Nou revés judicial per al Consorci de Gestió Integral d’Aigües de Catalunya

El Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (Congiac) té mal futur arran d’un nou revés judicial que li arriba, aquesta vegada, del Tribunal Suprem. El magistrats han decidit no admetre a tràmit els recursos de cassació presentats per l’Ajuntament de Collbató i el Congiac contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va considerar un frau de llei el sistema Congiac-Giacsa, una empresa formada pel mateix Consorci juntament amb Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat, Reus Serveis Municipals, i l’Empresa Municipal d’Aigües de Vilafranca.

Amb aquesta decisió, la sentència del TSJC esdevé ferma i la primera conseqüència, immediata, és que l’Ajuntament de Collbató haurà de contractar un nou sistema de gestió del servei d’aigua que compleixi la llei. Fins ara, Collbató adjudicava els serveis a partir del Congiac, que el TSJC considera que no respecta la lliure competència i utilitza il·legalment el sistema d’adjudicació directa.

El Congiac és un ens públic que agrupa diversos ajuntaments per a la gestió del cicle de l’aigua a través de l’empresa Giacsa. La sentència del TSJC del 21 de setembre del 2020 establia que el Congiac no és una modalitat vàlida de gestió associada del servei públic de l’aigua. Segons el criteri dels jutges, es tracta d’un instrument fraudulent que serveix als municipis amb empresa pública d’aigua (Manresa, Reus, Vilafranca, etc.) per estendre els seus serveis més enllà de l’àmbit que els és propi i així esdevenir proveïdors dels municipis petits, que en són clients.

La sentència també assenyalava que no es podia considerar un encàrrec de gestió, ja que “s’ha de realitzar a altres òrgans o Entitats de Dret Públic de l’Administració, condició que no es dona a Giacsa com a societat mercantil pública subjecte a dret privat”.

Finalment, la sentència determinava que Giacsa no pot ser mitjà propi dels ajuntaments adherits al Congiac perquè els ajuntaments no participen en el seu accionariat ni tenen un control anàleg sobre Giacsa com el que exerceixen sobre els seus propis serveis interns. En segon lloc, perquè la percepció d’un benefici industrial per part de Giacsa és incompatible amb la seva condició de mitjà propi. A més, Giacsa no presta els seus serveis a tots els membres del Congiac, sinó només a alguns.

A banda, Giacsa no disposa de mitjans per prestar el servei, sinó que exerceix com a intermediari dels seus accionistes que són les empreses públiques municipals, els facilita encàrrecs i ignora l’obligació dels ajuntaments de convocar licitacions i de les empreses de concorre-hi, el que vulnera la normativa de competència.

Per tant, el TSJC estableix que Congiac no és una forma de gestió associada legal o vàlida en tant que els seus membres no tenen un interès comú. Així mateix, la delegació de competències no seria efectiva en els termes exigits pel Tribunal Europeu de Justícia, ja que és condicionada al fet que la gestió del servei sigui efectuada per Giacsa.

A més, Giacsa tampoc constitueix un mitjà propi de Congiac, ja que encara que el Congiac hagi incrementat la seva participació en el capital de l’empresa Giacsa per justificar un possible control anàleg sobre l’empresa, segueix sense disposar de mitjans materials per executar els encàrrecs. Aquests encàrrecs continuen prestant-se materialment per les societats municipals dels municipis de major població. I segueix rebent una retribució com a contraprestació de la realització del servei. Per tant, es tracta de mesures insuficients que l’únic que fan és burlar la sentència del TSJC i que no regularitzen la situació d’il·legalitat en què està operant el Congiac i la seva empresa Giacsa.

Nou comentari