L’activisme lingüístic compta des de fa quatre mesos amb una nova eina digital orientada a enfortir l’ús del català en l’àmbit socioeconòmic. Sota el nom de Tenimllengua.cat, es presenta com una eina de país que busca connectar consumidors i establiments compromesos amb la llengua per reforçar la presència del català en les relacions de consum, i deixar en evidència aquells que incompleixen la normativa lingüística. Neix amb l’assessorament de Plataforma per la Llengua i recull el testimoni i l’esperit de CatalApp, l’aplicació impulsada per Plataforma per la Llengua que va permetre entre 2017 i 2022 valorar l’atenció lingüística de comerços i serveis d’arreu dels Països Catalans.
Impulsada com a iniciativa privada pels activistes lingüístics Marc Pujol i Arnau Olivé, la plataforma sorgeix per promoure el consum estratègic dels catalanoparlants. Olivé explica en declaracions a El Món que va contactar amb l’ONG del català perquè li rondinava la idea de crear una eina com aquesta. Va ser aleshores quan el van posar en contacte amb Pujol, que ja havia posat en marxa una versió “molt primitiva” de Tenimllengua.cat. “L’un sense l’altre no ho hauríem pogut fer”, manifesta l’Arnau Olivé, que detalla que la idea va sorgir de la necessitat d’incidir en el tema de comerç i l’hostaleria i la restauració perquè, segons ell, és un espai de consum on la llengua “s’està perdent a marxes forçades”. La causa, apunta, és que els responsables dels negocis “no exigeixen” la capacitat de parlar català o entendre català als seus treballadors, i remarca que l’eina té dos objectius: “Incentivar comportaments empresarials responsables amb la llengua i que el consumidor se n’adoni del poder que tenim per canviar les coses”.
La web permet a l’usuari localitzar o afegir establiments per valorar l’atenció rebuda en català en els establiments i compartir experiències, sigui positiva o negativa. “El consum estratègic també es basa a penalitzar el que no ho fa prou bé”, deixa clar el coordinador d’Empresa i Consum de Plataforma per la Llengua, Xavier Dengra, en declaracions a aquest diari, on fa autocrítica perquè segurament des de l’entitat no han explicat prou bé que l’eina també permet deixar comentaris negatius a negocis que no respecten els drets lingüístics. En aquest sentit, Dengra adverteix que hi ha diferents maneres de complir la normativa lingüística i adverteix que hi ha “molts” restaurants que tenen el català a la carta “com l’última llengua” o altres que “has de demanar tu el menú expressament en català perquè te’l portin”. “Aquests llocs compleixen la normativa lingüística pels pèls, però personalment no els recomanaria, perquè no practiquen l’excel·lència lingüística”.
El relleu del consum estratègic de l’ANC i l’esperit de la CatalApp
Tenimllengua.cat pren directament el relleu del moviment de consum estratègic impulsat originàriament per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i que la justícia va ordenar tancar. Aquella campanya promovia un consum conscient i alternatiu a les grans empreses que cotitzaven a l’IBEX-35 i que van traslladar la seu social fora de Catalunya arran del Procés. Ara, Tenimllengua.cat pretén que la variable lingüística esdevingui un criteri habitual en la presa de decisions de compra diàries, connectant l’oferta respectuosa amb una demanda cada vegada més conscienciada. Arnau Olivé veu “similituds” entre l’aplicació que ha creat conjuntament amb en Marc Pujol. “Em va semblar molt greu que la tanquessin perquè jo em semblava una eina molt potent”, manifesta, i afegeix que “li veig similituds, però en aquest cas està centrat en la llengua”. Tanmateix, Olivé hi veu diferències perquè els creadors de la plataforma no recomanen “res a ningú”. “Són els mateixos usuaris o consumidors els que van publicant a establiments o comerços on han tingut experiències positives o negatives”, subratlla.
Des de Plataforma per la Llengua, Xavier Dengra també veu similituds amb la iniciativa de l’ANC i subratlla que l’ONG del català “està recuperant aquesta línia de treball”. “És una eina de país, és una eina que sabem que toca a la butxaca”, diu sobre la nova web. Segons assenyala l’organització, “iniciatives com Tenimllengua.cat poden tenir un paper rellevant tant en la sensibilització dels consumidors com en la transformació de les pràctiques empresarials”. L’entitat recorda que el consum responsable ha d’incorporar una dimensió lingüística i que l’aposta pel català “no és només una qüestió de compliment legal, sinó també una mostra de responsabilitat social corporativa i un factor que contribueix a generar confiança, proximitat i fidelització”. Dengra fa referència a èxits de l’entitat com Ebro o Veritas, però també destaca la capacitat de la ciutadania amb eines com aquesta per defensar els drets lingüístics: “No és només la feina que nosaltres puguem fer de pressió política, econòmica, administrativa, judicial contra aquestes empreses, sinó que en el petit negoci també es noti que no tenir el català és un factor per perdre diners”.
