Les negociacions exprés per aprovar l’oficialitat del català en el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea del pròxim dimarts 19 de setembre estan pendents de la resposta de diversos estats membre que han demanat més informació a Espanya per tal de valorar la sol·licitud. Diverses fonts diplomàtiques consultades per l’Agència Catalana de Notícies (ACN) ha assegurat que hi ha una predisposició general a negociar que el català sigui oficial a la Unió Europea, però alguns estats s’han mostrat reticents a fer-ho “amb pressa”, tal com demana el govern espanyol. La Moncloa necessita la llum verda en la pròxima reunió per poder obrir converses amb els independentistes per investir Pedro Sánchez. L’interès és tan gran que la delegació espanyola s’hauria ofert a pagar els costos de la mesura, indiquen les mateixes fonts.
La majoria dels socis mantenen una actitud “constructiva” i tenen ganes “d’escoltar” la proposta espanyola, segons les mateixes fonts, però també volen “més informació” sobre les implicacions “legals i pressupostàries” de l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE. Durant les reunions preparatòries del consell entre els diferents ambaixadors, alguns estats han expressat dubtes per com podria afectar l’oficialitat del català per a la resta de llengües minoritàries que també persegueixen reconeixement a la Unió Europea. Abans de prendre una decisió definitiva, els estats volen esperar que els serveis jurídics del mateix Consell Europeu es pronunciïn.
L’oficialitat del català, pendent dels informes de costos
Fonts diplomàtiques gregues han assegurat a l’ACN que volen “escoltar” el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, però que també cal tenir en compte aquells estats que plantegen “dubtes sobre el cost creixent en traduccions i interpretacions”, afegeixen des de la delegació hel·lènica. “Volem que les negociacions continuïn per poder examinar tots els aspectes d’aquest afer”. Alemanya “en principi” també està disposada a negociar, però exigeixen informació més detallada i, en especial, un informe “d’impacte” que calculi quants intèrprets caldrien, quina disponibilitat hi hauria i quants diners costaria incorporar-los.
Durant les converses entre els ambaixadors, han sorgit diverses veus dels països bàltics que han expressat la seva preocupació per com afectarà aquesta mesura als seus estats, ja que aquests països tenen una forta comunitat russòfona. “La nostra posició és que tenim preguntes i poca informació”. Fonts diplomàtiques insisteixen que no hi ha cap decisió presa i que la reunió de dimarts serà important per escoltar les explicacions del govern espanyol i aclarir dubtes. Finlàndia ha estat un dels països que ha parlat més clar. “Incrementar el nombre de llengües oficials i de treball incrementaria la càrrega financera i administrativa i probablement també alentiria la presa de decisions a la Unió Europea, demorant l’entrada en vigor de les regulacions a la UE”. Dubtes similars ha expressat Suècia.
