Jordi Rico (Girona, 1971) ha abandonat Com si fos ahir per sorpresa, una petició que ha forçat els guionistes a preparar una mort absurda i molt inesperada per al Quim. L’actor, lligat a l’exitosa sèrie de la sobretaula des del principi i membre de la colla protagonista, explica a El Món per què ha volgut deixar una feina estable després de sis anys i què té previst fer a partir d’ara.
Sempre havia sabut que volia ser actor i va començar fa temps a TV3. Com va arribar a la cadena?
Crec que sempre havia volgut dedicar-me a això, sí. A casa meva feien molt de teatre amateur i de petits anàvem a tot arreu amb ells. Per a TV3 havia treballat a Porca Misèria, Sagrada Família i una sèrie que va durar poc que s’anomenava 39+1. Mai no havia treballat en un fulletó, així que Com si fos ahir va ser una experiència nova per a mi. Ha estat molt i molt bona, aquesta feina a TV3. La directora em va trucar i em va dir que volia que interpretés un dels personatges de la sèrie, la qual em van vendre superbé. Pensava que hauria de fer algun càsting o alguna cosa així i em va dir que no calia perquè el paper era per a mi. Mai no m’havia passat tan clarament, que em volguessin a mi concretament. La veritat és que la meva incorporació va ser molt fàcil.
Com si fos ahir es va presentar com una sèrie molt diferent de les que es feien abans, una ficció que fugia dels drames i les històries rocambolesques de les anteriors apostes.
Totalment! A Com si fos ahir, en realitat, no passa res. Parlem de conflictes normals de gent normal i abans això no passava, les sèries antigues havien d’estar carregades de coses. Crec que aquesta ha estat una aposta molt bona, la d’explicar la vida d’unes persones semblants als teleespectadors. Els primers mesos va costar perquè creien que no passava res, que aquesta era una sèrie estranya. Ara bé, ràpidament s’hi van enganxar i estem molt contents de la resposta que ha tingut.
Ha estat un dels personatges troncals des de l’inici. Aquesta era la idea? O el Quim ha agradat i, per això, li han anat donant més protagonisme?
Aquest és un personatge que té molta comicitat i que, a més a més, ha enganxat el públic. Ell és un autèntic perdedor des del principi, quan tenia una casa i una vida que eren mentida. A partir d’aquí tot va començar a ensorrar-se i va començar a tenir un munt de problemes. Crec que a la gent això li fa gràcia, no que sigui un personatge especialment còmic, sinó que es prengui d’una manera tan peculiar aquestes situacions de merda, amb perdó. No són situacions gens gracioses, en el fons, la part divertida és veure com les encara ell.
El que més agrada és el trio còmic que han format amb l’Olalla Moreno i el Marco H. Medina.
Amb l’Olalla i el Marco ens hem entès molt i molt bé, de fet hem fet família i això ha estat molt xulo. Mentiria si digués que hi ha hagut cap mal rotllo, tenim molt bona relació entre tots. Aquest és un altre èxit de la sèrie i de la seva directora, sobretot, que ha cohesionat una colla d’amics que ens respectem i tenim bona relació. Ens agradem i això és molt maco perquè t’agrada el teu company i si et passa això, has tingut molta sort.
I si tot és tan maco, per què ha volgut marxar de la sèrie?
Aquesta és una bona pregunta. Tot té un començament i un final, crec que el meu personatge no aportava res més. Era tot més del mateix… En l’àmbit personal tenia ganes que passessin altres coses, volia canviar el ritme i iniciar altres projectes. És molt exigent treballar en una sèrie diària, cosa que saben els meus companys i tots els qui ens dediquem a això.
Ha estat una decisió meditada des de fa temps?
