Marta Torné i Miki Núñez han acudit aquest cap de setmana al plató de Col·lapse per parlar sobre la seva experiència al capdavant de la segona edició d’Eufòria. Després de l’eliminació del Carlos, el programa musical de TV3 ha escollit la primera semifinalista: la Sofia. El primer que han fet és aplaudir la feinada i el gran equip que hi ha darrere de l’espai. Els ha canviat molt, presentar aquest concurs? “A mi no gaire, ja era molt famós abans. No, és conya. Aquí a Catalunya el rebombori que ha fet Eufòria crec que no ho havia fet cap programa abans“, ha dit divertit el Miki. Ella ha insistit que no s’esperaven un fenomen com aquest: “Aquest programa és un regal”. El que més els agrada, han dit, és que els concursants poden fer una carrera musical després de passar per aquí: “Hi ha vegades que surts de programes de televisió i ningú no et recorda, però aquí ens agrada molt fer país”.
Els presentadors han evidenciat que s’han agafat molta confiança i han parlat meravelles l’un de l’altre, alhora que també han confessat que comparteixen camerino perquè el del Miki “està molt lluny” i li és més còmode estar amb ella. Per una altra banda, han reconegut que no és un programa fàcil perquè no tenen targetes a llegir, surten sense res escrit i això provoca que tot sigui més fresc o que s’equivoquin “perquè són 40 pàgines de guió”.
El programa del Ricard Ustrell els ha mostrat un dels moments més tensos d’aquesta edició, quan va haver-hi un error tècnic en les votacions: “No s’havia previst que això pogués passar i no sabíem què havíem de fer, en aquest cas. La sort va ser que aquella era la segona votació, perquè no podríem haver continuat el programa si hagués passat a la primera. Que, al final, és un programa d’entreteniment i no s’acaba el món… Hauríem dit que havíem d’acomiadar el programa i ho haguéssim recuperat des d’allà en el següent”.
Miki Núñez va aconsellar els concursants d’Eufòria que demanessin ajuda psicològica per gestionar l’expectació mediàtica
El Miki Núñez sap què és participar en un concurs d’aquestes característiques perquè ell va estar a Operación Triunfo i, per aquest motiu, diu que va aconsellar als concursants que demanessin ajuda psicològica per estar preparats per a tanta expectació mediàtica: “Emocionalment i, psicològicament parlant, és una bona hòstia. Jo el primer dia els vaig recomanar que busquessin psicòleg perquè és molt fort, passes de cantar a la teva habitació a veure’t en prime time per televisió i és una bogeria“. “Els tractem bé i no és un programa trampós”, ha insistit, però, la Marta.
Ell tenia 22 anys quan va representar Espanya a Eurovisió: “Jo tenia un grup de versions, però vaig entrar en un programa de televisió tan vist com la Super Bowl i em van dir que la gent només veuria tres minuts dels sis mesos de preparació que havia fet. Nosaltres assajàvem la cançó 70 vegades al dia, fèiem la maleta i anàvem a alguna ciutat europea a promocionar-la. Sopava amb la meva família, tornava a fer la maleta i cap a Madrid una altra vegada. És el voluntariat més gran que he fet a la meva vida perquè no cobres res. En la meva època, però, no hi havia molta pressió per com quedaria en el rànquing perquè els meus precedents havien quedat malament”.
En el seu cas, ha tingut tractament psicològic des del primer dia i ha estat envoltat d’un entorn que diu que l’ha ajudat molt: “Hi ha ansietat i nits sense dormir. Ho passes molt malament no només per tu, sinó per tota la família. La meva mare em preguntava si m’havia de posar seguretat perquè havia llegit a Twitter que em fotrien una pallissa. La meva iaia em deia que havia sortit un senyor a televisió que em deia que em mataria… Jo que m’estava tractant i sabia a on anava, d’acord, però elles no sabien que passaria això”.
