La comissió d’Estudi del Model Policial del Parlament de Catalunya acabarà pràcticament la feina aquest divendres. De fet, serà la sessió en què els grups parlamentaris, després d’un any de treballs, aportaran les seves conclusions i les seves propostes. L’ordre públic, el futur de la Brigada Mòbil (Brimo), la gestió emocional i control de l’estrès dels agents d’ordre públic, la creació d’una agència i una llei de protecció de les víctimes de la “violència policial”, la revisió del funcionament i el control de la Comissaria General d’Informació, la Divisió d’Afers Interns, els mecanismes de control i el futur de les policies locals són els punts calents que han debatre i votar els grups. Qüestions que han sorgit de les desenes de ponents que han participat en la comissió i amb la documentació aportada. La paraula més utilitzada en les conclusions és “revisar”.
Tot i que resten poques hores per la sessió final de la comissió que presideix la cupaire Dolors Sabaté, hi ha poques conclusions transaccionades, i amb estranyes parelles de ball. Una de les més sonades és la pactada entre els comuns i Junts per Catalunya per demanar la retirada del foam de l’arsenal dels Mossos d’Esquadra. O bé les acordades entre Junts i ERC per la mediació, o entre els republicans i els comuns o els socialistes.
El PP no ha registrat conclusions perquè no ha participat de la comissió i Vox demana integrar els Mossos sota el comandament del ministeri de l’Interior espanyol. Tots els grups escombren cap a casa per dissenyar el seu model policial. Sia com sia, amb les conclusions a la mà, l’ordre públic i el model policial a Catalunya tindrà a partir d’ara un document que ha d’ajudar, en principi, a dirigir la seva estratègia.

Diverses propostes sobre la gestió emocional dels agents d’ordre públic
Els treballs de la comissió han tingut un protagonista clar. En concret, el debat de l’ordre públic i especialment de les unitats especialitzades d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, la Brigada Mòbil i l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO). Aquest punt és on es veu més la diferència de percepció segons l’adscripció ideològica del grup parlamentari. En aquest sentit, els socialistes i republicans demanen revisar i millorar el sistema apostant per la mediació però mantenint el criteri de distància. En canvi, comuns, dirigits per Marc Parés, i la CUP, coordinada per Xavier Pellicer, demanen la dissolució de les dues unitats i la creació d’unitats “holístiques” especialitzades en mediació i drets humans. En canvi Vox, en una proposta del seu portaveu, Sergio Macián, demana reforçar-les i incrementar-ne el nombre d’agents. Una petició que Ciutadans secundaria.
Republicans i juntaries també han acordat “incrementar la formació obligatòria” en “entrenament mental i gestió de l’estrès” dels agents. El PSC-Units per Avançar també proposa la “gestió emocional” dels membres de les unitats antiavalots. Si bé tots els grups demanen revisar les eines policials i aprofundir en la mediació, només Junts, de la mà de Jaume Alonso-Cuevillas, comuns i la CUP aposten de manera ferma per retirar de l’arsenal dels Mossos d’Esquadra, els projectils de foam, que ja van substituir les bales de goma gràcies a la darrera comissió sobre model policial del Parlament, constituïda el 2013.
La resta de grups, entre els quals s’hi compta ERC, plantegen millores en la traçabilitat, protocol·laritzar l’ús de les armes, la gravació de les imatges, el control extern del comandament i la transparència en les actuacions a canvi de mantenir el foam com a element de dispersió i assegurar la distància entre agents i manifestants. La CUP també aposta per “combatre dins les policies” el “patriarcat, el masclisme, el racisme estructural i altres comportaments vinculats a la criminalització de les dissidències no hegemòniques com de gènere, sexuals, capacitisme o aporofòbia”.

