La variant Òmicron ha portat, a més de rècords de contagis, una nova polèmica sobre com s’ha de tractar la Covid després de dos anys de pandèmia. Diversos governs europeus, entre ells el de Pedro Sánchez, comencen a parlar de tractar la Covid com una malaltia respiratòria més, és a dir, com si fos una mena de grip. Això suposaria deixar de comptabilitzar cada contagi i no fer proves a tothom que presenta algun símptoma. A llarg termini, mantenir el nivell de proves i rastreig actual seria insostenible, per la qual cosa es comença a pensar en abandonar el recompte exhaustiu de contagis per passar a un control més estratègic basat en mostres estadísticament significatives de tot el territori.

Els experts, però, adverteixen que “per ara de cap manera es pot tractar com una grip” donat l’elevat nombre de casos i hospitalitzacions. És el punt de vista de l’investigador del BIOCOMSC Daniel López Codina, que adverteix que cal mantenir les mesures actuals i tenir en compte el “col·lapse” que pateix l’atenció primària abans d’avançar cap a una normalització de la Covid. “És la voluntat pel futur, però estem molt lluny de poder-ho fer”, diu taxativament. Recorda que la mitjana és de 175 morts a la setmana, el que “no s’ha vist mai amb la grip”. Per això, defensa que malgrat el cansament general “la situació no permet relaxar-nos”.
Òmicron mostra el camí
El cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, Manel Cervantes, coincideix que no és el moment de fer “canvis dràstics” perquè circulen diverses variants malgrat que Òmicron “acabarà imposant-se”. Considera que és bona notícia que Òmicron es torni majoritària per la seva menor mortalitat, que coincideix amb un percentatge molt gran de vacunats. “Tot plegat fa que es redueixi l’hospitalització”, celebra.
Cervantes creu que aquesta onada ens mostra el que passarà en el futur: “Si predomina una soca menys agressiva arribarà un moment que no tindrà sentit fer aquest seguiment de casos que es fa ara”. “Ens enfoca cap a on anirem, no només per necessitat sinó perquè no s’han de malbaratar recursos, sinó seleccionar-los per la part de la població que els necessita”, sosté l’expert.

“No s’ha de menysprear la grip”
“No hem de menysprear la grip, algun any ha matat mes gent al gener que la Covid”, adverteix López Codina. L’expert assegura que quan s’avanci cap a tractar la Covid com una malaltia endèmica s’haurà de controlar la població de risc durant l’hivern, igual que es fa actualment amb la grip.
“Ens havíem fet la il·lusió que amb les mesures acabaríem amb la pandèmia, però hem de ser més modestos i pensar que hem aconseguit un gran èxit, que és reduir la malaltia greu”, defensa l’expert, que considera que la pandèmia no desapareixerà quan marxi el virus -cosa que considera que no passarà- sinó quan majoritàriament es converteixi en una malaltia lleu gràcies a la gent que ha passat la malaltia, la taxa de vacunació i la menor agressivitat d’Òmicron. Com a exemple, assegura que la grip espanyola va acabar en tres anys perquè el procés va ser semblant, diverses mutacions fins arribar a una malaltia lleu.
El cap de medicina preventiva de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, assegura que el que tenim ara mateix “no és una malaltia endèmica sinó una gran onada”. “Quan la Covid sigui endèmica es podrà tractar com la grip, però el quan és una gran incògnita”, defensa Trilla, que recalca que malgrat que els experts creuen que succeirà ningú pot predir el moment exacte. “Dir que ara ja s’ha de gestionar com si fos una malaltia endèmica és prematur tot i que sigui correcte pensar-ho de cara al futur i fer una planificació”, resol l’expert, que rebutja, ara per ara, la “gripalització” de la Covid.
Mala comunicació
Trilla considera que s’ha fet una mala comunicació al respecte: “Molta gent ha fet declaracions i no sabien ben bé el que deien”. “Quan una malaltia es converteix en endèmica s’ha de canviar la gestió i com es calculen les incidències. És el que es fa amb la grip: proves a un percentatge limitat de la població, la que té més risc”, explica l’epidemiòleg.
“Si es parla de canvis perquè estem desbordats per les proves és una altra cosa, però no és perquè la malaltia ja hagi passat a ser endèmica, és a dir, una malaltia integrada en la nostra vida”, assegura. Per això considera que des del punt de vista del món mèdic “hauria estat millor explicar que per volum ja no es poden fer i dir que s’està pensant com es gestionarà quan sigui endèmica”. “No es pot donar el missatge que ja ho és perquè és prematur”, sentencia en referència a algunes declaracions de governs com l’espanyol.
“Deixar els nens en pau”
Cervantes rebutja “gripalitzar” la Covid, però creu que en el cas dels nens sí que es podria fer. “A vegades transmetem que deixant els nens a casa s’acabarà tot, però no es així”, assegura l’expert, que argumenta que com els pares no poden agafar la baixa per cuidar-los s’acabaran quedant amb els avis, “justament el col·lectiu a protegir”. “Als nens no caldria fer-los proves, si hi ha símptomes, quarantena, i sinó, al col·legi”, resol.

