Prop de la meitat dels catalans consideren que el seu ajuntament no fa prou per defensar la llengua i fomentar-ne l’ús. Segons dades de l’enquesta òmnibus de la tardor del Gabinet d’Estudis Socials i d’Opinió Pública (GESOP) recollides per Plataforma per la Llengua, només el 54,4% dels ciutadans creu que el govern del seu municipi fa “molt o bastant” per normalitzar el català. El percentatge cau encara més quan es concentra exclusivament en enquestats catalanoparlants, per sota del 50%. L’enquesta va tenir una mostra de més de 1.600 persones, i s’ha realitzat durant la tardor d’enguany.
Hi ha una sèrie de demogràfics entre els quals la confiança a la tasca dels ajuntaments en la política lingüística catalana és encara més baixa. Es tracta, segons les dades del Gesop recollides per Plataforma, dels barcelonins, la gent gran i els habitants dels municipis de més de 100.000 habitants. De l’estudi, l’ONG del català extreu dues conclusions: en primer lloc, que “els catalanoparlants tenen un grau d’exigència més elevat” cap a les institucions -en aquest cas, els ajuntaments- pel que fa a la preservació de la llengua. I, en segon, una major “disconformitat” entre els catalans que habiten “zones on l’ús social del català es troba en estat més crític”. A l’àrea metropolitana de Barcelona, recorden, menys del 25% dels habitants parlen habitualment català; i, de mitjana, el 40% està “insatisfet” amb la política lingüística del seu municipi.
Suport local
A parer de la Plataforma, el municipi és un àmbit “cabdal” per preservar l’ús del català i “transformar el paisatge lingüístic dels pobles i ciutats d’arreu del domini lingüístic”. Amb aquesta meta al cap, l’entitat ha desenvolupat un projecte de foment de la política lingüística municipal, la Xarxa ImpliCAT de municipis actius pel català. El juny del 2024 ja es va celebrar una trobada de municipis que havia d’esdevenir un “espai per compartir reptes, prioritats, iniciatives i experiències d’èxit” a l’escala més local.
En la segona trobada, celebrada el 13 de juny, es va ampliar l’abast territorial, i ja inclou municipis de pràcticament tots els Països Catalans, amb l’afegit d’administracions tant del País Valencià com de les Balears. Entre altres qüestions, la Xarxa ofereix assessorament tècnic en l’elaboració de polítiques lingüístiques, així com acompanyament en la redacció de textos normatius; estudis d’usos sociolingüístics o campanyes compartides per fomentar l’ús del català. De cara a la trobada de municipis del 2026, plantejaran mesures concretes que els ajuntaments que en formen part podran fer seves i portar-les als respectius plens.
