Els esborranys definitius del nou decret d’Educació que s’ha presentat aquest divendres inclouen la introducció de 945 hores de gestió autònoma a primària i 560 a la secundària. Això significa que els centres podran tenir “major autonomia” per dedicar aquestes 4 hores setmanals -no sis com es preveia al primer esborrany- al que més s’adapti al seu projecte escolar. En paral·lel, Educació ha reculat en els criteris d’avaluació i manté el concepte “no assolit” com a indicador d’avaluació enlloc de canviar-lo a “en procés d’assoliment”. Es preveu que aquests estiguin basats en competències, mentre que fins ara ho estaven en continguts. “Mentre el missatge de treball competencial no sigui compartit per tota la comunitat entenem que és més entenedor el ‘no assoliment'”, ha explicat la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora.
De primer de l’ESO a tercer hi haurà un total de 420 hores de gestió autònoma mentre que el castellà i el català en tindran 245. Aquestes hores de lliure disposició pels centres podrien ser una manera d’aplicar la sentència del 25% de castellà, que ja és ferma i s’hauria de començar a aplicar a principis d’abril segons els terminis que va donar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Les optatives de l’ESO es mantenen per la pressió de la comunitat
La secretària de Transformació Educativa ha reiterat que la majoria dels canvis que plantegen els esborranys de decrets són obligats per la LOMLOE, la llei estatal d’Educació, i ha lamentat que el ministeri no els hagi fet arribar els decrets definitius per adaptar els currículums catalans. L’esborrany definitiu del decret d’Educació de l’ESO, que Educació ha definit com “una oportunitat”, ha incorporat fins a 850 esmenes dels centres educatius, d’entitats, d’agents socials i de persones a títol individual. Una d’aquestes va ser la del professor de filosofia Àlex Agustí, que va recollir 10.000 signatures perquè no s’eliminés la filosofia de les optatives de l’ESO i finalment ha aconseguit el seu objectiu.
Una de les optatives que s’han incorporat i que més destaquen és l’economia domèstica, que permetrà als alumnes aprendre com organitzar un pressupost, com analitzar les factures i aplicar els coneixements d’altres assignatures com les matemàtiques o l’economia i emprenedoria.
Totes les “àrees competencials” tindran els objectius de perspectiva de gènere, benestar emocional, consciència democràtica i preservant la qualitat de l’educació lingüística. Mora ha assegurat que Catalunya “ja parlava de competències” l’any 2015, pel que aquests currículums “no suposen un gran tractament”. “El ministeri reconeix que Catalunya ja estava en aquesta actualització pedagògica”, ha assenyalat.
L’esborrany dels currículums de Batxillerat
L’esborrany dels currículums del batxillerat ja s’ha enviat als centres, segons han explicat els responsables a la roda de premsa d’aquest divendres. Aquest dijous els sindicats van denunciar que els currículums de batxillerat s’havien presentat al Saló de l’Ensenyament sense que ni ells ni els centres educatius els haguessin rebut. Els principals trets d’aquest esborrany, que està a l’espera de rebre esmenes, és l’eliminació de les ciències del món contemporani, que fins ara era comuna, i l’electrotècnia, que era de modalitat. Aquestes dues assignatures s’eliminaran per ordre del Ministeri, segons ha explicat Educació.
A primer de batxillerat, les matèries comunes perden dues hores i passen a ser 12 hores. Les de modalitat també es veuen retallades tres hores, de 12 a 9. Pel que fa a les optatives, aquestes pujaran de 4 a 9 hores setmanals per “afavorir la personalització de la trajectòria acadèmica”. A més, es podran recollir optatives d’entre diferents modalitats i seran els centres els que decidiran com articular-les.
Selectivitat “competencial”
En paral·lel, el Govern ha explicat que les Proves d’Accés a la Universitat del 2024 seran “competencials” i no de “contingut” com ho són ara, malgrat que no s’ha especificat res més. Això fa que a Batxillerat no hi hagi “transitorietat”, és a dir, tots els centres hauran d’aplicar el nou currículum a partir del pròxim curs. “Es buscarà que les matèries facin treball competencial. Enviarem exemples d’aquesta tipologia de proves perquè l’alumnat conegui el que se li demanarà”, ha explicat Mora. El departament té la voluntat d’enviar aquest tipus de proves al juny malgrat que el ministeri encara no ha enviat el model d’examen. La ponderació de cada assignatura encara no se sap perquè depén de la conselleria d’Universitats i Recerca.
Flexibilització de l’aplicació dels nous currículums
El passat dimecres el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va veure’s obligat a anul·lar la inauguració del Saló de l’Ensenyament per un piquet d’una cinquantena de professors. El conseller va oferir llavors una roda de premsa sorpresa al departament d’Educació en què va oferir una moratòria d’un any a l’aplicació dels currículums als centres educatius que així ho desitgin amb l’objectiu que tots els centres l’estiguin aplicant en tres anys. Els sindicats, però, van rebutjar aquesta proposta de Cambray i van continuar amb la vaga. Fins i tot van advertir que aquesta podria estendre’s més dies, fins que el conseller “baixi del burro” o dimiteixi. Una altra de les amenaces dels sindicats és no començar el curs al setembre si el president Aragonès no accedeix a fer-se càrrec de la negociació. De fet, davant la primera negativa del president des de Berlín, la CUP es va oferir a fer de mediador al conflicte en una missiva al Govern i als sindicats.
