El català al Congrés dels Diputats sempre ha estat objecte de debat. De fet, totes les llengües dels diferents territoris de l’estat espanyol, excepte el castellà, es veuen marginades en les institucions. Aquest debat es va tornar a obrir en la negociació per proclamar presidenta del Congrés a Francina Armengol, ja que una de les condicions de Junts i ERC per aprovar aquest nomenament fou la certesa que es podria parlar en català, euskera i gallec en el Congrés. Ara, després que Meritxell Batet, antiga presidenta de la cambra –socialista, com Armengol– negués que fos possible l’ús del català entre aquelles quatre parets, la seva successora assegura que s’han de llimar detalls tècnics, però que “el reglament del Congrés no impedeix prendre aquesta iniciativa”. De fet, afirma que “el reglament del Congrés no estableix quina llengua ha de ser utilitzada en els debats”.
D’aquesta manera, Armengol deixa en evidència no només la posició que ha mantingut el PSOE durant anys, sinó especialment Batet, que en cada intervenció que els diputats han intentat fer en català en la passada legislatura, els ha etzibat que el reglament de la cambra no ho permetia.
Meritxell Batet esmentava el reglament cada vegada que prohibia el català al Congrés
Han sigut sonats diversos episodis protagonitzats per Albert Botran, un dels dos diputats que la CUP tenia els darrers anys al Congrés, en els quals Batet esmentava directament i repetidament l’argument del reglament que ara desmenteix Armengol. “Haig de demanar-li que passi a utilitzar el castellà, que és la llengua comuna en aquesta cambra, i a la que ens devem reglamentàriament, vostè i jo“, va advertir el 17 de novembre del 2020 a Botran quan es va posar a parlar en català. I, davant la insistència del diputat de la CUP, que va continuar parlant en català, va insistir: ” Senyor Botran, disculpi’m. Li demano per favor que atengui la qüestió que li estic plantejant i que utilitzi la llengua que reglamentàriament ens obliga”. Com que Botran va continuar en el seu intent, li va demanar per tercer cop que parlés en castellà i com que el diputat s’hi va negar, li va prendre l’ús de la paraula.
En una entrevista a La Vanguardia, aquest diumenge, Armengol ha celebrat l’acord al qual es va arribar per tal que totes les llengües de l’estat espanyol convisquin en l’espai. “Em sembla meravellós que les llengües oficials en diversos territoris es puguin veure reflectides en el Congrés”, ha dit Armengol, qui ha assegurat que estaran treballant per acabar de trobar la manera que aquesta comunicació sigui efectiva.
En ser preguntada per la certesa que en uns mesos serà més fàcil parlar en català en el Congrés que en alguns àmbits de Balears i la Comunitat Valenciana al torn de les propostes que Vox planteja als governs del PP, ha dit que espera que això no passi: “Seria molt trist”. I, a més, també ha afegit que s’ha de demanar “una reflexió serena” sobre l’ús de les llengües oficials del territori en el Congrés perquè creu que són patrimoni del poble espanyol, en les seves paraules.
La renovació del Congrés, segons Armengol
Armengol ha augurat que aquesta nova legislatura serà de “grans avenços”, i ha afirmat textualment que farà el possible perquè el procés d’investidura discorri el més ràpid possible. En preguntar-se-li sobre si és presidenta de la Cambra Baixa per a ajudar a destensar les relacions del candidat del PSOE i president en funcions, Pedro Sánchez, amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, ha respost que “fa temps” que no parla amb ell, però que van col·laborar quan ella era presidenta del govern Balear i ell de Catalunya.
4
