La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, ha admès contactes discrets perquè superar les reticències i que la proposta per al reconeixement del català, l’euskera i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea (UE) no quedi bloquejada en la reunió del Consell d’Afers Generals del pròxim dimarts. Ho ha dit aquest divendres en declaracions als periodistes després de visitar l’escola la Muntanyeta de Barcelona amb la consellera d’Educació, Anna Simó, i representants del cos consular -França, Alemanya, Bèlgica, Portugal i Hongria, segons ha indicat la conselleria- present a Barcelona.
Preguntada per si havien abordat aquesta qüestió amb els cònsols dels estats de la UE presents a la visita a l’Escola La Muntanyeta, Serret ha resolt que l’objectiu principal de les trobada d’aquest divendres era presentar-los el model d’escola catalana i ha afegit que si surten altres temes, “n’anirem parlant”. Serret ha assegurat que des del Govern estan “fent tot el possible” per “contribuir a superar tots els esculls” i aconseguir l’oficialitat del català després que el govern espanyol demanés iniciar el procés per incorporar a la UE les llengües cooficials de l’Estat.
Meritxell Serret ha explicat que mantenen contactes “de manera coordinada i discreta” per generar la “confiança necessària” per tirar-ho endavant. Sobre els dubtes que han expressat alguns estats com Suècia, Serret ha argumentat que hi ha cinc llengües oficials en estats de la UE que no ho són en l’àmbit europeu i que reconèixer-les seria un “pas positiu” per “apropar el projecte” d’Europa als ciutadans. En aquest sentit, ha dit que estan “explorant la capacitat relacional” al màxim perquè la proposta de l’oficialitat del català arribi “a bon port”.
Dubtes de Suècia
Aquestes declaracions es produeixen després que el govern de Suècia fes públiques dimecres les seves reticències a incorporar el català com a llengua oficial de la Unió Europea, de la mateixa manera que tampoc ho veu clar amb l’euskera i el gallec. Tot i que encara no ha pres la seva decisió final, Estocolm vol examinar “més a fons” quines són les conseqüències “legals i financeres” de la proposta tenint en compte que la ministra d’Assumptes Europeus, Jessika Roswall, ja ha apuntat que “hi ha moltes llengües minoritàries que no són oficials dins de la UE” i que no cal que totes en formin part.
Fa falta unanimitat
Els governs de la Unió Europea (UE), que són els competents per reconèixer les llengües cooficials com a llengües de la UE, discutiran la petició espanyola per primera vegada al Consell de Ministres d’Afers Generals de la UE que se celebrarà dimarts que ve i la mesura necessita la unanimitat dels 27 estats membres per tirar endavant. La consellera Serret ha assegurat que és “una oportunitat per reforçar el projecte europeu” i “donar resposta als drets sociolingüístics de 10 milions de catalanoparlants”, així com per apropar les institucions europees a la ciutadania.
