La novel·la negra no és una moda nova. A Catalunya se n’ha llegit sempre, amb fenòmens com el que generava l’activitat de la llibreria Negra i criminal –a la Barceloneta, dirigida per l’enyorat Paco Camarasa– i amb una tradició que el 2005 va desembocar en una trobada literària que ha acabat consolidada en la setmana BCNegra, que es fa cada any. Els darrers anys, amb el boom del true crime a tot el món i el fenomen de Crims a Catalunya, el gènere s’ha convertit en una peça clau del mercat editorial que és fonamental, també, per Sant Jordi. Us proposem aquí 10 obres sobre crims, reals i de ficció, d’autors dels Països Catalans i escrites en català, ideals per regalar el dia del llibre.
1. ‘Sense càstig. Deu crims impunes’, de Tura Soler i Jordi Grau
Tura Soler i Jordi Grau són dos periodistes de les comarques gironines amb dècades d’experiència en el seguiment dels crims que s’han produït a la demarcació. Grau ha treballat per al Diari de Girona i per a El Punt –ara El Punt Avui–, on va coincidir amb Soler. Com expliquen ells mateixos, s’han passat la vida “picant pedra” en un gènere que ara viu un esclat. I ara era el moment, per tant, de recollir tot el que tenien a la memòria i posar llum a la foscor de deu assassinats impunes registrats des dels anys 80, crims sense càstig.
Han escrit Sense càstig (La Campana) a quatre mans, i llegir-lo permet recórrer la història recent de la investigació policial a Catalunya, amb l’evolució de les tècniques de la policia científica i el traspàs de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional als Mossos d’Esquadra. Tot plegat, en relats breus que són autèntica literatura, però que són molt reals. Atenció que hi ha el cas bomba d’aquest any a Crims, La noia de Portbou, en el qual Tura Soler va treballar com a periodista.
2. ‘La quarta noia per l’esquerra’, d’Andreu Martín
A la Barcelona de l’època de la Primera Guerra Mundial, plena d’espies, d’espavilats fent negocis il·legals –sobretot al voltant del port de Barcelona– i de casinos i cabarets, hi arriba un noi que ve de pagès i que, a més a més, acaba de sortir del seminari. És, per tant, un personatge que està molt lluny d’entendre aquella Barcelona tan canalla i que està especialment exposat a tots els perills que implica. Ha arribat a la gran ciutat buscant una noia que havia estat relacionada amb el seu pare, i l’única pista que en té és que és la quarta noia per l’esquerra en una vella fotografia. Per increïble que sembli, la localitza com a vedet d’El Molino i comença a estirar el fil. I comencen a passar coses. Un dels autors catalans més veterans de novel·la negra –Ara direu que estic boig, Història de mort, L’harem del Tibidabo– torna a portar-nos amb La quarta noia per l’esquerra (Al revés) pels baixos fons de Barcelona.
3. ‘Enemiga íntima’, de Susana Peix
A mig camí entre el true crime i la ficció, l’obra de Susana Peix novel·la un cas real que es va produir a Vilanova i la Geltrú el 2019. El jove Ismael va confessar als Mossos d’Esquadra que havia matat el seu pare. L’havia apunyalat per l’esquena. Però els investigadors aviat van descobrir que el cas no estava del tot resolt, contràriament al que semblava: el crim havia estat induït per una altra persona. Una parella virtual, una estafa i un assassinat: aquests són els ingredients bàsics i les claus d’aquest afer reconstruït a Enemiga íntima (Al revés), a partir del testimoni personal del protagonista, Ismael, dades del sumari i converses amb altres persones de l’entorn.
4. ‘Liquideu Einstein’, d’Andreu González Castro
Tornem a la Barcelona de principis del segle XX, en aquest cas no durant la Primera Guerra Mundial sinó poc després, l’any 1923. El científic Albert Einstein –aleshores ja prestigiós en l’àmbit acadèmic però que després s’acabaria convertint en una icona pop– visita Barcelona per fer una sèrie de conferències sobre física. El segueixen elements antisemites d’Alemanya, un país devastat per la derrota bèl·lica i on comença a gestar-se el que acabarà sent el nazisme. Einstein és jueu i el protagonisme científic que té el posa a la diana dels antisemites, que planegen matar-lo durant la seva estada a Barcelona. A Liquideu Einstein (Capital Books), Andreu González Castro ens porta a descobrir aquesta trama intrigant.
