Les últimes jornades comunicativament monogràfiques del Govern –dilluns va anunciar l’enèsim debat educatiu i ahir un paquet de mesures contra la intel·ligència artificial– no han evitat que els errors en les proves PISA i la crisi educativa condicionin l’agenda del Parlament. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha comparegut aquest dimecres a la cambra amb els mateixos apunts que setmanes enrere tenia sobre el faristol la consellera Esther Niubó; una cronologia detallada del fiasco de PISA que assenyala els tècnics i exculpa els dirigents polítics.
La radiografia d’Illa no ha esmentat Niubó, en primera instància, malgrat les peticions constants de l’oposició perquè sigui destituïda. Illa s’ha limitat a repetir els fets que han invalidat els resultats de PISA a Catalunya, admetent “errors d’interpretació, de supervisió i mancances en la transmissió d’informació inacceptables dins l’organització”. No ha estat fins al final del ple que ha fet públic que Niubó ha posat el càrrec a la seva disposició. I, després d’estudiar els fets, el president assegura que ha arribat a una conclusió: “No aportaria res fer un canvi de persones i no el farem”.
Illa ha agraït a la junta de portaveus que hagi permès fer la compareixença ara, “quan les investigacions estan avançades”, i no en el moment que va esclatar la crisi. Clicada d’ullet a Comuns i ERC, que van voler endarrerir la compareixença malgrat la pressió de Junts i CUP per fer-la abans de vacances. Mesos després, les conclusions tampoc presenten novetats significatives: els tècnics de la conselleria haurien ignorat fins a set avisos del Ministeri d’Educació sense comunicar-ho als superiors. I, un cop esclatada la crisi, el Govern ha obert tres expedients que encara resten en l’anonimat –per garantir “el dret a defensa” dels afectats, ha dit Illa–. Niubó també ha apartat del mapa la seva segona, Teresa Sambola.
L’oposició no ha trobat explicacions noves, però sí la imatge que buscava. “Hi ha hagut errors greus i inacceptables del govern”, ha admès el president en seu parlamentària sense detallar més novetats de la investigació interna que està en marxa: el 30 de maig, encara a temps de corregir l’errada, el Ministeri d’Educació avisa als treballadors del Consell de l’Avaluació i Prospectiva de Catalunya d’una incidència en la mostra de PISA i demana corregir-la, però “no s’ha pogut acreditar que l’advertència arribés als centres”, ha detallat ara Illa. No seria fins a finals de febrer, mesos després, que els tècnics informen “oralment” a la directora de l’Agència d’Avaluació. “Durant mesos existia dins l’organització informació d’una incidència en l’aplicació de les PISA que no hauria arribat als nivells de direcció que l’haurien de conèixer”, s’ha defensat Illa.
L’oposició n’assenyala l’“opacitat” i demana cessar Niubó
El president ha reiterat que, els darrers mesos, l’executiu “ha explicat els fets, ha determinat responsabilitats i ha corregit allò que no ha funcionat”. Però no ha convençut. “Li preguntem quan ho van saber, quin dia”, ha insistit la diputada de Junts, Mònica Sales, desacreditant la cronologia feta per Illa. “Vostès ho sabien molt abans, n’estic completament convençut”, ha etzibat també el diputat republicà Jordi Albert. I Jéssica Albiach, dels Comuns, ha acusat l’executiu de conèixer el problema “durant més d’un any” i de “no voler-lo explicar”. Tres exemples, dos d’ells de socis d’investidura, que resumeixen el debat d’aquest dimecres.
L’oposició veu la crisi de PISA com el detonant perfecte per cessar Niubó, una petició que genera unanimitat al Parlament –llevat del PSC– i que la diputada de l’esquerra anticapitalista Pilar Castillejo sintetitza en dues idees. “La consellera té dues explicacions possibles: o bé coneixia la dimensió del fiasco i el va ocultar o bé dirigia un departament que va ignorar set avisos sense ella que s’assabentés. En el primer cas hi ha ocultació; en el segon, incapacitat política. Però en tots dos ha d’assumir responsabilitats de primer ordre”, ha apuntat avui al Ple. “La pregunta”, havia obert foc Sales (Junts) poc abans, “és com és que encara avui manté la consellera Niubó en el càrrec”. El primer partit de l’oposició ha acusat Niubó de ser “la pitjor consellera de la història” i els Comuns han demanat que el debat de país que Illa proposa no sigui “l’excusa per salvar Niubó”.
Dubtes amb l’enèsim debat sobre l’educació
L’executiu ha demanat “aprofitar” la crisi de PISA com a punt d’inflexió per al sistema educatiu i apel·lat “al conjunt del país” a un gran pacte que –recuperant l’últim lema de campanya del PSC– permeti obrir “una nova etapa”. Tot plegat, emmarcat en una nova estratègia incentivada per un nou inici de curs convuls a les escoles. Els sindicats majoritaris van convocar diverses vagues el març després d’un primer acord de millora signat només amb CCOO i UGT. Educació va aconseguir un segon pacte incorporant Professors de Secundària i USTEC, però el sindicat majoritari va perdre la votació davant d’uns docents que han rebutjat massivament les millores acordades per insuficients. I el conflicte continua obert.
En aquest context, Illa ha encarregat una nova diagnosi al Consell de l’Educació de Catalunya, un òrgan de caràcter consultiu amb 75 entitats però dominat per l’administració. Durant la seva intervenció, ha promès que el pacte tindrà poques mesures, perquè siguin fàcils de fiscalitzar, recursos i dates de compliment concretes. Paral·lelament, Illa ha convocat els partits de l’oposició a una reunió aquest divendres per debatre una estratègia que acceleri els compromisos ja establerts en la Llei de l’Educació Catalana (LEC) del 2009. La majoria hi assistirà, però reticents de la seva idoneïtat. Els de Carles Puigdemont han fixat quatre compromisos per formar part del famós pacte de país, començant per recuperar l’autoritat dels docents –també amb més millores salarials– i una reducció efectiva de ràtios. ERC i Comuns també han avisat que s’aixecaran del pacte si l’intueixen com una maniobra de distracció del Govern. PP i Vox se n’han desmarcat d’entrada perquè el model d’Illa no és el seu.