Sí, feia temps que la gestava perquè de debò que és molt exigent aquesta feina. El Quim era un personatge tan extrem a qui li podien dir de fer tantes coses, que va arribar un moment en el qual jo ja no sabia què més passaria. Em sentia mal actor perquè creia que feia el mateix tota l’estona i em vaig adonar que no volia sentir-me així. Fer aquesta sèrie ha estat un regal i no volia acabar-la malament, no volia marxar enfadat. Creia que havia de prendre una decisió i no et mentiré, em va costar… fins a cert punt. També et dic que els trobaré a faltar perquè ara estic immers en la felicitat de vacances, però aquest setembre sé que ho trobaré a faltar.
És qüestió de sentir-se esgotat d’interpretar el mateix personatge durant tant de temps?
Sobretot és el fet que sigui un personatge tan extrem. Sé que ha agradat molt i jo m’he sentit molt estimat, però insisteixo que costa molt que et diguin que el teu personatge pot arribar a fer de tot. Costa molt interpretar un personatge tan extrem com el Quim de ‘Com si fos ahir’ durant sis anys.
Els fans s’han entristit molt amb la mort del seu personatge. Quin feedback ha rebut?
El Marco em deia que la reacció seria molt forta i jo em pensava que no, però sí que ho ha acabat sent. La resposta ha estat molt maca perquè realment els missatges que he rebut han estat plens d’una estima immensa. Estic superagraït a la gent i als fans de la sèrie. Ara bé, també hi ha hagut gent a qui els ha sabut greu i d’altres que no ho han entès.
Què li va semblar la mort que van idear els guionistes per al seu personatge? S’esperava que escollissin aquesta manera en què el van matar?
No, no m’ho imaginava gens així. També entenc que aquest personatge havia de morir d’una manera tan absurda com aquesta perquè ell representa un absurd, encara que no ho sigui tant com vol mostrar. Es relaciona amb el món d’una manera absurda i la mort havia de ser així.
L’escena de la seva dona fictícia agafant-lo en braços és molt potent. Semblava que estigués representant una versió moderna de La Pietat de Miquel Àngel.
Sí, a més era maca la imatge amb el dron pujant cap amunt mentre s’allunyava. Quan la directora em va dir que seria així em va agradar molt perquè té rotllo i està bé. L’escena està pensada perquè recordi a aquesta escultura, de fet, així que farà il·lusió a la direcció que s’hagi entès. El podrien haver matat de moltes maneres, però aquesta ha estat una bona idea. Hi ha hagut gent que s’ha pensat que no estaria del tot mort o que ara el personatge estaria en coma, però res de tot això. El Quim està mort.
Què li ha aportat el seu personatge? Com ha estat posar-se a la pell del Quim aquests anys?
Aquest personatge m’ha aportat una cosa que és molt guai i és que podria haver anat a tot arreu amb ell. Sis temporades són molt de temps i ara aquest personatge podria anar sol. També m’ha agradat molt i crec que és una sort poder haver treballat amb moltes persones, poder col·laborar amb gent que venia a la sèrie per a tres mesos o mig any. Ha estat un gust, d’igual manera que haver pogut adquirir taules gràcies a estar cada dia davant de les càmeres.
No li fa vertigen haver renunciat a una feina fixa ara que és tan difícil aconseguir-ne una en el sector?
No sé si és complicat fer aquest pas o no, però era una necessitat que sentia. Si ens dediquem a aquest món normalment acabem sentint això de voler provar altres coses. Tot entra dins del paràmetre de la inestabilitat i no saber què passarà, el que crec que forma part de la nostra vida com a actors. Sempre he tingut feina, així que soc un afortunat, i estic content perquè em van sortint coses i tinc projectes a sobre de la taula. Ara estaré al Teatre Nacional i tinc altres ofertes dins del sector audiovisual, però no puc donar-hi detalls perquè no hi ha res signat.
Sobta que persegueixi la inseguretat que ve associada amb la feina d’actor quan vostè havia aconseguit la tan anhelada feina fixa.
