El servei de Rodalies fa un mes que està més sotmès al caos del que és habitual. Els passatgers han hagut d’acostumar-se a una nova normalitat on els trens pot ser que no circulin determinats dies o que, un cop passada la fase més aguda, alguns trams del trajecte calgui fer-los amb un autobús anomenat “servei alternatiu”. Des de fa anys, els retards sistemàtics són, pràcticament, l’únic previsible a l’hora de pujar a Rodalies. Bona part d’aquesta crisi ve provocada per la gestió de les empreses espanyoles Renfe i Adif, responsables de la circulació dels combois i de la gestió de les infraestructures, respectivament. La societat catalana ja fa més d’una dècada que exigeix un traspàs total del servei per operar els trens des de Catalunya i fer fora Renfe, però aquest traspàs no ha acabat d’arribar. I encara caldrà esperar. Aquest gener es va constituir l’empresa mixta que s’encarregarà d’operar el servei a partir de l’any vinent. Aquesta empresa, però, amb majoria de participació per part de Renfe, encara manté el control des de Madrid, cosa que no acaba de capgirar la situació. A tot això s’hi ha afegit el caos derivat de l’accident mortal de Gelida, que ha provocat una crisi sense precedents a Rodalies.
Enmig d’aquest desori, hi ha una línia de tren al país que és un complet oasi entre tants maldecaps. Es tracta de l’RL2, que connecta l’estació de Lleida-Pirineus amb la Pobla de Segur amb disset parades intermèdies, entre les quals hi ha Balaguer i Tremp. Aquesta línia té una peculiaritat: des de l’any 2015 està traspassada a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). I des de llavors el seu funcionament ha millorat molt, tal com confirmen els mateixos passatgers: “Fot vint anys que agafo el tren, i la cosa ha millorat moltíssim. Hi ha un canvi abismal. Els trens van molt puntuals, i m’atreviria a dir que mai fallen. Abans era una loteria…”, explica, en conversa amb El Món, en Toni, que agafa el tren com a mínim tres cops per setmana des de Lleida. Assegura que durant els anys en què Adif s’encarregava de la gestió de les vies, estaven molt “mal cuidades”, els trens s’havia d’aturar sovint per no descarrilar i anaven “sempre tard”: “Quan passava, no sabies mai si arribaria fins al final”, afegeix.
L’arribada de FGC al capdavant del servei va canviar molt les coses: “Jo era molt de cotxe. Anar amb tren era horrorós, com a la resta de Catalunya, però en els últims anys ha millorat molt”, comenta en Sergi, que agafa el tren per anar a Tremp a veure la família. Malgrat que encara li agrada agafar “la carraca [és a dir, el cotxe]” de tant en tant, normalment prefereix anar-hi amb tren perquè triga “gairebé el mateix”. En el conjunt de la línia, el recorregut en tren des de Lleida fins a La Pobla de Segur és només deu minuts més lent que per carretera, i el paisatge que acompanya el trajecte el tren és digne d’admirar. De fet, l’RL2 fa més o menys el mateix recorregut que l’històric Tren dels Llacs -ara convertit en activitat turística-, que travessa els pantans de Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, Terradets i Talarn.
Creixement vertiginós del nombre de passatgers de la línia: de 74.603 a 486.859 en deu anys
La Montse, que va cada dia a Balaguer, comenta que des de fa uns anys -post 2015- ja agafa sempre el tren per desplaçar-se com a mecanisme per estalviar-se diners en benzina: “Abans sí que preferia anar en cotxe perquè m’era més còmode. O, com a mínim, més fiable. Ara que tot funciona com Déu mana, el tren és la millor opció”, assevera. La Mariona, que s’afegeix a la conversa, també destaca la “fiabilitat” del tren entre Lleida i la Pobla des que l’opera FGC: “Això no té res a veure amb els trens de Renfe…”, diu la usuària, que assegura que quan ha de fer un trajecte que no cobreix aquesta línia prefereix el cotxe: “Amb ells [Renfe i Adif] ja no me la jugo”, admet. El contrast de l’estat de les vies es nota des de la mateixa estació de Lleida-Pirineus. A la via 6, operada des de Catalunya, les vies brillen i les catenàries estan en bon estat. A la via 5, per on arriben els regionals que controlen Renfe i Adif, algunes catenàries estan força ennegrides, quasi rovellades, i sembla que faci anys que no s’hi fa manteniment.
