Quan no és un all, és una ceba. Megafonies que no funcionen del tot bé, trens aturats sense informació i parades fantasma per als autobusos del servei alternatiu. Així és la nova normalitat de Rodalies. Catalunya fa dues setmanes que viu sotmesa a un caos ferroviari sense precedents, que s’ha agreujat encara més aquesta setmana després de la falsa de promesa del retorn a la normalitat del servei per part del Govern. Un anunci que el mateix dilluns ja va quedar diluït i que a hores d’ara s’ha convertit en l’objectiu del retorn progressiu de les connexions ferroviàries del país. Aquest dijous al matí, les cares de resignació dels passatgers que esperaven pacientment a l’estació del Clot per agafar la línia R1, que ressegueix la costa maresmenca, demostraven clarament el malestar de la societat. “Cada dia vinc més d’hora perquè mai se sap què podrà passar. És un maldecap”, comenten dues dones assegudes en un dels bancs de l’andana.
Poc abans de les nou del matí, a l’andana de la via 1 del Clot tots els passatgers pugen al tren. No va gaire ple, però no tothom pot seure. “La meva mare viu sola a Tordera, i sempre la vaig a visitar un cop a la setmana, coincidint amb el dia que lliuro. Normalment, no hi hauria cap problema perquè hi vaig amb cotxe, però ara el tinc espatllat i no em queda més remei que agafar el tren”, explica l’Albert en conversa amb El Món. El viatge habitual amb l’R1 fins a Tordera no té gaire misteri, ja que és una de les últimes estacions de la línia. Ara, però, s’ha convertit en una autèntica odissea. El tren que agafat l’Albert queda aturat a Mataró, on una informadora explica a tots els passatgers que aquella era l’última parada d’aquell comboi. Un cop a Mataró, els passatgers han de canviar de via per poder agafar un altre tren, també de l’R1, fins a Blanes, on el servei queda interromput a causa de les revisions que està duent a terme Adif i Renfe sobre la infraestructura ferroviària.
“I a sobre plou”, ironitza el passatger. Les marquesines de l’andana s’omplen ràpidament de passatgers despistats que s’han deixat el paraigua a casa. Quinze minuts després, el tren per a la segona part del trajecte arriba a l’estació i els usuaris poden reprendre el viatge. Aquesta vegada, el tren sí que va ple. Els passatgers, la majoria amb el cap acotat sobre les pantalles dels seus telèfons, altres sobre les pàgines d’un llibre, continuen el viatge amb un silenci gairebé sepulcral, poc comú a Rodalies. Dues dones, assegudes al fons el vagó, sí que aprofiten el temps per criticar l’estat del servei. “Això cada dia és més inaguantable”, deien. Al cap de 45 minuts, el tren s’atura a Blanes i, al so de la megafonia, tothom abandona el tren: “Els passatgers amb destí a Tordera i Maçanet-Massanes, espereu al vestíbul”, indica. El vestíbul, però, queda buit, ja que els passatgers opten per esperar l’arribada de l’autobús a fora. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, però, ha anunciat avui mateix que el tram entre Blanes i Maçanet es començarà a reprendre gradualment la normalitat, de moment amb un tren cada 90 minuts.
Una estació ‘fantasma’ per als busos: “Hauria de ser aquí, no?”
A les portes de l’estació de Blanes, una vintena de persones fan cua -més o menys organitzada- per agafar l’autobús. Sense rastre d’informadors de Renfe, que només estan dins l’estació per indicar el camí fins a Barcelona, els conductors del bus, vestits amb una jaqueta de Moventis, intenten distribuir els passatgers fins als seus respectius transports. A la porta, l’autobús que connecta amb el centre de Blanes i el que se’n va fins a Lloret. Un dels conductors, mentre aspira les restes de la cigarreta, redirigeix els viatgers que es dirigeixen a Maçanet al pàrquing de cotxes, on teòricament ha de fer parada l’autobús que connecta amb aquesta estació i la de Tordera, però que no està senyalitzada de cap manera. “Hauria de ser aquí, no?”, comenten uns nois. Quinze minuts després, l’autobús arriba i s’atura on pot per fer pujar als passatgers per reprendre el seu viatge. La sensació és de desconcert absolut.
