El Moviment per l’Escola en Català a les Illes ha criticat la nova llei d’educació que s’està a punt de debatre al Parlament balear i denuncien que el govern de Francina Armengol vol incorporar el castellà com a llengua vehicular, un requisit que no recull la llei Celáa. El bloc considera “inacceptable” la nova llei i recorden que la “llengua pròpia -i minoritzada- de les Illes Balears és el català i que els poders públics tenen el mandat de protegir-la i promoure-la”.
El portaveu del Moviment i delegat de Plataforma per la Llengua Illes Balears, Ivan Solivellas, ha exigit valentia a Armengol i ha avisat que és una llei “sense consens, per a fer-se la foto i que menysté el català”. Les entitats reclamen una reunió a la presidenta Armengol i al conseller d’Educació, Martí March, per exigir que torni al diàleg amb la societat civil i que mentrestant s’aturi la tramitació de la llei.

Segons les entitats, introduir el castellà com a llengua vehicular suposar “agreujar encara més la situació d’emergència lingüística” que pateix el català, així com “incomplir el mandat de l’estatut i la Llei de normalització lingüística”. El Moviment per l’Escola en Català a les Illes considera que vendre “com a victòria el manteniment del decret de mínims” suposa acceptar la “derrota” perquè és una eina obsoleta.
“No té sentit parlar tan sols de percentatges quan la realitat sociolingüística del català i el castellà no és la mateixa”, diuen. El representant d’Unió Obrera Balear, Aleix Font, ha assegurat que el “decret de mínims és insuficient perquè la situació social del català ha empitjorat” i reclama “anar més enllà”. Font ha reclamat al govern balear que la “dreta no marqui l’agenda política”. Les entitats recorden que el castellà ja és la llengua d’ús preferent als mitjans, al pati, al menjador i a les extraescolars, per la qual cosa és innecessari introduir més hores a l’escola.