Lídia Heredia ho té tot preparat per traslladar-se als Estats Units, país en el que viurà una temporada ara que ha adoptat el rol de corresponsal de TV3 a Washington. A deu dies de marxar, la periodista ha concedit una entrevista al Islàndia de RAC1 en la que ha revelat com afronta aquest canvi de vida radical.
En primer lloc ha volgut deixar clar que el trasllat és un repte i també “un embolic”, encara que reconeix que en té moltes ganes: “No tenia la sensació que ho necessités tant, però he notat una energia professional i personal impressionant. Por no em fa i realment confio que m’ajudi la motxilla que porto. Tinc el neguit del repte perquè fa molt que no feia carrer, però he aprofitat l’estiu per estudiar anglès i centrar-me. El que vull deixar clar és que jo sabia que deixaria Els Matins aquesta temporada perquè ja eren molts anys abans de saber que volia marxar als Estats Units”.
De moment marxarà cap allà sola i el pròxim mes de gener rebrà la parella i els dos fills que tenen en comú: “El meu home treballarà allà a partir de l’any vinent i els meus fills, de 19 i 16 anys, també han decidit venir amb mi. A més a més ve un càmera i un productor amb mi”.
El comiat de la Lídia Heredia, espatllat per culpa d’una costella fracturada
En aquesta visita als estudis de RAC1, la Lídia Heredia ha deixat anar una anècdota que ha fet molta gràcia: “En un principi calculo que estaré allà entre dos i cinc anys. El Bassas em va dir que hauria de tenir una bona forma física precisament quan tinc una costella fissurada. És per això no he pogut abraçar molt fort el Toni Clapés quan l’he vist. No sé si explicar-ho perquè la història no té cap glamur… Però vaja, que m’ho vaig fer quan intentava pescar una baieta d’un celobert”.
“Quina necessitat hi havia… Va ser una estirada de cos quan vaig bascular sobre l’ampit de la finestra que era molt cantellut i vaig sentir clac… Era una baieta! Quina necessitat hi havia. Ja li he donat la culpa al patriarcat, tants anys de repressió han fet que no pogués permetre que la baieta es quedés allà sense recollir-la. Quan tens una costella fissurada no pots somriure, abraçar ni cardar normal. Estic en un comiat una mica delicat”, ha explicat. Una presentadora que s’enfronta a un dels seus majors reptes després de més d’una dècada al capdavant d’Els Matins.
1 
1 