La decisió del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) de desestimar les demandes de l’exili per la immunitat encara no ha tingut repercussió al Tribunal Suprem. Com a mínim, una repercussió formal dins el procés judicial contra el Primer d’Octubre. Cap decisió per part del jutge instructor de la causa del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que volia “llegir la lletra petita de les resolucions” sobre la immunitat del president Carles Puigdemont, i els consellers Toni Comín i Clara Posantí com a europarlamentaris. Davant aquesta calma, l’acusació popular de l’extrema dreta de Vox, ja s’ha activat. Un escrit que obligarà Llarena a respondre que, de moment, aguanta la pilota a l’espera del pròxim moviment de l’exili.
L’equip jurídic de la formació ultradretana va presentar un escrit el passat 12 de juliol, al que ha tingut accés El Món, amb què instava al jutge instructor a emetre les euroordres contra l’exili. En el seu escrit, Vox interpreta que han perdut la immunitat i, per tant, és hora de detenir-los en base els delictes de malversació i desobediència que va articular Llarena en la interlocutòria de processament del proppassat 12 de gener que obria una nova etapa després de derogació del delicte de sedició i de la reforma del delicte de la malversació. Una revisió del Codi Penal pactada pel govern de Pedro Sánchez i ERC que, ha permès, entre altres coses que Ponsatí o Marta Rovira siguin processades per un delicte de desobediència que no comporta presó.

“Noves perspectives”
La tesi de Vox és que les resolucions del TGUE ha obert “noves perspectives” posades amb relació a la reforma del Codi Penal i la nova petició de penes en base la malversació. La maniobra de Vox, que confon l’aixecament de la immunitat a través del suplicatori amb el reconeixement de ser diputat electe, i per tant amb totes les garanties i drets, demana que Llarena “emeti les corresponents ordres europees de detenció per cursar la detenció i posterior enjudiciament de Puigdemont, Comín i Ponsatí”. De fet, Vox està convençut que sense immunitat ara les euroordres poden ser efectives.
Ara bé, en cap cas Vox especifica si sol·licita reactivar les existents o emetre unes de noves amb els nous delictes. Una dicotomia que, en definitiva, també té Llarena, la fiscalia i l’advocacia de l’Estat. Tots tres estaven a l’expectativa de l’escrit de presentació de mesures cautelars per part de l’exili davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra les resolucions del passat 5 de juliol. De fet, fonts del Suprem consideren que les dues sentències no van ser favorables als eurodiputats, tot i això, s’estimaven més esperar. Bàsicament, perquè de les sentències es pot concloure que no es pot emetre una nova euroordre sense demanar un nou suplicatori perquè els delictes són diferents i els fets imputats també.
En el fons, el Suprem especula amb la possibilitat que la tramitació a través de la reactivació de les euroordres retirades es trobi amb el mur de la justícia belga i apliqui el que es coneix la doctrina Bob Doggi. Una tesi avalada pel TJUE que reclama als Estats emisors de les euroordres emetre una ordre nacional de detenció per validar l’ordre europea de detenció. Per tant, si hi ha una nova ordre estatal hi hauria d’haver un nou tràmit de suplicatori per poder emetre una nova euroordre. La maniobra de Vox obliga a Llarena a pronunciar-se després de donar trasllat a les parts, l’avantatge per Llarena és que no té cap termini concret per respondre Vox.