El final de temporada de ‘Com si fos ahir’ s’ha convertit en un esdeveniment anual de l’audiovisual català. Aquest any, el setè, l’expectació que genera fins i tot ha pres forma física, amb la première del capítol final que es va fer divendres al cinema Aribau, amb centenars de fans convidats i la presència de la majoria dels actors de la sèrie diària de TV3. Els assistents, però, tenien un pacte de confidencialitat, el compromís de no fer espòilers, perquè s’havia de mantenir el suspens fins a aquest diumenge a la nit, en què l’episodi s’ha emès a TV3 i s’ha penjat a la plataforma 3Cat. Demà se sabran les xifres d’audiència, que ben segur que seran altes.
De moment, s’ha aixecat la veda: ja es pot explicar i comentar el que divendres van compartir, amb emocions expressades en veu alta, rialles, xisclets ofegats i aplaudiments, els espectadors de l’Aribau. I el que han vist la resta aquest diumenge.
La reconciliació més esperada de ‘Com si fos ahir’, en dos actes
Ha sigut un nou final de temporada impactant. Tot i que era impossible superar l’efecte que va causar l’any passat la mort del Quim (interpretat per Jordi Rico, que volia plegar i es va fer matar el personatge), hi ha hagut una altra mort tràgica. Però la perla ha sigut la reconciliació esperada per mig Catalunya: la de la Noe (Elena Gadel) i el Miquel (Eduard Farelo).

Fa un any i mig, en una entrevista a El Món amb motiu de l’episodi número mil de la sèrie, Gadel i Farelo confessaven que la gent, pel carrer, els demanava que no se separessin: que no se separessin els seus personatges en la ficció de TV3. I aquesta temporada han desobeït aquesta voluntat popular i han trencat. Ha sigut una ruptura provocada per l’aventura tòrrida de la Noe amb l’Aitor (Carlos Troya), un professor del seu fill, un noi més jove que ella, que passa per la crisi dels 40. La reaparició de la Vero, vella amiga de la Noe que ha acabat embolicada amb el Miquel, havia portat la trama al seu moment més àlgid. Però Catalunya esperava una reconciliació i li ha estat concebuda: la Noe i el Miquel tornen a estar junts des d’aquesta nit, amb dos petons i una frase que ha segellat la represa: “T’estimo com no havia estimat mai ningú”. Els xiscles de satisfacció i els aplaudiments que hi va haver divendres a l’Aribau van ser prou eloqüents. Amb una petita muntanya russa emocional molt estudiada pels guionistes, perquè ha sigut una reconciliació en dos actes.
El celler del casament anul·lat, escenari ideal
L’escenari del primer acte, el primer petó, s’ha produït als jardins del celler on s’havien de casar l’Ivan (Roger Coma) i el Ricky (Albert Ausellé). Com es veia venir, han anul·lat el casament a última hora: tan a última hora que no els tornaven els diners, de manera que una estressada Sílvia (Montse Germán) com a wedding planner dels seus amics –esplèndida amb el vestit vermell que li han proporcionat els responsables de vestuari per a aquest capítol estel·lar–, ha improvisat una trobada en record del Quim just el dia que feia un any de la seva mort. Així ha sigut com la colla s’ha enfilat a l’autocar que havia de ser per als convidats i s’ha traslladat al celler, on la boda ha acabat sent una mena de funeral d’homenatge sui generis.
I, allà, en un banc al costat de les vinyes, una Noe barallada amb l’Aitor i un Miquel acabat de separar de la Vero, s’han retrobat amb un primer petó que ha posat a mil l’emoció del capítol. Però ha sigut una falsa alarma, perquè immediatament la Noe ha reaccionat assegurant que havia estat un error i ha marxat atabalada amb el seu cotxe, ja que ella hi havia anat pel seu compte i no amb l’autocar: un detall determinant per al desenllaç final.
Dos personatges igual de desesperats, dos candidats al final tràgic: suspens fins al final
Mentrestant, dos drames s’anaven coent a Barcelona: el Jofre (Isaac Alcayde), desmuntant el pis del seu pare pederasta mort d’un infart i emborratxant-se, descobreix en una capsa unes fotografies que el trasbalsen. Mira al mòbil la ubicació del celler on la colla –inclosa la seva filla Etna (Clara Ramon), que hi és com a parella del Marc (Marco H. Medina) – celebra el dinar improvisat en memòria del Quim. Enrabiat i begut, agafa les claus del cotxe i surt del pis fent ziga-zagues.

Simultàniament, l’Ainhoa (Gemma Brió), reapareguda com a sensesostre i trastornada, truca al Litus (Pepo Blasco) i li demana quedar-se més temps a casa seva, on l’ha acollit momentàniament. En el fons, intenta tornar amb ell i li munta una escena de gelosia per telèfon perquè intueix que li agrada una altra dona. Quan el Litus li diu, des del celler, que és fora de Barcelona i que no quedaran, ella penja el telèfon i s’aixeca en un rampell.
Xoc frontal a la carretera: quin personatge de la sèrie és la víctima mortal?
S’acosta el final. La colla, després del dinar d’homenatge al Quim, puja a l’autocar per tornar cap a Barcelona. Pocs quilòmetres després, un cotxe conduït per una persona embogida s’estavella en un xoc frontal amb l’autocar. El Miquel resulta ferit i la Gemma (Àurea Márquez) truca a la Noe, que ja és a Barcelona. Li explica que el seu exmarit –han signat els papers del divorci el dia abans– és l’hospital i que no saben fins a quin punt és greu. Ella surt disparada cap a l’hospital amb una actitud que anticipa el que vindrà.
Mentrestant, al lloc de l’accident es veu un cadàver tapat a terra. No se sap de qui és. Fins que un cop de vent aixeca la manta tèrmica i queda a la vista la víctima mortal de l’accident i del final de temporada de ‘Com si fos ahir’: l’Ainhoa.
L’epíleg: el segon petó i una disculpa
Ja només queden els serrells. L’endemà, el Miquel –que, naturalment, només tenia ferides poc greus– torna a estar amb la Noe a casa seva, el pis que era casa dels dos fins fa poc. I es produeix el segon petó, el que va provocar l’èxtasi dels fans en la première, i la frase de reconciliació que, ara, obliga els guionistes a superar-se per pensar una nova trama per a aquesta parella que ja n’ha vist de tots els colors.
L’epíleg serà al bar Flora, on el Jofre, amb ressaca però ja més serè, es presenta davant de la colla, inclosa la Cati (Olalla Moreno), vídua del Quim, una de les víctimes dels abusos del pederasta quan era un adolescent. Els confessa que ha trobat unes fotos que amagava el seu pare, d’adolescents despullats, admet definitivament la realitat i els demana disculpes per haver-los acusat de voler-li fer mal al seu pare. La Cati segella el perdó amb una abraçada.
Així s’ha tancat la setena temporada, amb una boda que ha acabat substituïda per un funeral –l’homenatge al Quim– i ha sigut a prèvia d’un altre enterrament –el de l’Ainhoa– i, sobretot, amb la reconciliació més esperada. Al setembre, continuarà.