L’esborrany del decret d’Educació per al curs vinent deixa un buit que, si no es rectifica, seria un cop gairebé mortal per a la filosofia. Seguint les passes de la coneguda com a llei Celaá, que va eliminar filosofia com a optativa a l’últim curs de l’ESO i la va fer obligatòria a primer i segon de batxillerat, ara el Govern vol eliminar també aquesta assignatura als instituts catalans. El cert és que es podria optar per mantenir-la, ja que la llei Celaá preveu que el 50% del currículum escolar el decideixi cada autonomia, però si l’esborrany surt endavant la filosofia ja no seria ni tan sols una opció –com ho és ara– pels estudiants catalans d’ESO. I alguns experts ho qualifiquen de “barbaritat”.
Davant aquesta “barbaritat”, el filòsof i professor Àlex Agustí ha engegat una campanya per mantenir viva la filosofia a l’ESO. Amb la intenció de recollir el màxim de signatures possibles, ha posat en marxa una iniciativa a Change.org que ja acumula 4.100 signatures i que busca “no plorar la mort de la filosofia sinó lluitar per ella davant aquesta ofensiva”. En declaracions a El Món, Agustí lamenta que es deixi de banda una matèria “reina” en la recerca de la veritat. “La filosofia és una molt bona aliada per lluitar contra la falsedat, les fake news i els relats falsos”, sosté el filòsof, que lamenta que eliminar la filosofia és “treure les eines per reflexionar”.
“La filosofia vol que brollin preguntes i treure les eines de pensament als alumnes és un perill perquè no podran combatre fal·làcies”, lamenta. Eliminar la filosofia de l’ESO per situar-la únicament al batxillerat és, segons aquest filòsof, una mesura “elitista”. “Pensen que tothom farà batxillerat, però els qui optin per un cicle no hauran tingut accés mai a la filosofia”, explica Agustí, que considera que la filosofia ha de ser accessible “des de tots els àmbits i estrats de la societat”.
Tres vegades més religió que ètica
L’esborrany del decret d’Educació preveu que de primer a tercer d’ESO es facin tres vegades més hores de religió que de valors ètics, una assignatura propera a la filosofia. Així, a banda d’eliminar la filosofia, l’esborrany té la intenció de reduir a només un curs valors ètics, el que suposaria tenir l’ESO amb menys continguts filosòfics de les darreres dècades.
D’aquesta manera es dedicarien el triple d’hores (105) a la religió que a valors ètics, que es quedaria en 35. Un dels problemes d’aquesta iniciativa és que fins ara la religió era una optativa que anava acompanyada d’una altra optativa “mirall”, és a dir, mentre uns alumnes feien religió els altres feien valors ètics.
Ara, amb els canvis en aquesta assignatura, que passarà d’optativa als quatre cursos a obligatòria durant únicament un curs mentre que religió es mantindrà optativa de primer a quart, no se sap què cursaran els alumnes que no facin religió. “Els centres hauran d’inventar una altra assignatura optativa per cobrir les hores en què uns alumnes fan religió, però serà complicat perquè no podrà ser avaluable ni un reforç d’una altra assignatura per no suposar un greuge”, explica Agustí, que considera complicat trobar una assignatura així que tingui utilitat.
Fonts del departament d’Educació sostenen en declaracions a aquest diari que aquests canvis en el currículum no són definitius i el Govern està immers en un procés participatiu que estarà obert fins el 18 de febrer. La intenció, asseguren, no és eliminar el contingut filosòfic, sinó deixar que siguin els centres educatius els que decideixin bona part del currículum i dels continguts a treballar.
Europa avança cap a més filosofia, Catalunya cap a menys
L’investigador del departament de filosofia de la UAB Thomas Sturm està preparant una conferència amb diversos filòsofs europeus per tal d’abordar la situació en què es troben les democràcies. A Catalunya, assegura aquest expert, la situació de la filosofia no és la pitjor, però lamenta que s’avanci cap a la reducció de les hores destinades a aquesta matèria. “En les darreres dècades tots els països han millorat l’ensenyament de la filosofia, mentre que aquí va en decreixement”, assenyala Sturm.
