El rebuig frontal dels docents al preacord entre els sindicats i el Govern, que serà igualment una realitat per l’aval del sindicat Professors de Secundària, ha mogut les fixes del tauler. Les mobilitzacions continuaran el curs vinent, però ara amb les organitzacions encara més dividides i pendents d’elaborar un nou full de ruta. Tot plegat, a les portes de les eleccions sindicals, que s’han de celebrar el 2027, i amb la pressió de nous moviments assemblearis que amenacen d’eternitzar el conflicte fins que els docents no recuperin la “dignitat”.
“Hi ha una crisi d’intermediació i de participació dins l’àmbit educatiu”, resumeix Xavier Chavarria, expert en lideratge escolar i doctor en Ciències de l’Educació. “Costa de veure qui representa qui i qui representa què, perquè el professorat no se sent escoltat, sent que hi ha un menysteniment continu”, afegeix. D’altra banda, l’exportaveu de la USTEC i col·laborador d’El Món Xavier Diez veu els docents “a gust” en la “conquesta dels carrers”. L’últim acord, remarca, pot entendre’s com un “èxit limitat” perquè fins ara “sempre havia primat l’immobilisme”, però ha estat insuficient per revertir el “col·lapse” que viu la comunitat educativa.
En definitiva, l’administració no ha tingut prou de convèncer el 80% de la representació sindical per acabar amb el conflicte. “Hi ha hagut una renovació generacional, molts tenen menys de quaranta anys i van entrar de forma precària a la professió; aquests estan participant molt activament de les manifestacions i dels moviments”, remarca al respecte Díez. Chavarria afegeix que “ha faltat sensibilitat” davant d’un professorat que ha estat “espectador de canvis continus al sistema educatiu”. En aquest sentit, recorda que ni els docents jubilats “no han tingut ocasió” de fer un “traspàs acurat” ni tampoc s’ha entès que les noves generacions “entren amb una forma diferent de fer les coses”. Pedagògicament parlant, però també en la lluita dels drets del col·lectiu docent.
El paper de les assemblees
Les assemblees de docents han guanyat força, sobretot comunicativament, en el darrer cicle de mobilitzacions. En línies generals, i malgrat haver-hi diferents opinions, veien “insuficient” el preacord del maig i apostaven per continuar amb les vagues. També són aquests col·lectius els que han organitzat moltes de les accions que fan patir el Govern i altres sectors econòmics, com ara el rebuig a les sortides i colònies.
Entre algunes figures sindicals, la sensació és que les assemblees són òrgans espontanis que han esdevingut clau per entendre l’èxit de les mobilitzacions, però que tenen idees diverses i difícils de canalitzar. És a dir, moviments limitats a l’hora de prioritzar entre les demandes. En aquest sentit, les organitzacions sindicals han demanat establir uns “objectius comuns” durant el mes de juny, mentre es decideix si el nou cicle de mobilitzacions comença el setembre o més endavant.
Marta Pujadó, impulsora del moviment crític Clam Educatiu, que algunes veus vinculen a les direccions, troba les assemblees com “un empoderament dels claustres”. “Ha canviat el tauler de joc i, en general, ha costat llegir la nova situació”, detalla. “El salarial era un punt central, però no havia de ser l’únic, com s’ha demostrat”, sentencia. Pujadó també esmenta que alguns sindicats tenen “agenda pròpia” i, en aquest sentit, critica alguns punts del preacord “que no estan en les converses”. La retallada de l’autonomia dels centres –que volen sindicats i alguns docents però rebutgen les direccions– és un dels exemples, però també les càtedres o la petició d’un currículum nou. “En tenim un de fa dos anys, no en volem més”, remarca la professora.
“L’assemblearisme és la rebel·lió contra l’establishment”, remarca Díez. L’expert recorda, en tot cas, que aquest complement als sindicats –que podria entendre’s alhora com un contrapoder– “ha existit sempre” i que històricament ha tingut “una vida efímera”. “Són reactius, i tenen un coneixement del sistema més limitat”, opina. “Per passar a una visió més constructiva has de tenir una capacitat d’institucionalització que no es dona en aquests moviments”, insisteix en l’argument. Els sindicats, continua l’exprofessor, sí que tenen mecanismes “per arribar a conclusions i, per tant, crear un full de ruta clar”.
Aquest curs, marcat pel trencament sindical
L’assemblearisme és un dels punts a valorar de cara a futures mobilitzacions. La divisió sindical n’és l’altre. L’acord signat al març entre Educació i els sindicats UGT i CCOO va trencar la unió que hi havia fins aleshores i ha estat el focus principal de retrets entre organitzacions. Després del rebuig dels docents al preacord del maig, que ampliava significativament les millores pactades en aquell primer pacte, la USTEC, la CGT i Intersindical han acusat aquestes dues organitzacions de posar bastons a les rodes a una nova millora.
Des de l’executiu s’ha admès que l’objectiu era convèncer la USTEC i Professors de Secundària –els dos màxims representants sindicals– sense sortir “del marc de l’acord” signat amb UGT i CCOO. Els crítics demanen ara negociar novament en el marc del comitè de vaga i no a la mesa sectorial, com ha passat fins ara, per no haver de convèncer el Govern i també els que ja s’han sortit de les vagues. Es tracta d’una petició utòpica, segons els experts, perquè el Govern sap que hauria de convèncer les organitzacions “més dures”, com poden ser la CGT o Intersindical.
L’altre actor sindical clau de la lluita, Professors de Secundària, tampoc estarà en les vagues del setembre. Són el segon màxim representant, amb dos de cada deu vots de les últimes eleccions sindicals, i han decidit avalar el pacte d’acord amb el mandat de les seves bases, que han votat en contra del sentit majoritari de la professió. Si interpreten els docents aquests gestos pot ser clau en les pròximes eleccions sindicals, si bé la participació en els comicis tendeix a ser anecdòtica. En les eleccions del 2023, la participació es va quedar al voltant del 35%.
“És un sistema competitiu i acostuma a haver-hi desconfiança entre els sindicats”, respon Díez sobre la influència que aquestes eleccions poden tenir en la mobilització del curs vinent. Ara bé, l’exmembre de la USTEC anticipa que els sindicats intentaran “no cometre errors” i que, per tant, rebaixaran la intensitat dels retrets. En aquest sentit, veu el Govern obsessionat a “dividir els sindicats”, però avisa que “la memòria és curta”. “Normalment, una patinada de l’executiu ja serveix per reconstruir la confiança”.
