Raquel Sans ha estat l’última a posicionar-se en el debat -cada vegada menys intern- sobre la nomenclatura de les marques històriques de la CCMA. Ara la presentadora del TN Vespre s’ha mullat pocs dies després de l’aclaparador triomf del “sí” en la consulta entre els treballadors sobre el manteniment dels noms de TV3, Catalunya Ràdio, el 324, el 33, etc. L’han convidat a Els teloners de RAC1 i, des d’aquí, ha deixat clar que considera imprescindible que es mantingui el nom de TV3 “en la mesura que es pugui”.
Ella que ostenta el rècord de ser la presentadora que més telenotícies ha presentat a TV3, més de 5.000, considera que és importantíssim mantenir un nom que han cuidat i fet gran al llarg de tants anys: “TV3 és una marca molt potent i s’ha de mantenir en la mesura que es pugui, igual que Catalunya Ràdio“.
La Raquel Sans és conscient que formen part d’un univers digital que requereix, sí o sí, d’una sèrie de canvis. Confia que els experts “vetllaran” per l’adaptació a aquests nous formats i l’arribada a nous públics, ja que sí que està d’acord que “no es pot deixar de renovar el producte ofert“. Ara bé, “sense deixar enrere les marques històriques tampoc“.
Els comitès d’empresa de TV3 i Catalunya Ràdio estan fent força per evitar que la marca paraigua 3CatInfo faci desaparèixer les altres. Ha generat malestar això? La Raquel Sans és partidària d’establir un diàleg que creu que, potser, “ha faltat una mica” en aquest cas: “Hi ha certes propostes a les quals tots ens hi podem sumar ràpidament, però n’hi ha d’altres que potser han generat més malestar”, ha dit sense especificar gaire.
Què opina la Raquel Sans dels canvis en els TN de TV3?
Un cas d’aquesta adaptació als nous temps és la modificació dels grafismes del TN en el que ella treballa, per exemple. Considera que ha estat una bona manera d’adaptar-se als nous temps i d’aprofitar les novetats tecnològiques. Ara bé, també deixa clar que aquesta ha estat una feinada que ha requerit “una preparació prèvia“.
De fet, arran de la creació d’aquestes nous telenotícies, els presentadors tenen més feina: “Ara hi ha tants elements que acompanyen el guió que fins i tot la seva lectura és complicada. És un plató complicat, però qui més pateix és el realitzador“, ha comentat entre riures. A ella li agrada que la posin a prova amb aquests canvis constants, ja que troba molt positiu que t’obliguin a “trencar inèrcies” i deixar d’entrar en dinàmiques que es repeteixen.
Raquel Sans s’atreveix a cantar en directe des de l’estudi de RAC1
Raquel Sans va ser corresponsal als Estats Units durant tres anys i continua sent una “enamorada” del país encara que tingui “moltes contradiccions”: “A mi em fascina, sobretot, perquè tenen l’emprenedoria a l’ADN i no tenen por al fracàs”. I ha estat aquí quan la presentadora ha tret a la llum un detall sobre la seva vida que pocs coneixen, que té talent per cantar. Ha recordat, però, que en una actuació que va fer a Boston amb tres companys de classe, se li va escapar un gall. La gent, en comptes de mofar-se’n, va aplaudir i això a ella la va fer reflexionar: “Aquí m’hauria fet petita, després del gall, però allà em van aplaudir i jo vaig seguir cantant. Sembla una ximpleria, però és l’essència d’ensopegar i seguir endavant. Vaig seguir en lloc de tancar-me dins meu i morir-me de vergonya“.
I, davant d’una confessió tan artística, els locutors del programa li han demanat que s’atrevís a fer unes notes en directe. En un principi, semblava que no volia perquè li feia vergonya i perquè feia “molts dies” que no cantava. Finalment, però, l’han convençut i el vídeo no té pèrdua perquè se la sent cantar These Boots Are Made for Walkin’ de Nancy Sinatra en una faceta desconeguda per molts dels seus fans.
“Perdoneu els cantants de veritat, això és un atreviment, no el tingueu en compte”, ha dit, encara que ho ha fet d’allò més bé per no dedicar-s’hi professionalment. Un descobriment que promet fer parlar molt.