Un trajecte que es podria fer en una hora i mitja menys
L’autobús emprèn el camí cap a Maçanet, amb una parada a Tordera, on baixen dues persones -una d’elles, l’Albert, que acabarà arribant a veure la seva mare 3 hores i 25 minuts després d’haver sortit del Clot: una hora i mitja més del que tocaria. A Maçanet rep els passatgers un informador de Renfe equipat amb l’habitual armilla groga i els dirigeix cap a l’interior de l’estació. A dins, ni rastre de cap altre informador, les taquilles buides i els torns d’accés oberts. Només funciona una petita pantalla que avisa de l’arribada dels següents trens, però que tampoc encerta del tot les freqüències de pas. La immensa majoria dels passatgers es dirigeix fins a la via 1, per on circula l’R11, que connecta amb Girona. La pantalla de l’andana encara indica que només hi poden accedir els viatgers amb bitllet de mitjana distància, malgrat que el Govern ha anunciat que Rodalies continuarà sent gratuït “fins a la restitució completa del sistema”. El tren torna a anar ple, i torna a anar en silenci. La marxa es reprèn sense problemes, però, tres parades després, a Riudellots, queda aturat sense cap avís per megafonia durant vint minuts: “És el pa de cada dia”, comenta la Marina, una jove que entra a classe a les tres de la tarda a la Universitat de Girona (UdG) i que assegura que ha sortit de casa amb “molt marge” per arribar-hi a temps. De fet, són dos quarts d’una, i Riudellots ja és molt a prop de Girona. Potser tindrà molt temps mort, però és millor que fer tard. Els que han sortit de Mataró, quan arribin a Girona hauran destinat 3 hores i 12 minuts de la seva vida a un trajecte que podrien haver fet en una hora i mitja si tot funcionés.
Els passatgers volen solucions
Els passatgers de Rodalies estan farts del mal funcionament del servei. Els dubtes de si el tren arribarà a temps, quedarà aturat a mig servei sense previ avís o si, simplement, deixarà de circular, han tensat la situació fins al límit. I volen respostes clares i concises per part de l’administració, tant la catalana com l’espanyola. “Tothom diu que hi fan molt, però aquí ningú fa una puta merda”, es queixa un home per telèfon, que lamenta que el tren quedi aturat cada dos per tres sense previ avís. Un cop a Girona, dues dones, la Mercedes i la Iolanda, també es posen les mans al cap pel desori de Rodalies mentre prenen un cafè al bar La Pausa, un dels punts més concorreguts de l’estació: “Aquí algú hauria de dimitir… Fins i tot l’Illa hauria de dimitir. Ningú pensa en nosaltres, en els catalans. Estem molt abandonats”, exclama la Mercedes, que assegura que assistirà a la manifestació de dissabte -de moment, a la del matí de l’ANC i el Consell de la República, però no descarta quedar-se també a la de la tarda, convocada per les plataformes d’usuaris.
Mentre els passatgers demanen solucions, el Govern no fa autocrítica. Aquest mateix dijous, durant una compareixença al Parlament, la consellera Paneque ha defensat la seva gestió de la crisi ferroviària que viu el país: “No estem només davant d’una crisi, sinó d’un problema estructural”, ha afirmat la també portaveu del Govern, que ha fet referència a les dècades de desinversió que ha patit la xarxa de Rodalies. Malgrat que ha acceptat que ha pogut cometre “alguns errors” durant la gestió de la crisi, la consellera ha tret pit i ha assegurat que sempre ha estat “al peu del canó” i que no canviaria els criteris que han guiat la seva actuació. Una argumentació, però, que no convenç ni els passatgers ni la resta de grups parlamentaris. Mentrestant, els catalans es resignen i s’adapten com poden a la nova normalitat de Rodalies. Una normalitat on res funciona com hauria de funcionar.