5. ‘Arrels i ales’, de Dora Muñoz
Misteri i intriga en estat pur. Un jubilat alemany, Jurgen, apareix mort a Mallorca, on viu des de fa 40 anys. La Guàrdia Civil investiga l’assassinat, però la filla de la víctima, que viatja a l’illa des de Berlín quan li comuniquen la mort del pare, no entén res. De fet, comença a sospitar que no coneixia realment el seu pare, que havia fugit de la RDA molt abans de la caiguda del mur i que des d’aleshores no s’havia mogut de Mallorca. Quan el troben mort en un parc natural, la versió oficial és que es tracta d’un jubilat aficionat a l’ornitologia sense enemics aparents. Aclarir què ha passat i el passat de la víctima és el trajecte apassionant que proposa Dora Muñoz a Arrels i Ales (Llibres del delicte).
6. ‘L’amant secreta’, de Sebastià Bennasar
L’última novel·la del mallorquí Sebastià Bennassar torna a demostrar –com altres dels títols que us proposem aquí– que la història és un rerefons ideal per al gènere negre. En aquest cas, L’amant secreta (Pagès Editors) ens porta a seguir la història d’una banda de lladres d’art que reben l’encàrrec de robar un quadre però com a acte de justícia, per tornar-lo als seus amos. El franquisme –hi té un paper Nicolás Franco, germà del dictador aficionat a l’art pornogràfic, la Guerra Freda i Portugal són els altres ingredients aquesta obra, considerada la novel·la negra més ambiciosa de l’autor.
7. ‘Vigila amb mi’, Anna Carreras Aubets
Un altre viatge literari que ajunta el món de l’art i la novel·la negra. A Vigila amb mi (Llibres del delicte), Anna Carreras Aubets tanca la seva trilogia negra i ho fa amb humor, un humor àcid i un punt negre. Ens presenta una protagonista que és pintora i que no suporta la mediocritat. L’Emma, simplement, quan ensopega amb un mediocre sent que l’ha de matar. Això sí, sempre l’alerta: el mira als ulls i li diu “vigila amb mi”. De fet, aquest itinerari turmentat el fa mentre intenta arribar a l’exposició a la qual aspira cm a artista, una gran mostra macabra que pensa que la farà triomfar definitivament.
8. ‘Memòries de mi mateix’, de Ferran Torrent
Tot i que inclassificable perquè l’estil propi d’una carrera com la de Ferran Torrent depassa qualsevol etiqueta, no resistim la temptació d’afegir a aquest recull la nova novel·la de l’autor valencià, que ja va per la tercera edició i que serà un dels èxits d’aquest Sant Jordi. Tanquem així la petita trilogia que forma amb la novel·la del mallorquí Sebastià Bennasar i la de la barcelonina Anna Carreras, perquè a Memòries de mi mateix (Columna, Grup 62) també es barreja el món de l’art amb la investigació criminal. Torrent recupera el seu personatge Mític Regino, falsificador de quadres i de documents: la policia política del franquisme, xarxes internacionals de falsificació, l’espoli nazi, la lluita antifranquista i molts altres elements conflueixen en una història que va des del 1969 al 2019.
9. ‘Sota el fang’, de Joan Roca Navarro
L’escenari de Sota el fang (La Magrana) és el delta de l’Ebre. El principi de la història és la desaparició de tres nens l’any 1970, dels quals no se’n troba ni rastre, ni vius ni morts. Dues dècades després, desapareix el pare d’un dels nens i, dies després, apareix un braç humà arrencat d’un cos en un canyissar de la zona. En la mateixa època, arriben dos refugiats de la guerra dels Balcans, el Dimitri i la Vella. A partir de tot això, un altre personatge, August Lehmann, s’ha d’enfrontar al seu passat, del qual fugia. Misteri en un entorn que convida a endinsar-se en la intriga.
10. ‘Pecats capitals’, de Carles Porta
No podíem tancar aquesta llista de recomanacions per a Sant Jordi sense el rei del true crime mediàtic català, Carles Porta. A més a més de fer funcionar la seva factoria i l’equip que hi treballa per fer Crims, per a TV3 i per a Catalunya Ràdio, Porta s’empesca la manera de tenir un llibre a punt per a cada Sant Jordi, i aquest any no és una excepció. Aquesta vegada és Pecats capitals (La Campana), i recull set històries reals en què el possible mòbil és un dels set grans pecats humans de la tradició cristiana fixats literàriament pel Dant a La divina comèdia: la supèrbia, l’avarícia, la luxúria, la ira, la gola, l’enveja i la mandra. Posem llum a la foscor.