Un web, restituir la defensa jurídica i una llei de víctimes de la violència policial
En aquest bloc, el portaveu del PSC-Units per Avançar, Ramon Espadaler, ha convençut els republicans, dirigits per Chackir el Homrani, per tal d’implementar un portal web especialitzat en ordre públic que reculli les convocatòries, horaris, i afectacions a la mobilitat, així com tota la legislació. Fins i tot, en un principi, els socialistes raonaven la necessitat que aquest portal també recollís on són situades les càmeres de videovigilància. Espadaler, però, s’ha quedat sol amb Vox i Ciutadans demanant de retornar la defensa jurídica dels mossos responsables d’ordre públic als qui “han judicialitzat la seva actuació”.
La CUP, a més d’exigir la retirada immediata del foam, també inclou en el mateix paquet les pistoles elèctriques –anomenades Taser perquè és la principal marca comercial d’aquestes armes- i revisar els protocols d’ús de la força i el sistema de control d’incorporació de material policial sota la supervisió del Parlament. També afegeix al seu llistat de conclusions la creació d’una llei de reparació de les víctimes de violència policial. Per la seva banda, Vox insisteix a afegir a l’equip dels membres operatius de la Brimo i ARRO càmeres corporals.
Els comuns emfatitzen la seva idea d’ordre públic en el concepte de “mínima intervenció policial, mínima ostentació de la força, mínima intervenció i mínima lesivitat”. Aixó implicaria, per a aquest grup, desmuntar les unitats i crear-ne una de nova “d’aspecte no militaritzat”. També esperonen la creació d’una “Agència de Prevenció de les Inseguretats”.
La Comissaria General d’Informació, a revisió
Curiosament, un dels punts que porta més sorpreses atès l’aspecte ideològic dels grups de la cambra és que cal una revisió del model de treball que segueix la Comissaria General d’Informació (CGINF). Aquesta Comissaria és un dels puntals de l’estructura de la seguretat pública de Catalunya i del Cos de Mossos d’Esquadra, actualment comandada per l’intendent Carles Hernàndez, excap de la Brimo, que va fer empipar diversos diputats en la seva intervenció en la comissió. El mot comodí per a gairebé totes les conclusions és “revisar” els mètodes i millorar la transparència del funcionament de la CGINF.
Així, el PSC demana que es respecti la “reserva” de la seva feina i que es fomenti la seva participació en organismes estatals i internacionals. En canvi, el portaveu de Ciutadans a la comissió, el veterà Matías Alonso, sí que aposta en les seves conclusions per revisar els protocols i procediments d’actuació per preservar els drets de les persones implicades a l’espai públic, així com garantir “el correcte tractament de la informació i la intel·ligència obtinguda”.
La CUP reclama la realització d’una “auditoria parlamentària” sobre el control a la CGINF i, a l’igual que els comuns, que reti comptes sobre la seva activitat a la Comissió de Matèries Reservades del Parlament, un acord que ja s’ha pactat amb els republicans a través d’una conclusió transaccionada. Una de les novetats serà la votació sobre la creació d’una Directiva Biennal de la seva estratègia i una memòria anual de la seva activitat.

Afers Interns, control extern dels Mossos i policies locals
Un altre dels punts que obligarà a posicionar-se els grups és el paper de la Divisió d’Afers Interns, la DAI. És a dir, la policia de la policia. De fet, la seva reformulació passa per estendre la seva funció al control de les policies locals de Catalunya. La CUP i els comuns aposten per aquesta fórmula oberta. També ERC i comuns han acordat una conclusió per tal que la DAI pugui iniciar investigacions d’ofici sense que l’autoritat governativa ho ordeni, així com l’obertura d’oficines territorials per tal que els ciutadans puguin denunciar i un portal telemàtic per poder denunciar males pràctiques policials. En la mateixa mesura, els grups defensen reforçar el sistema disciplinari i la seva transparència. Fins i tot, Cs en aquest punt vincula la necessitat de reforma per evitar “ingerències polítiques en la tasca policial”.
Per altra banda, la comissió també votarà conclusions sobre un dels punts que més polèmica va aixecar en el moment de la seva creació: un control extern dels Mossos. El PSC proposa que sigui una unitat especialitzada del Síndic de Greuges i la CUP i comuns que sigui un organisme que passi comptes al Parlament i sense “interferència política ni judicial”. ERC puntualitza que aquest nou mecanisme ha de tenir una llei pròpia.
Les policies locals també són un altre dels continguts de les conclusions. El punt d’acord és que han de formar part de l’estructura policial de Catalunya amb respecte per l’autonomia municipal. En aquest sentit, la majoria de grups reclamen la unificació de formació i selecció dels seus membres i la creació d’un Centre de Coordinació de les Policies Locals i la integració dels vigilants locals.
El PSC també esperona una “singularització de la Guàrdia Urbana de Barcelona” a qui vol atorgar funcions de policia judicial més enllà de les funcions de trànsit. Un apunt inspirat en el responsable polític de la seguretat a l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, de la mateixa formació que Espadaler.
Aquest divendres s’aprovarà una mena de full de ruta del futur del sistema policial. Amb els fonaments posats, només caldrà posar negre sobre blanc els canvis legislatius concrets. Però això, ja són figues d’un altre paner.