L’exconsellera de Benestar Social i Família en l’època del primer tripartit (2003-2006), Anna Simó, ha estat una dels escollits pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, per sacsejar el tauler del Govern abans de les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Aragonès ha decidit prescindir de Josep Gonzàlez Cambray, un dels consellers més polèmics del seu gabinet, a tan sols un mes i mig de la nova cita electoral. Simó afronta molts reptes en la seva nova etapa com a consellera d’Educació i el més immediat és pacificar la comunitat de mestres i professors, que s’han revoltat contra el departament durant tot el mandat del seu predecessor.
L’expert en educació Jordi Perales insisteix que Simó tindrà molt poc temps per implementar canvis perquè, malgrat les intencions d’Aragonès, el Govern podria no esgotar la legislatura. “Si les eleccions al Parlament són el 2025, quedarien pràcticament dos anys, però tot dependrà de les eleccions del 23-J. Per això ha de plantejar-se objectius a molt curt termini”, explica Perales. Assegura que a Catalunya, implantar canvis en educació és un procés molt llarg perquè hi ha fins a 90.000 docents, i que, per tant, la consellera s’ha de centrar en els seus reptes més immediats.
Calmar l’ambient als centres
En aquest sentit, Perales situa com a primer objectiu pacificar l’ambient a escoles i instituts, ja que en els últims anys els docents han plantat cara a la conselleria i han protagonitzat grans mobilitzacions. “En l’últim any han hagut de fer nous currículums, enfrontar-se a un concurs de trasllat i un concurs de mèrits amb canvis de criteris constants i, els que no l’han superat, a unes oposicions que han estat i seran caòtiques”, argumenta Perales. Tot aquest “estrès” és el que haurà de reconduir Simó, que es trobarà amb claustres amb una “gran sensació d’inestabilitat”. “Haurien d’intentar rebaixar aquesta tensió”, insisteix.
A més, Perales considera que Simó haurà d’acordar uns mínims amb la comunitat educativa per revertir la gestió de Cambray, que no ha aconseguit canviar l’educació a Catalunya. A més, denuncia, l’exconseller ha volgut “amagar dades per justificar-se políticament”. Com a exemple, cita l’informe sobre la comprensió lectora deficient de l’alumnat català. El primer objectiu per a Simó serà, per tant, renovar la imatge del departament.
Per la seva banda, Iolanda Segura, portaveu nacional d’USTEC, coincideix que el primer repte de la nova consellera és “reconduir les relacions amb la comunitat educativa”. “És un repte crucial per poder iniciar el camí cap a la pau social. Esperem que entomi la negociació amb els sindicats i faci una bona proposta”, raona. Segura creu que és necessari tancar el cicle de mobilitzacions i recuperar el consens perdut amb Cambray. “Esperem que el Govern hagi reflexionat i que la política educativa que facin d’ara endavant sigui per evitar conflictes amb la part social”, conclou.
Reactivar les qüestions que Cambray va deixar paralitzades
La part sindical urgeix Simó a “posar-se mans a l’obra” perquè queden moltes qüestions a resoldre. Els sindicats demanen un procés “d’escolta i negociació real” i la reactivació de les qüestions que Cambray va deixar aturades. Es resumeixen, principalment, en els següents reptes:
Incrementar la inversió en educació
La portaveu de la secció d’educació de CCOO, Teresa Esperabé, reclama l’augment del PIB per a educació fins a un 6%. “Simó ha de treballar en els pressupostos del 2024, perquè sense diners és impossible avançar en educació”, explica. El coordinador d’educació de la UGT, Jesús Martín, coincideix que fins ara la conselleria ha incomplert la promesa de revertir les retallades i ha mantingut la inversió en educació “molt lluny del que marca la llei”.
Impuls a l’educació inclusiva
Esperabé demana que s’implementi el decret 150/2017 per desplegar l’educació inclusiva i fer un acompanyament efectiu als centres, les famílies i l’alumnat. Martín afegeix que Cambray ha promogut la “segregació escolar” i la “pèrdua d’oportunitats” per l’alumnat i insisteix que Simó haurà de trobar solucions i contractar més orientadors per pal·liar aquesta xacra.
Garantir la coeducació a tots els centres
CCOO veu indispensable implementar la coeducació, és a dir, la metodologia que disminueix al màxim els efectes d’una educació sexista, a tots els centres educatius. “Un país modern com Catalunya ha de dedicar molts més esforços a implementar la coeducació i Simó haurà de tenir mirada per fer-ho en tots els centres”, argumenta Esperabé.
Revertir la “imposició transformadora” de Cambray
Martín critica el model “d’imposició transformadora” de Cambray que, a parer seu, no ha funcionat. “Ho demostra el fet que Catalunya sigui líder en incomprensió lectora, en abandonament escolar prematur i en convocatòries de vagues en educació”, denuncia. “Tindrà molts problemes per endreçar la situació, perquè són molts fronts i focs que Cambray tenia oberts i rep una herència enverinada”, apunta. Per això espera que Simó tingui un “bon tarannà polític i negociador”.
Equiparació del salari dels professors d’FP al de la resta
La UGT posa el focus en l’equiparació salarial dels professors d’FP, un punt que Cambray ha incomplert. “Som l’única comunitat de l’estat que no ho ha fet encara, tot i que hi ha 33 milions d’euros aprovats”, lamenta Martín. A més, considera “nefasta” la gestió de la matrícula de cicles formatius que ha deixat 10.000 alumnes sense plaça en els estudis que desitjaven.
En aquest sentit, tant Martín com Esperabé esperen que s’enforteixi l’FP i els centres que la imparteixen per garantir una oferta de qualitat. “Cal que la conselleria doni una empenta més gran perquè els joves no es quedin sense places”, apunta Esperabé.
Derogació del decret de plantilles
Un altre punt clau per a CCOO és la democratització dels centres educatius, que implica retirar el decret de plantilles. “La provisió de llocs de treball és nefasta”, critica Esperabé. A més, demana una governança compartida als centres educatius.
Resoldre la climatització de les aules per fer front a les onades de calor
Per últim, Martín critica Cambray per no haver aprofitat els fons europeus per resoldre el problema de climatització dels centres educatius. “En comptes de ventiladors inoperants, hauria d’haver aprofitat els fons per instal·lar fonts d’energia renovables amb aerotèrmia i plaques fotovoltaiques”, conclou.
4
