L’últim recompte d’escoles que no faran sortides ni colònies aquest curs supera els 1.300 centres públics, gairebé quatre de cada deu. Una situació que genera inquietud a les famílies i també al Departament d’Educació, que ha demanat mantenir aquest aspecte singular de l’escola catalana. Pressions públiques que els sindicats crítics denuncien que també arriben per privat. En una roda de premsa conjunta, la USTEC, la CGT i la Intersindical han assenyalat que la inspecció d’Educació dona “consells” als centres que es converteixen de facto com una manera de “pressionar els claustres”. Les tres organitzacions també qüestionen l’actitud d’algunes direccions i la “pressió mediàtica” arran d’haver pres la decisió.
El boicot a les sortides i colònies, que ja va sorgir els efectes desitjats a finals de la dècada de l’any 2000, va sortir de les assemblees educatives al mateix temps que els sindicats negociaven millores laborals amb la conselleria. El rebuig massiu als dos acords del curs passat ha mantingut la negativa de molts docents a participar en les sortides com a “mesura de pressió” per “fer seure el Govern” a negociar en el marc que els sindicats plantegen. La decisió s’ha estabilitzat als claustres, que compten amb l’aval del consell educatiu de la majoria d’aquests centres. Per això denuncien que els moviments de les direccions o inspecció per “deixar sense efecte” la mesura és “inacceptable”. Segons els sindicats, alguns equips directius han promogut noves votacions als centres, han introduït noves activitats o altres mecanismes per “esquivar” la decisió del claustre.
Els sindicats es defensen així de les crítiques que arriben de l’executiu –moltes d’elles indirectes– i d’alguns sectors de la societat. La mesura genera preocupació al sector de les cases de colònies, que temen pèrdues econòmiques importants. En aquest sentit, les organitzacions de docents recorden que les mesures de pressió, per ser efectives, ha de tenir una afectació i que la caiguda de reserves de cases de colònies s’ha d’entendre en aquesta direcció. Malgrat tot, el sector està en converses amb la Generalitat, disposada a pal·liar la pèrdua econòmica que pugui tenir aquest curs.
Les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFac), que agrupen unes 2.400 AFA, han avisat que “si es deixen de fer colònies estarem buidant de contingut l’escola pública”, però han cedit la responsabilitat el departament, el responsable, segons l’associació, de donar-hi una resposta. “Les associacions no podem assumir la responsabilitat d’una tasca educativa, és un perill si s’acaba difonent els límits entre el que li toca fer a l’escola i el que li toca a l’AFA”, ha apuntat la seva presidenta, Laura Gasull. “Entenem la reivindicació dels docents, però el que hauríem d’estar discutint és com resolem el problema i no discutint quines alternatives hi ha si els centres deixen de fer aquestes activitats”, afegia, dirigint-se a la conselleria, en una entrevista a TV3.
“Les colònies no haurien de ser el tema estrella”
“Les sortides i colònies és el tema estrella [del debat] quan en realitat no haurà de ser el més important. La qüestió són les mancances estructurals que pateix el nostre sistema educatiu”, ha assenyalat la delegada d’USTEC-STEs a Lleida, Rosa Aguilar. En la mateixa línia s’han expressat els representants de CGT i Intersindical, que cedeixen la responsabilitat a la conselleria i avisen que, fins ara, les colònies s’han fet “per la bona voluntat i per la vocació” dels docents. Les organitzacions critiquen els 50 euros extra que la conselleria donarà a partir d’ara als docents que hi participin, assegurant que el plus no arriba als tres euros l’hora. “Quin funcionari públic de la Generalitat cobra així les hores extra?”, es preguntava fa uns dies la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura.
Mentrestant, el departament intenta frenar el veto. En una entrevista recent a l’agència EFE, la consellera Esther Niubó ha criticat la mesura a la vegada que ha anunciat noves mesures. “És una mesura que no comparteixo de cap manera, en un moment en què s’ha arribat a acords importants, no acabo de saber quin és l’objectiu de tot això”, qüestionava d’entrada la titular d’Educació. Tot seguit, va anunciar algunes mesures: a banda dels 50 euros, hi haurà compensacions horàries, i també es treballa per millorar la protecció jurídica dels docents, una de les reclamacions dels docents.
Els tres sindicats han denunciat aquestes suposades pressions en un acte davant dels serveis territorials de Lleida, on han entrat una queixa formal a algunes situacions viscudes durant l’inici de curs. Les organitzacions han hagut d’entrar per una porta secundària i han esperat mitja hora per poder entregar la queixa. Exemple tant anecdòtic com paradigmàtic de la poca sintonia que hi ha entre els docents i l’administració.
