Aquesta setmana TV3 va estrenar l’emissió de la sèrie jove Drama. Una proposta que ha despertat una autèntica batalla campal a les xarxes per la presència del castellà en els diàlegs. Una sèrie bilingüe que ha fet posicionar la consellera de Cultura, Maria Àngels Vilallonga, i fins i tot el director de TV3, Vicent Sanchis. Les posicions són enfrontades i el Govern se’n desentèn, davant la pregunta si cal una sèrie en castellà a la televisió pública catalana? Però aquesta pregunta no és pas nova. Ni de bon tros. Des del naixement de TV3 la presència del castellà a la televisió pública catalana ha estat una batalla sociopolítica constant.
De fet, TV3 va nèixer el 1983, com la gran plataforma per ajudar a la normalització lingüistica i cultural del país. Però políticament ja s’hi va incidir des de qui era aleshores el primer partit de l’oposició, el PSC. Els socialistes de bon principi van malfiar d’un instrument que consideraven que Jordi Pujol bastia a la seva mida i que veien com un instrument polític de primera magnitud en mans de CiU. Quina va ser l’arma de la seva primera crítica? La nul·la presència del castellà. Els socialistes reclamaven que TV3 també havia d’emetre en castellà.
Obiols: TV3 ha d’emetre en castellà
La primera andanada contra Tv3 i Catalunya Ràdio va començar ‘oficialment’ un 12 d’octubre de 1983, tot just un mes després de posar-se en marxa la cadena. El llavors candidat del PSC a presidir la Generalitat, Raimon Obiols, en un acte de solidaritat amb Xile convocat pels socialistes a Cornellà del Llobregat, va defensar juntament amb l’aleshores diputat a Madrid, Salvador Clotas, que “calia fer part de la programació de Tv3 i Catalunya Ràdio en castellà, perquè molts catalans el parlen i Catalunya ha d’estar unida”. Una crítica que anava més enllà i acusava a la política d’immersió lingüística de “propiciar la desigualtat i desunió dels catalans”. Unes declaracions que van aixecar una considerable polseguera tot i que llavors no existien les xarxes.
Maragall hi torna amb el castellà
Poc abans de les eleccions al Parlament de 1999, que Pasqual Maragall va guanyar en vots. Precisament, fou el candidat socialista qui va obrir de nou la la polèmica de la presència del castellà als mitjans públics. En una entrevista al programa “El matí de Catalunya Ràdio” del 8 de setembre, el llavors líder socialista va suggerir a Antoni Bassas que “TV3 hauria d’emetre també en castellà perquè el 70% de la televisió que es veu a Catalunya és en castellà”.
“Aquelles declaracions van esverar el galliner polític en plena precampanya electoral”, va recordar Bassas en conversa amb El Món. “Per una banda, el sector catalanista del PSC no van entendre les declaracions de Maragall i el sector més PSOE les van trobar poc agosarades”, detalla i “ja van aprofitar per treure el mantra de la manca de pluralitat”. “De fet, la polèmica va anar més enllà i un grup del PSC i de Ciutadans pel Canvi van protestar amb cartells davant la ràdio durant l’emissió del programa,una protesta a l’americana”, recorda Bassas. Per altra banda, el llavors líder d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira va carregar contra la idea dels socialistes i va qualificar les declaracions de Maragall com un “regal electoral” que posava els republicans com “l’únic espai d’esquerra nacional catalana”.
Retall de diari amb les propostes de Raimon Obiols per una Tv3 en castellà
Alberto Fernández i el castellà a TV3
Precisament van ser a les eleccions de 1999 que el candidat del PPC, Alberto Fernández Díaz va utilitzar per primera vegada el castellà en el debat electoral. Una decisió que va generar les felicitacions de la direcció del PP estatal, en concret del llavors tot poderós Javier Arenas. En aquest sentit, va avançar a la mateixa Tv3 que començaria a utilitzar amb normalitat el castellà a la cambra catalana. Ara, el castellà a la cambra està plenament normalitzat així com la seva presència en programes d’opinió i actualitat política i social.