“Hem de deixar els nens en pau. Són un perill si es queden a casa, no si van al col·legi”, insisteix Cervantes, que explica que en la Covid, al contrari que amb la grip, els nens no són els principals transmissors, sinó que s’infecten a casa i després ho transmeten a altres nens, que ho passen de forma lleu.
El perill de donar l’alta als set dies
Per intentar contenir l’allau de peticions de baixes que col·lapsen els centres d’atenció primària -fins a 123.000 peticions actualment-, Salut ha optat per automatitzar les altes, que es reben al cap de set dies en cas que no es notifiqui el contrari. López Codina ho considera perillós, ja que “podem tenir gent contagiosa al cap de deu dies”. “Com a mínim planteja interrogants”, afegeix.

En paral·lel, admet que hi ha aspectes de la gestió de la pandèmia que “podrien ser revisables”, però insisteix en que en cap cas s’ha de fer el discurs de gripalitzar per la complicada situació als hospitals. “Quan tenim tantes baixes és difícil tractar la Covid com una grip”, planteja. Assegura que amb la quantitat de casos i i hospitalitzats que hi ha cal mantenir la vigilància per minimitzar la propagació.
L’epicentre de la Covid
L’Organització Mundial de la Salut també és contrària a tractar la Covid com una epidèmia, i assenyala, per exemple, el preocupant augment de casos a la zona dels Balcans, on la taxa de vacunació és molt més baixa. “Els Balcans combinen la vacunació baixa amb la mortalitat alta, pel que el problema és de més gravetat”, explica López Codina, que tot i així insisteix que Òmicron està afectant tot el planeta. “La diferència de mortalitat entre els països amb taxes de vacunació altes i baixes és gegantina”, assegura.
En el mateix sentit, Trilla assegura que l’OMS té l’obligació de parlar per tothom i per això està preocupada pels llocs amb pitjors xifres. “És com si Tomàs Molina sortís a donar el pronòstic del temps a tot el món, hauria d’estar pendent del que passa a tot arreu”, exemplifica. “El problema no està contingut, i hi ha zones del món que tindran problemes molt greus, perquè Òmicron acabarà estenent-se per tot el món”, assegura Trilla.

“Modificar el virus és difícil, per això el missatge ha de de ser actuar en el que puguem controlar: la vacunació, les mesures de seguretat i evitar situacions on hi hagi risc de contagi”, resol Trilla.
Per la seva banda, Cervantes explica que la Covid es torna més perillosa durant l’hivern, “com tota la resta de virus respiratoris”. “Malgrat que ens hagi donat ensurts a l’estiu, els països que estan en hivern ara tenen més risc. On encara és estiu caldrà esperar per veure què passa”, adverteix.