L’expert assegura que la llei espanyola que garanteix l’educació de filosofia al batxillerat el va sorprendre positivament, però reclama un reforç de l’ensenyament a les escoles i sobretot un canvi en la manera d’abordar la filosofia. “Aprenen història de la filosofia, obres, dates i autors, però sense ensenyar com pensar de manera filosòfica”, apunta. Sturm creu que el currículum hauria de començar a partir dels mètodes del pensament filosòfic, pel que el darrer any de l’ESO hauria de destinar-se a la introducció a la lògica i el pensament.
Aprendre a discernir veritats per combatre populismes
“Necessitem més i no menys hores de filosofia, perquè dona l’habilitat de tenir pensament crític, una cosa fonamental per revertir les tendències de propaganda i populisme a què s’enfronta la societat avui en dia”, sosté Sturm, que adverteix que no es pot començar “massa tard” a formar-los. “Cal que entenguin aviat què són els arguments i les seves avaluacions crítiques perquè puguin raonar millor i esquivar les fal·làcies”, defensa.
La pandèmia ha portat encara més desinformació a les xarxes, el que evidencia la necessitat d’enfortir l’ensenyament perquè els joves assumeixin una forma de pensar que els permeti ser crítics. “És com aprendre piano, és molt més difícil si no es fa a la joventut”, explica l’expert. Amb la filosofia, assegura, els joves poden aprendre què són les fal·làcies i els sofismes per tal de distingir-les de la veritat.
Excessiva parcel·lització
La psicopedagoga Sylvie Pérez no veu sentit a tantes assignatures i considera que molts conceptes s’han de tractar “de forma transversal”. “Tendim a una parcel·lització i una segmentació del coneixement molt gran”, lamenta la psicopedagoga, que considera que hi ha molt espai per les qüestions que es poden tractar de forma transversal i es deixen de banda les “grans matèries” que ajuden a desenvolupar un pensament crític i capacitat inductiva i deductiva. “El qüestionar-se les coses i fer-se preguntes queda relegat… I després ens queixem que no aprenen!”, assenyala sorpresa.
La psicopedagoga creu que la filosofia és una d’aquestes grans matèries que “té contingut per sí mateixa”. Per això, no entén per què no es manté l’opció de poder-la cursar si els alumnes ho demanen. “Fa la sensació que es fa per una falsa modernització, perquè així es dona resposta a les demandes d’economia, digitalització i orientació personal, quan tot això ja s’està fent ara que es pot fer filosofia”, resol. Aquestes competències, que considera importants, s’haurien de fer, al seu parer, transversalment, i no com assignatures.
“La filosofia vol que brollin preguntes i treure les eines de pensament als alumnes és un perill perquè no podran combatre fal·làcies”, Thomas Sturm
En aquest marc, assenyala que si finalment aquest esborrany es converteix en una realitat s’hauran de revisar de nou les competències que es treballaven a valors ètics i filosofia per incorporar-les a les assignatures que sí que es poden fer i evitar “caure en la dinàmica de no ensenyar a pensar”.
Precarització dels docents
Aquest decret d’Educació que dona un altre cop a una disciplina molt castigada des de fa dècades podria acabar afectant, de retruc, els llicenciats en filosofia, que veuran com es tanca la porta de la docència.
“Que es redueixi la filosofia a secundària no només és perjudicial pels alumnes, sinó que també s’elimina la sortida laboral de la docència per als llicenciats”, explica Agustí, que augura que els docents interins que no estan estabilitzats perdran la feina o es veuran condemnats a fer classes de matèries en què no estan especialitzats.
El boom momentani de Merlí que no ha servit per revifar la filosofia
La sèrie Merlí va donar la sensació que la filosofia podia tenir sortides laborals i les universitats van notar un increment en els alumnes que es matriculaven en aquesta carrera. “Merlí va donar aire a la filosofia entre els més joves per trencar el tabú que és una especialitat avorrida, però va ser només momentani”, lamenta Agustí.
En la mateixa línia que Merlí, que semblava despertar de nou l’interès per la filosofia, dècades enrere hi va haver un altre boom amb el llibre El mundo de Sofia. Així ho recorda Pérez, que lamenta que s’hagi acabat traient importància a la filosofia i al pensament crític amb el pas del temps.