Davant el precedent tancament judicial de la web de l’ANC, Olivé diu que “és una possibilitat” que s’emprenguin accions legals contra la iniciativa perquè l’Estat “sempre ens sorprèn fent cabrioles i malabarismes per poder posar problemes”. Tot i això, assenyala que els assessors legals els hi han traslladat que no tenen per què preocupar-se perquè “no estem assenyalant a ningú”. “Nosaltres l’únic que fem és posar una eina perquè que la gent valori els comerços que visita, com ho poden fer a través de les xarxes socials o Google”. Dengra, per la seva banda, deixa clar que l’eina no pot tenir els problemes que la web de l’entitat independentista perquè és una qüestió lingüística i “la normativa de consum, de comerç i fires de la Llei de Política Lingüística està avalada pel Tribunal Constitucional”. “La web recomana llocs on anar i llocs on no anar. Parteix d’una llibertat d’expressió absoluta”, conclou.
Una alternativa a Google Maps amb consciència lingüística
A diferència de grans eines de geolocalització globals com Google Maps o TripAdvisor, on els criteris d’avaluació solen basar-se únicament en el preu, el servei o la qualitat del producte, Tenimllengua.cat se situa com una alternativa pròpia i especialitzada que posa el focus en l’atenció en català. Mentre que en els cercadors convencionals la variable de la llengua queda diluïda, invisibilitzada entre milers de ressenyes generals o, fins i tot, esborrada, aquesta nova eina permet als usuaris trobar de manera ràpida i geolocalitzada aquells negocis de proximitat on tenen garantit el seu dret lingüístic. Es converteix, així, en un cercador de mapa pensat específicament per a la comunitat catalanoparlant que vol fer un ús actiu i conscient de la seva capacitat de consum.
En aquest sentit, Dengra lamenta que “l’activisme català encara no entén com funciona Google Maps” i exposa que “els boicots lingüístics no serveixen a Google Maps” perquè la companyia disposa d’eines per detectar comportaments anòmals, com l’allau de ressenyes d’una estrella concentrades en poques hores arran de denúncies de catalanofòbia a xarxes socials. Com a conseqüència, diu, el gegant de Silicon Valley no només pot eliminar les valoracions massives del boicot, sinó que pot penalitzar els perfils dels usuaris i esborrar-ne també altres ressenyes legítimes fetes mesos enrere. “Tenimllengua.cat és complementari a tot això. Si tu trobes un restaurant que té 4.000 ressenyes a Google, la teva ressenya quedarà absolutament diluïda. En canvi, a la nova eina, com ara mateix està creixent, potser en trobes 10, 15, 20 ressenyes d’allò, però sabràs que la llengua és l’element fonamental dels comentaris”, defensa.
Així funciona Tenimllengua.cat
Pel que fa al funcionament pràctic de la web, Arnau Olivé explica que l’objectiu principal ha sigut crear un entorn accessible, àgil i col·laboratiu per als usuaris. Per utilitzar el cercador i consultar l’atenció lingüística dels comerços no cal cap mena de registre, garantint així un accés totalment obert i ràpid a qualsevol ciutadà. En canvi, per participar-hi de manera activa –ja sigui per afegir nous negocis al mapa, puntuar-los o compartir ressenyes i comentaris sobre l’experiència viscuda– només cal crear un compte gratuït amb un pseudònim proporcionant una adreça de correu electrònic i sense facilitar cap dada més. Les valoracions permeten fer puntuar el comerç de l’1 al 5 i fer un comentari sobre l’atenció oral i escrita dels establiments, generant així una cartografia col·laborativa i actualitzada en temps real.
Un model d’autofinançament per garantir-ne la continuïtat
Per tal d’evitar els problemes de sostenibilitat econòmica que van provocar el tancament de projectes anteriors com el CatalApp, el cocreador de Tenimllengua.cat explica que l’aposta de crear una pàgina web –que disposa d’adaptació per a la versió mòbil- respon a criteris pràctics i econòmics: “Desenvolupar, mantenir i allotjar una app és molt més costós”. A més, la plataforma s’autofinançarà mitjançant la participació directa dels establiments que vulguin destacar com a referents lingüístics en els seus municipis o sectors. Aquests comerços disposaran d’un model de tarifa anual molt assequible que els permetrà visibilitzar el seu compromís amb el català i diferenciar-se en el mercat. A més, les empreses que apostin per la nova eina podran interactuar amb els usuaris. Així mateix, com a part del conveni de col·laboració amb Plataforma per la Llengua, les empreses sòcies de l’ONG del català entitat gaudiran d’un 50% de descompte durant el primer any d’adhesió. Amb aquesta fórmula, la nova eina aspira a consolidar-se definitivament com un pilar del consum estratègic i a recordar que cada decisió de compra és una oportunitat per defensar i premiar els drets lingüístics.
