L’accident mortal d’un tren de l’R4 a Gelida (Alt Penedès) i el caos ferroviari provocat arran del sinistre ha estat la gota que ha fet vessar el got de maquinistes, partits de l’oposició, actors socials i usuaris de la línia. Tots han evidenciat el malestar sobre un servei que pateix un infrafinançament crònic per part de l’Estat espanyol des de fa dècades i que acumula accidents, incidències i retards –només en els primers mesos del 2025, hi va haver més d’un milió de passatgers afectats pels retards a Rodalies–. Després d’anys de falta d’inversió suficient, el govern espanyol només va executar el 72% de la inversió prevista durant el quinquenni 2020-2025 del Pla de Rodalies 2020-2030. És a dir, es van fer obres per valor de 2.505 milions d’euros, quan la previsió ascendia a 3.461 milions d’euros. És a dir, que hi havia previstos gairebé 1.000 milions que no s’han executat en els darrers cinc anys. La desinversió acumulada a la xarxa és sagnant i ho corrobora una nota sobre la inversió de l’Estat a Catalunya l’any 2023, elaborada per la Direcció General de Pressupostos del Departament d’Economia de l’actual Govern de Salvador Illa.
Segons les últimes xifres oficials del Ministeri de Foment i Intervenció General de l’Administració de l’Estat, durant el període entre el 2010 i el 2023, que és l’últim any amb dades disponibles, Adif i Renfe només van invertir 5.676 milions d’euros dels 11.285 milions pressupostats per a la xarxa ferroviària de Catalunya. El que és el mateix: durant aquests tretze anys les dues empreses públiques van deixar d’invertir 5.609 milions i només van executar el 50,02% del pressupost previst. De tot aquest període, crida l’atenció l’any 2021, ja després de dos anys i mig de govern de Pedro Sánchez, quan només es van executar el 19,3% de la inversió pressupostada: 282 milions d’euros de 1.462.
El gruix d’aquesta desinversió a Catalunya és per part d’Adif, que és la propietària de la infraestructura i la responsable del manteniment d’aquesta. En el període analitzat només va executar el 48,6% del pressupost previst. És a dir, dels 9.864 milions que s’havia previst invertir entre el 2010 i el 2023, l’empresa estatal només en va executar 4.792 i va deixar d’invertir 5.071 milions. Per la seva banda, Renfe Operadora, la companyia estatal titular dels trens, va tenir un grau d’execució de poc més del 60%, i va invertir 883 milions dels 1.421 milions pressupostats per a Catalunya.
Promeses que es van quedar en un calaix i l’abandonament de Rodalies per l’alta velocitat
Sigui com sigui, aquestes dades mostren el patró d’infrafinançament que pateix la xarxa ferroviària del país al llarg dels anys, independentment de quin partit espanyol hi hagi a la Moncloa. Aquest període inclou els dos últims anys de José Luis Rodríguez Zapatero com a president espanyol, els dos mandats de Mariano Rajoy i els dos primers mandats de Pedro Sánchez. De fet, l’any amb un grau més baix d’execució és amb Sánchez com a president. A això, s’hi han de sumar algunes promeses incomplertes. Zapatero va prometre l’any 2007 una inversió de 4.300 milions amb Catalunya i Rajoy, posteriorment, l’any 2017, en un intent de desactivar el Procés, en va prometre 4.200 milions.
Promeses d’inversions milionàries que van acabar en un calaix, en una època que Espanya va deixar de banda la xarxa de Rodalies i va fer una clara aposta política per l’alta velocitat i es va convertir en el segon país del món amb més quilòmetres d’alta velocitat, només per darrere per la Xina. Així ho evidencia un detallat Estudi de Transport de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), elaborat l’any 2020, segons el qual, entre el 1990 i el 2018, Adif, l’ens que gestiona les infraestructures ferroviàries, va invertir 56.000 milions d’euros en l’alta velocitat, enfront dels només 3.700 milions destinats a Rodalies. Una inversió en una alta velocitat que, segons l’estudi, només va acumular 30 milions de passatgers, un 4,8% del total de persones que van agafar el tren l’any 2018. “El nombre de viatges a Rodalies pràcticament s’ha duplicat des del 1990, malgrat l’escassa inversió que ha rebut el sistema”, remarca l’informe de l’organisme estatal.
El greuge compartiu entre Madrid i Catalunya
Durant aquests gairebé trenta anys que engloba l’informe de l’Airef, la Comunitat de Madrid va rebre el 50% de les inversions de Rodalies de tot l’estat, mentre que la xarxa de Catalunya, malgrat situar-se en el segon lloc d’inversions, només en va rebre el 16%. L’informe va analitzar també els plans de Rodalies a Barcelona, Madrid i València redactats entre els anys 2007 i el 2009, que van preveure una inversió conjunta de 12.400 milions d’euros, però dels quals només se’n van gastar 701 milions. És a dir, un 5,5% de la inversió prevista malgrat que és el servei ferroviari que fa servir més gent. El document recorda que l’any 2018 aquesta xarxa va tenir 562,2 milions de viatgers, el 90% de tots els usuaris del ferrocarril.
La diferència percentual superior al 30% entre Madrid i Barcelona es manté, per exemple, amb les inversions de l’Estat a Renfe per a l’any 2021. Aquell any la Comunitat de Madrid va concentrar el 54,6% de les inversions, mentre que Catalunya només en va rebre el 14%. Segons les dades difoses Ministeri d’Hisenda per facilitar el càlcul de les balances fiscals, la inversió total de Renfe Operadora va ascendir aquell any a 645 milions d’euros, però hi va haver una diferència abismal en el seu repartiment. D’aquest import, 352 milions van anar a parar a Madrid, que va liderar el rànquing per davant de Catalunya amb 90,6 milions, i Andalusia, amb 55,7. Pel que fa a Adif, l’empresa titular de les vies i del seu manteniment, la diferència encara és més alta. Dels 1.089 milions que l’executiu espanyol va injectar a l’empresa pública, Adif només en va destina 22,4 milions a Catalunya, el 2,2% del total, pels 96,4 milions de la Comunitat de Madrid.
