Com és que La Marató tracta aquest 2022 l’ictus si està destinada a malalties cardiovasculars? Aquesta és una de les preguntes que més s’han repetit des que el programa de TV3 va anunciar la causa per a la qual demanen donatius aquest any. En especial des que es va emetre l’anunci que va trasbalsar el públic on una actriu fingia que patia un infart en directe. Però el cert és que l’ictus es pot considerar resultat d’una malaltia del cor malgrat que es produeixi al cervell i el tractin els neuròlegs.
La primera causa dels ictus, de fet, és la fibril·lació auricular. A més, n’hi ha de dos tipus: els provocats per l’arteroesclerosi a les artèries o el cervell i els embòlics, causats per un coàgul del cor que va al cervell. Si l’arteroesclerosi afecta el cor provoca un infart, mentre que si es dirigeix al cervell comporta un ictus. Això lliga les dues malalties i fa que l’ictus pugui ser considerat una patologia cardiovascular. “Totes les recomanacions que fem per evitar infarts també serveixen per evitar els ictus dels dos tipus”, explica la cap de cardiologia de l’Hospital Clínic, Ana Garcia. Assenyala que molts neuròlegs especialistes en ictus són “més afins” als cardiòlegs que a altres neuròlegs, perquè la malaltia “té més a veure amb el cor que amb patologies neurològiques com l’alzeheimer”. “La gent no sap que l’ictus està relacionat amb la salut cardiovascular”, lamenta la doctora, que creu que no es fa arribar bé el missatge de tot el que es pot fer per evitar-lo.
L’ictus és la malaltia que més morts provoca a Catalunya cada any, concretament 45 al dia. Això es tradueix en 16.425 defuncions a l’any que es podrien prevenir en un 90% dels casos. Josep Comín, membre del comitè assessor de La Marató i cardiòleg de l’Hospital de Bellvitge, va proposar que aquest any es dediqués a les malalties cardiovasculars precisament per destacar les possibilitats de prevenció que tenen aquest tipus de patologies. “Volem parlar més de salut cardiovascular que de malalties per posar el focus en la prevenció. El missatge ha de ser que hem de fer alguna cosa per evitar patir ictus, infarts o morts sobtades”, raona Comín.
Per què cal una altra edició dedicada a les malalties cardiovasculars?
L’edició de La Marató del 2009 ja va estar dedicada en part a les malalties cardiovasculars, però la fundació que l’organitza considera que és important insistir en aquestes patologies. “La batalla no està guanyada, queda molt per fer i hi ha nous reptes”, explica el doctor, que tot seguit els detalla. Es tracta d’avançar en la prevenció gràcies a la investigació, desenvolupar millor tecnologia per a la detecció i tractament de les malalties, fer un ús intel·ligent de les dades en el procés de diagnòstic i personalitzar els tractaments.
Gràcies als donatius de La Marató, es podrà invertir en investigació que en el futur generarà un retorn també en forma de diners. “Cada euro invertit en innovació cardiovascular es retorna íntegrament ja en els primers anys, i més endavant genera un benefici de 25 cèntims”, quantifica Comin, que subratlla la importància d’obtenir donatius per destinar-los a la recerca.
Comin està convençut que aquesta edició serà un nou èxit, perquè La Marató “de per si ja és una iniciativa guanyadora” i aquestes malalties “toquen a tothom de prop”. Aquesta proximitat, assegura, farà que l’edició recapti molts diners. Un altre element que assegura l’èxit és, segons el doctor, que els investigadors que reben els diners han d’explicar on els inverteixen, el que genera “confiança i seguretat” a la ciutadania per donar.
Obrir línies d’investigació que vinculin cardiologia i neurologia
A banda, els experts asseguren que cal un canvi en la manera d’investigar aquesta malaltia. “És important enfortir el vincle d’investigació entre neuròlegs i cardiòlegs. Ara s’investiga, però per separat i realment està tan relacionat que cal treballar junts”, insisteix Garcia, tot i que celebra que últimament s’hagin obert més línies d’investigació d’aquest tipus.
Comin també assenyala que és un error “mirar des d’una única capsa de coneixement”. “És un dels mans que té la investigació, perquè l’ictus està molt relacionat amb el cor i aquí hi ha un nínxol per treballar conjuntament”, explica. Com que el vincle entre cor i cervell és evident, Comin assenyala que s’estan fent passos importants perquè la recerca sigui conjunta. “La Marató, a més, és una bona oportunitat per continuar avançant en això”, insisteix.
La neuròloga vascular de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron Marta Rubiera coincideix que encara falten xarxes de col·laboració entre diferents especialitats, tot i admetre que “cada cop n’hi ha més”. Com exemple, cita la Societat Europea contra l’Ictus, que estudia les malalties vasculars i estableix vincles amb altres societats com ara la Societat Europea de Cardiologia. De fet, aquesta institució té un grup d’investigadors centrats també en l’ictus i la relació amb el cor.
‘La Marató’ ajudarà a enfortir la prevenció i donar eines per reaccionar
Entre altres coses, La Marató ajudarà a transmetre els dos missatges més importants dels especialistes. Per una banda, la necessitat de reaccionar ràpid davant el més mínim símptoma que pugui suggerir un ictus. “El 112 té una molt bona organització pel que fa als ictus gràcies al codi ictus. Quan s’activa es determina on es donarà millor tractament al pacient i s’acceleren els tràmits”, explica Rubiera. Actuar ràpidament és clau per a la supervivència dels pacients, ja que mentre amb una malaltia del cor, a cada minut es perd múscul cardíac, amb els ictus cada segon suposa la mort d’una part del cervell.
Per altra banda, el segon missatge clau a transmetre és que la prevenció que serveix per evitar els infarts també serveix pels ictus i que la majoria es poden evitar amb un canvi d’hàbits. Les claus, controlar la hipertensió i el colesterol, evitar el sedentarisme i no fumar. Per als pacients amb fibril·lació auricular, cal afegir anticoagulants per evitar que un trombe arribi al cervell i provoqui un ictus. “L’avaluació cardiològica en les revisions és fonamental també per evitar ictus”, explica Garcia, que coincideix amb la seva companya que “el temps és cervell”.
La previsió és que cada cop hi hagi més ictus
El risc d’ictus augmenta amb l’edat, pel que l’envelliment de la població té molt a veure amb l’augment de casos. Aquest factor de l’edat també explica per què les dones són més propenses a tenir-ne, ja que tenen una esperança de vida més gran. Això fa que l’ictus sigui la primera causa de mort en dones, mentre que els homes pateixen més infarts. “En la gent jove el percentatge d’homes i dones que pateixen ictus és similar, però en la gent gran són moltes més dones perquè viuen més”, explica Rubiera. Celebra que la mortalitat de l’ictus estigui disminuint i les seqüeles segueixin el mateix camí gràcies als avenços terapèutics, però avisa que amb l’envelliment de la població s’estima que cada cop hi hauran més ictus.
