Un país on les localitzacions indiquen que és Catalunya, on gairebé tots els personatges parlen en anglès, alguns dels secundaris fan servir el castellà entre ells i, ves per on, se sent el català en les megafonies dels hospitals –en surten uns quants– i sobretot en boca de molts dels policies que hi apareixen. Aquesta és la curiosa combinació de llengües que es troba en un dels èxits de la temporada a Netflix, Who Is Erin Carter?. Es tracta d’una sèrie policíaca protagonitzada per una expat britànica de passat incert i feliçment instal·lada en una Barcelona de disseny que, en el desenvolupament de la trama –que li complica la vida– acaba passant també pels baixos fons de la ciutat i altres zones de Catalunya, com ara Tarragona, Sitges i Montserrat, per esmentar alguns exemples.
Sense voluntat de fer espòilers, es pot dir que la tal Erin Carter es presenta com una simple mestra d’escola. Treballa en un centre d’ensenyament privat i car, ple d’alumnes de pares anglosaxons i amb professors del mateix origen. I està aparellada amb un infermer que es diu Jordi, que és un peix bullit i que no parla ni una paraula de català. Part del misteri de la família és la filla de l’Erin, Harper, a la qual el pobre Jordi s’esforça a fer-li de pare. Més endavant es descobriran detalls que encara projecten més ombres sobre l’origen d’aquesta peculiar família.
La trama de la sèrie comença amb atracament en un supermercat
Un atracament en un supermercat en què l’Erin i la seva filla es troben ficades accidentalment –i oportunament– destapa unes habilitats anormals en defensa personal de la protagonista de la sèrie. A partir d’aquell moment tot s’accelera. Al llarg de set capítols, els espectadors poden gaudir d’una dieta abundant en persecucions i baralles a cops, ganivetades i trets, amb elements una mica més originals de tant en tant: impagable una de les baralles, en una cuina, on els contendents en alguns moments van a cops de paella (i no són cops suaus).
Moltes imatges de platges, de Barcelona i d’altres poblacions pròximes, escenaris clarament reconeixibles com ara el carrer del Bisbe i la muntanya de Montserrat i una seqüència en una plaça de toros completen un menú ideal per satisfer la demanda de tòpics del públic internacional.
El tractament de la llengua i el petitíssim paper reservat al català
Tanmateix, el més curiós de Who Is Erin Carter? és el tractament de la llengua. Fa de mal dir si es tracta d’una manera extravagant d’aplicar la llei de l’audiovisual, que se suposa que ha de vetllar per la presència de totes les llengües de l’estat espanyol a les plataformes audiovisuals accessibles en el territori controlat pel Regne d’Espanya.
El cas és que el trio protagonista parla en anglès perquè és l’idioma de l’Erin i la Harper. Però quan el tercer membre de la família, Jordi, que fa d’indígena, parla amb Emilio, el seu amic i veí, s’hi adreça en castellà: un castellà amb accent anglosaxó que s’explica pel fet que l’actor que l’interpreta, Sean Teale, és britànic. En canvi, quan Emilio és a la feina, com a membre dels Mossos d’Esquadra, parla en català amb molts dels companys: hi ajuda que l’interpreta l’actor català Pep Ambrós. Emilio, però, torna al castellà quan parla amb el seu cap, un tal Tabárez, interpretat per l’actor britànic Andy Lucas i poc creïble com a comandament de la policia de la Generalitat.
El món al revés en el català dels policies
També agents anònims dels Mossos, en personatges que freguen l’extra amb text, parlen català: en una escena en què busquen la protagonista pels passadissos d’un hospital i en una altra seqüència en què el GEI (Grup Especial d’Intervenció) entra en un magatzem buscant droga. Tot plegat és el món al revés, perquè en la vida real, els àmbits més formals del mateix cos dels Mossos –en la relació dels agents amb els comandaments– és on és més probable trobar-hi converses en català, a diferència dels moments d’acció, en què la base parla en castellà més sovint, empesa per la tendència que marquen els agents d’origen castellanoparlant.
La cirereta del país és que el català se sent en diversos episodis en la megafonia dels diferents centres sanitaris que apareixen en la trama –al principi de tot, hi ha una presència important de l’Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat– i, en un moment, en una breu intervenció d’un sanitari al càrrec d’una ambulància.