La major “fiabilitat” que esmenten els usuaris de la línia també es tradueix amb dades. El 2004, l’RL2 va registrar uns 156.000 passatgers durant tot l’any. Fonts de FGC detallen a El Món que el 2005 la línia es va traspassar a la Generalitat, però “fins al 2015 Adif es va ocupar de la regulació del trànsit, de l’atenció al client i de la venda de bitllets i Renfe Operadora es va encarregar de l’operació de la línia amb trens i personal de la seva xarxa”. És a dir, fins al 2015, deu anys més del previst, la xarxa va estar controlada des de Madrid. Durant aquells anys, la línia va perdre molt pes dins el territori. D’acord amb les dades facilitades per FGC, el 2015, l’any en què la companyia de la Generalitat van començar a operar el servei íntegrament, només es van registrar 74.603 passatgers, la meitat que deu anys abans. La gestió d’Adif i Renfe havien deixat la línia gairebé en desús a causa del mal estat del servei.
Des de llavors, la situació ha canviat de valent. El 2019, abans de la pandèmia, FGC ja va registrar 251.483 passatgers durant l’any entre Lleida i La Pobla. És a dir, es va produir un increment del 237,1% en només quatre anys gràcies al canvi de gestió de la línia. La pandèmia va suposar un fort sotrac, també per a la mobilitat, cosa que va repercutir en el nombre d’usuaris que feien servir el tren. A partir de 2021, però, amb la recuperació progressiva de la normalitat, el creixement va ser exponencial. Les dades més recents mostren que el 2025 un total de 486.859 persones van fer servir aquest servei. És a dir, en xifres globals, FGC ha incrementat un 552,6% el nombre de passatgers des que s’encarrega de la gestió del tren entre Lleida i la Pobla de Segur.
RL2, una línia amb ‘puntualitat britànica’
Actualment, la línia RL2 funciona amb molta més puntualitat que les línies regionals amb qui comparteix espai a l’estació de Lleida. Cal tenir en compte, però, que el trajecte és més curt, motiu pel qual els trams on es poden produir incidències són menors. Així i tot, la diferència entre puntualitat d’ambdós serveis és abismal. Per exemple, dimarts d’aquesta setmana, el tren del regional R13 que havia de sortir de Lleida direcció Barcelona -tot i que no es pot arribar a la capital només amb tren pels trams en revisió- a les 10.03 hores va arrencar amb mitja hora de retard, a les 10.32 hores, però enlloc indicava la demora. En canvi, el tren de l’RL2 previst per a les 10.47 h va arribar 10 minuts abans del previst a l’andana perquè els usuaris poguessin pujar al tren, validar al seu bitllet amb un revisor que atenia un per un els passatgers i sortir a l’hora estipulada. És a dir, mentre que el tren que opera Renfe va sortir mitja hora tard, el d’FGC va sortir amb una puntualitat britànica.
La puntualitat no és l’únic aspecte en què es diferenciaven els dos serveis dimarts al matí. El tren de l’RL2 estava lluent, sense ni una pintada, mentre que el regional de Rodalies anava cobert de grafitis que, com que no tapen ni en els vidres ni la cabina del conductor, no obliguen a retirar el comboi i continua circulant. El mateix passa amb el servei de megafonia. Mentre que els usuaris denuncien que en molts trens de la xarxa de Renfe la megafonia de l’interior dels trens no funciona ni s’avisa als passatgers quan hi ha un incident, a l’RL2 la megafonia avisa amb antelació de cada estació i dona les indicacions de seguretat en català, en castellà i en anglès. Un conjunt de factors que fan del trajecte del passatger una experiència molt més confortable. I, aquesta comoditat es nota dins el tren: “Aquí ens coneixem tots”, fa broma un dels revisors d’FGC mentre xerra amb dues dones acabades de pujar. Enmig del caos ferroviari que afecta Rodalies, l’RL2 es presenta com un oasi de calma i serenor. Potser els traspassos integrals del servei no són tan mala idea. Si no, que ho preguntin als passatgers que agafen el tren de Lleida a la Pobla de Segur.
