El Govern i les entitats catalanistes continuen pressionant el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, per aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea. L’oficialitat es debatrà el pròxim 19 de setembre, després que el govern espanyol ho demanés a la UE com a primer acostament a Junts per Catalunya, el partit que podria permetre la seva investidura. En aquest marc, l’executiu català i les entitats s’han unit per pressionar per culminar aquest procés. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha estat la primera a reclamar des de Brussel·les l’oficialitat del català. “No considerem la possibilitat que no s’aprovi aquesta oficialitat”, ha assegurat en una atenció als mitjans aquest dimecres.
En aquest sentit, ha demanat a la Moncloa que “estigui a l’altura” de les circumstàncies i reuneixi tot el suport possible a la UE per aconseguir aquesta oficialitat. L’oficialitat, de fet, perilla, ja que hi ha alguns països que han manifestat “dubtes” sobre la incorporació de l’euskera, el català i el gallec com a llengües oficials. Un d’aquests països és Suècia.
Una setantena d’organitzacions ho reclamen
En paral·lel, la Plataforma per la Llengua també ha demanat a Pedro Sánchez que “faci els deures” i negociï “com cal” abans del 19 de setembre, el dia marcat perquè el Consell de la Unió Europea aprovi l’oficialitat del català. Aquest dimecres l’ONG del català va presentar un manifest en què setanta organitzacions demanen al govern espanyol que tiri endavant aquesta mesura mentre ostenta la presidència del Consell de la UE. “Volem que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea. I no volem menys“, ha insistit el president de l’entitat, Òscar Escuder, que s’ha mostrat positiu perquè el Consell de la UE porta “més de 1.100 votacions seguides aprovant-ho tot”.
Escuder ha recordat que aquesta aprovació és també crucial per al govern espanyol, donat que necessiten els vots dels independentistes catalans per poder accedir a la Moncloa. Això és el que fa que les entitats siguin “optimistes” malgrat no ser “ingènues”. “Som optimistes perquè no hi ha obstacles jurídics, perquè tècnicament és perfectament possible, perquè som una llengua de deu milions de parlants… Tenim tots els arguments que vulguem a favor. Però tampoc som ingenus, sabem que pot passar de tot”, ha assegurat el president de l’ONG del català.
La importància de l’oficialitat
L’oficialitat del català no servirà únicament per a poder parlar en aquesta llengua al Parlament Europeu. “L’oficialitat inclou poder parlar en català al Parlament Europeu, però poder parlar en català al Parlament Europeu sense que la llengua sigui oficial a la UE no inclou la resta d’avantatges que tenen les llengües oficials de la unió”, ha avisat Escuder. Aquests avantatges són, per exemple, que els productes de la UE estiguin etiquetats en català. “El fet de no ser llengua oficial de la UE no és que sigui important a Brussel·les o Estrasburg, sinó que és important als territoris de parla catalana”, ha assegurat el president de la Plataforma per la Llengua.
