiovisual català i valencià en contra la nova llei

Notícia: El Consell Audiovisual català i valencià en contra la nova llei
Comparteix
Xevi Xirgo, president del CAC i el seu homòleg valencià José María Vidal asseguren que la llei arriba "tard i malament"
Notícia: El Consell Audiovisual català i valencià en contra la nova llei - Mobile

Manga en català

Notícia: Manga en català
Comparteix
El nou director de TV3 fa com els d'UDC a la famosa transició que va modernitzar el règim del 39
Notícia: Manga en català - Mobile
Rosa Romà al Parlament de Catalunya / ACN

El veto del govern espanyol a esmenes d’ERC causa problemes a TV3

Notícia: El veto del govern espanyol a esmenes d’ERC causa problemes a TV3
Comparteix
"A la Generalitat li costarà 20 milions més l’any el servei públic" que ofereix, avisa Rosa Romà
Notícia: El veto del govern espanyol a esmenes d’ERC causa problemes a TV3 - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Català a l'escola i arreu a juny 12, 2022 | 18:47
    Català a l'escola i arreu juny 12, 2022 | 18:47
    No ens enganyem: mentre una majoria aclaparadora de catalans continui en l'actitud mesella de consumir productes audiovisuals en llengua colonial, la situació continuarà igual i encara empitjorarà i res del que pugui fer la Generalitat que no és gran cosa, ni tenen gaire interès de fer-ho, la canviarà. El estat colonial ja sabem que ens vol acabar de castellanitzar, costi el que costi i tampoc els costa gaire. Però les distribuïdores tot el que volen és guanyar diners i, si veiessin que en guanyarien més distribuint productes en català, ho farien.
  2. Icona del comentari de: Delfí Artós a juny 12, 2022 | 20:08
    Delfí Artós juny 12, 2022 | 20:08
    A la Unió Europea hi ha 24 oficials, entre les quals el maltès (522.000 parlants d'entre els quals 482.880 parlants nadius) i el gaèlic (amb 170.000 parlants i 73.000 persones el tenen com a llengua habitual). De les 24 llengües, a banda de les suara esmentades, el búlgar, croat, danès eslovac, estonià, finlandès, grec, hongarès, letó, lituà, portuguès i suec tenen un nombre de parlants comparable a la llengua catalana, per la qual cosa és un greuge i un escàndol que la llengua catalana no sigui encara una de les llengües oficials de la Unió Europea. Per una altra banda, més que despendre diners, temps i maldar per "percentatges", els catalans hem de saber que fan llengües llengües europees com les esmentades o fins i tot l'islandès (320,000 parlants) per a tenir presència, consideració, autoestima i respecte, entre altres llocs en empreses de subscripció i distribució de continguts audiovisuals a través de plataformes. La resta és seguir sempre igual per a no arribar enlloc. Ànims, salut i bons aliments.
  3. Icona del comentari de: Dinorah a juny 12, 2022 | 23:07
    Dinorah juny 12, 2022 | 23:07
    No es tant complicat, quasi tot està inventat. No costa gaire investigar que fan o què tenen, llengües com l'islandès, el finès i el noruec ( a banda del búlgar, croat, danès eslovac, estonià, finlandès, grec, hongarès, letó, lituà...). A partir d'ací cal actuar, però tothom. Altrament no hi veig cap altra solució.
  4. Icona del comentari de: Gecko a juny 12, 2022 | 23:27
    Gecko juny 12, 2022 | 23:27
    Solament un apunt, quants dels lectors que tenen un vehicle de quatre rodes de la marca de Martorell (el Baix Llobregat), consulten o n'han llegit les instruccions en llengua catalana ? Aquesta marca ofereix baixar en versió Pdf les instruccions d'ús i manteniment en català (malgrat que amb algunes faltes i parts no traduïdes (?!)) de tots els vehicles que fabrica i comercialitza al nostre país. Ara bé no les tenen en la versió paper ni ofereixen la veu per al comandament per veu. A més a més als concessionaris els empleats no n'estan al corrent, de forma que no solen tenir-ne ni idea d'aquesta opció. Jo personalment ho havia llegit en algun lloc i més tard ho vaig descobrir tot i que per a trobar els pdf cal anar a un apartat del web (únicament en espanyol) diferent al de la resta de llengües i cal saber-ho trobar. Som un país estrany o ens han fet un país estrany ? Podrem esser un país normal algun dia ?
    • Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a juny 14, 2022 | 10:37
      Pere Llimonera i Citronell juny 14, 2022 | 10:37
      O sea, que cumplen con la Ley y respetan todo escrupulosamente, y respetan el Derecho de aquellos -minoría en el País- que usa la lengua Catalana... entonces, ¿Dónde está el Problema?
  5. Icona del comentari de: Pere a juny 13, 2022 | 13:15
    Pere juny 13, 2022 | 13:15
    També s'ha de dir que el "doblatge" de films és més aviat propi d'estats que han patit règims totalitaris i / o xovinistes, a Europa hi trobem que fan doblatge Espanya, França, Alemanya i Itàlia. La resta opten per la V.O.S. la versió original subtitulada. També cal dir que altres llengües i estats utilitzen el doblatge únicament en pel·lícules infantils i els dibuixos d'animació. Suposo que el doblatge de films no infantils, en català és fruit a la dependència d'Espanya. Molts de dobladors (com passa amb els funcionaris de la UE) en espanyol o castellà saben català, i això facilità la situació actual. Sigui com sigui els catalans ho tenim relativament fàcil, solament hem de seguir i fer allò allò que fan els estats que protegeixen i difonen llengües com el búlgar, el croat, el danès l'eslovac, l'estonià, el finès, el grec, l'hongarès, l' islandès, el letó, el lituà, el neerlandès, el noruec... Ve-t'ho ací.
  6. Icona del comentari de: SR. Floïd a juny 13, 2022 | 14:24
    SR. Floïd juny 13, 2022 | 14:24
    No gastem en el que no es fa servir.
  7. Icona del comentari de: Bre a juny 14, 2022 | 06:12
    Bre juny 14, 2022 | 06:12
    Aquí s’hauria de passar la versió original subtitulada en català. El doblatge és per estats prepotents i monolingües com espanya que no accepten noves llengües. Doblatge imposat per franco, que la “democracia mas ejemplar i xaxipiruli del universo” ha mantingut, igual que moltes altres coses.
    • Icona del comentari de: @Bre a juny 14, 2022 | 12:07
      @Bre juny 14, 2022 | 12:07
      Menys parlar i més fer. A més a més els films infantils i d'animació infantils, es solen doblar als països on no tenen "tradició" de fer doblatges. Per una altra banda quasi tot està inventat, les autoritats i els usuaris del català solament han de fer els que ja fan les autoritats i els usuaris d'altres llengües europees com ho son el el búlgar, el croat, el danès. l' eslovac, l'estonià, el finès, el grec, l'hongarès, el letó, el lituà, el noruec, el portuguès europeu, el suec... Ànims !

Nou comentari

Comparteix