Els magistrats del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) han decidit aquest matí sobre les dues demandes interposades pel president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Totes dues han estat desestimades. En concret, una demanda signada per l’expresident i l’exconseller de Salut interposada el 20 de juny de 2020, quan el llavors president de l’Eurocambra només va prendre nota de la seva acta, però no els va donar la immunitat quan es va emetre la tercera euroordre. I, en segon terme, per la demanda presentada per tots tres arran del suplicatori atorgat per la cambra europea demanat contra els tres eurodiputats de Lliures per Europa per part del jutge instructor del Procés del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. L’exili assegura que presentaran recurs davant el TJUE. També queda oberta la possibilitat que el jutge Llarena presenti noves euroordres, sobretot contra Puigdemont i Comín.
La primera sentència ha estat desestimada. Els magistrats consideren que l’aleshores president de l’Eurocambra, David Sassoli va protegir l’acta de diputat tot i que no va aplicar la immunitat fins que el TGUE va decidir aplicar la doctrina Junqueras, que establia, arran del recurs presentat pel president d’ERC, que la immunitat s’adquiria en el moment de l’elecció. De fet, no va traslladar al ple la nova situació demanada per l’eurodiputada republicana, Diana Riba. L’altra resolució també ha estat desestimada. En aquest context, la sentència repassa al llarg dels seus folis part de l’argumentació aportada per la defensa de l’exili i per les parts en conflicte, l’Estat espanyol i els serveis jurídics del Parlament Europeu.
Sassoli ho va fer bé, segons el TGUE
Segons la resolució del Tribunal General en el cas Sassoli -amb número 115/2020- estima que el llavors president de la cambra va actuar com era procedent. “En qualsevol cas, la decisió d’empara sol·licitada no podia produir efectes jurídics obligatoris, de manera que aquesta negativa implícita (igual que hauria passat amb una hipotètica decisió d’emparar la immunitat que s’hagués adoptat) no constitueix un acte recurrible”, asseguren els magistrats. És a dir, que la decisió de Sassoli no podia ser objecte de recurs.
En aquest sentit, els magistrats afirmen que l’Eurocambra “no pot adoptar decisions d’empara de la immunitat que tinguin efectes jurídics vinculants per a les autoritats judicials espanyoles, ni sobre la base de la competència exclusiva que té per suspendre aquesta immunitat, ni sobre la base del dret nacional a què remet el dret de la Unió”. És a dir, que el Parlament Europeu no era competent per decidir sobre la immunitat quan els escons eren vacants.
No estima cap dels vuit arguments de la defensa
Pel que fa a l’altra demanda, el TGUE desestima tots els arguments formulats pels tres eurodiputats. I fa especialment incidència en el “fumum persecutionis”. Així destaca “en particular basades en el fet que el Parlament va incórrer en error en concloure que el procés judicial esmentat no es va incoar amb la intenció de perjudicar l’activitat dels diputats“. Segons els magistrats, el Parlament no pot entrar en qüestions d’ordre jurisdiccional espanyol. “L’Eurocambra en examinar un suplicatori de suspensió de la immunitat, no li correspon analitzar la legalitat dels actes judicials espanyols, ja que aquesta qüestió és competència exclusiva de les autoritats nacionals”, sentencia.
Sobre la manca d’imparcialitat del ponent del suplicatori, l’eurodiputat ultra i búlgar Angel Dzhambazki, el TGUE recorda que la “funció de ponent s’encomana a un diputat que, per definició, no és políticament neutre”. En aquesta línia, tot i que admet que pertany al mateix grup polític de Vox, només “reflecteix l’equilibri dels grups polítics al Parlament”. Així, els magistrats subratllen que la “pertinença del ponent encarregat de l’examen dels suplicatoris de suspensió de la immunitat al grup polític europeu dels conservadors i reformistes europeus (CRE) és, en principi, irrellevant per a l’apreciació de la imparcialitat”. “És cert”, afegeix, “que també formen part del grup polític esmentat els diputats del partit polític VOX, que va promoure el procés penal contra els tres diputats”. Un fet que defineix com a “situació particular” que només pot ser assimilada pels diputats de Vox en el grup i no al conjunt dels membres de CRE, amb el benentès que no es pot fer una interpretació ampliada de les intencions de Vox amb els tres eurodiputats per “l’únic motiu que comparteixin afinitats polítiques a causa del fet que formin part del mateix grup”.
Dues argumentacions claus
La primera demanda al·legava que Sassoli havia vulnerat l’article 9 del Reglament Intern del Parlament Europeu, amb el benentès que no va tramitar com calia la demanda d’emparament interposada per Puigdemont i Comín. La segona demanda era més complexa i es dirigia contra l’atorgament del suplicatori. Els dos arguments principals, la manca de competència del Tribunal Suprem per reclamar l’aixecament de la immunitat i, el “fumus persecutionis”, és a dir, la intencionalitat d’un procediment penal que només busca perjudicar l’adversari polític. Dos arguments que també va recollir la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la sentència de les prejudicials per l’exconseller Lluís Puig.
5 
7 