No és ben bé això, no busco la inseguretat perquè tots volem tenir seguretat. El que passa és que forma part de la meva feina això de començar un projecte i acabar-lo. Tinc molts companys que no es dediquen a això i em pregunten com ho visc quan s’acaba una cosa tan bona i jo els dic que sí, que és una baixona, però mai no tinc la sensació que s’acaba res. Crec que segueixo el meu camí i sé que em tornaré a trobar els companys amb els qui he treballat en altres projectes. Aquest és un camí que fem els actors. El que vull és donar les gràcies a tota la gent que ha seguit la sèrie perquè m’he sentit molt estimat i és molt maco això.
Què farà ara? Deu tenir un bon projecte entre mans per haver renunciat als diners i a l’estabilitat.
Ara estic a punt d’acabar les últimes funcions de La tendresa al Teatre Poliorama i, a partir d’aquí, res. Al Teatre Nacional faré unes actuacions a La filla de l’est el pròxim gener, un projecte molt interessant. I a veure què passa després. No he marxat de Com si fos ahir perquè m’hagi sorgit una altra cosa, no és aquesta la idea. Pel que fa a l’obra que he estat fent fins ara, la de La tendresa, es tracta d’una història típica, tòpica i meravellosa molt ben escrita i amb els rols clars. Som tres homes sols en una illa que no volem saber res de les dones i, de cop i volta, arriben tres dones allà amb nosaltres. Ara tinc ganes de vacances.
Aquesta decisió d’abandonar Com si fos ahir demostra que prefereix el teatre a la televisió?
No, aquesta no era una sensació de voler apostar pel teatre o per una altra cosa. He pres la decisió de marxar del Com si fos ahir perquè volia apostar per mi, volia estar tranquil i poder parar després de sis anys de molta, molta i molta canya. Per mi poder aturar-me ha estat una necessitat, no ha estat un caprici o senyal que estava enfadat. Ha estat una necessitat i està bé escoltar-se de tant en tant perquè només en tenim una de vida.
Com s’han pres els seus companys la seva marxa? Els deu haver sobtat.
Soc el primer de la colla que marxa i he sentit molta comprensió dels altres, ja que saben realment el nivell i volum de feina que implica. A tots els hi sap greu que marxi, això està clar, però m’han entès i això és molt guai perquè m’he sentit comprès pels meus companys actors, per la producció, per la direcció…
Què li va dir l’Olalla Moreno? El seu comiat converteix el seu personatge en una vídua.
Això se li hauria de preguntar a ella perquè quan li vaig dir que marxava s’ho va prendre molt bé, només em va dir que d’acord i que li semblava bé. Sé que li sabrà greu, sobretot perquè ja havíem fet de marit i muller abans. Ha estat un gran gust treballar amb ella perquè és una actriu molt generosa i és molt bona actriu. Ha estat molt fàcil.
Creu que li afectarà la seva mort o que aconseguirà mantenir el seu paper a dins del grup?
No en tinc ni idea perquè vaig deixar de rebre els guions quan vaig dir que marxava… Sé que passaran certes cosetes amb ella, però no les puc dir, i no sé quina serà la seva evolució i cap a on anirà el seu paper.
Es troba en un bon moment, la ficció en català? S’hi aposta prou?
Costa molt perquè la indústria no està aquí, per desgràcia, es troba a Madrid. Allà sí que es fan moltes més coses i hi ha més plataformes. Aquí es fan alguns projectes, però podrien fer-se bastants més.
Fa prou TV3 per la ficció en català?
La veritat és que no ho sé… Suposo que hi aposta tot el que pot apostar. A partir d’aquí, podria apostar-hi més? Segurament. No sé com ho porten exactament, encara que sé que estan molt ficats en això de coproduir coses i fer més ficcions d’aquesta manera. Fer una sèrie diària és una cosa molt i molt complicada, però, i és marca de la casa. És importantíssim que sempre tinguin una sèrie de ficció que es faci diàriament a TV3 perquè crec que és una senya d’identitat de la cadena.
4 
