Aquest dimecres, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) dictarà sentència sobre dues demandes presentades pels exiliats independentistes amb acta diputats a l’Europarlament. Seran dues resolucions que, en principi, haurien de resoldre en primera instància el plet sobre les immunitats europarlamentàries del president Carles Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Les resolucions han de respondre a dues demandes, una de Puigdemont i Comín, sobre per què van trigar gairebé set mesos a atorgar-los l’acta de diputat, i una segona del president i l’exconseller i també l’exconsellera d’Educació, sobre la manca de garanties de la tramitació del suplicatori.
Més enllà de la part dispositiva de les dues resolucions –estimatòries o desestimatòries–, fonts jurídiques asseguren que el secret de tot plegat estarà en l’argumentació dels magistrats. És en aquest punt on la defensa, coordinada per l’advocat Gonzalo Boye, destaca dos arguments que poden ser claus. Per una banda, el concepte de la manca de competència del Tribunal Suprem per demanar el suplicatori d’acord amb el procés jurisdiccional obert arran del referèndum d’independència del Primer d’Octubre. I, per l’altra banda, el concepte jurídic batejat com a fumus persecutionis. Literalment vol dir fum de persecució, i jurídicament significa, tal com s’al·lega en la demanda, que el procediment penal contra l’exili no era tant per esbrinar o descobrir la veritat o per a l’aplicació del Codi Penal, sinó que la veritable intenció era perjudicar políticament la seva figura o bé únicament empresonar-los i no pas jutjar-los. Una sospita que les defenses van al·legar en la demanda contra el suplicatori atorgat per l’Eurocambra per la tercera euroordre emesa pel jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena.
Vulneració de drets en tot el tràmit del suplicatori
En la demanda de Puigdemont, Comín i Ponsatí, es ressalta la vulneració del principi en què el Parlament Europeu ha de basar i argumentar les seves decisions, i més quan es tracta de drets i llibertats protegits per la Carta Europea de Drets. En aquest context, la defensa recorda que, de bon principi, han assegurat que les acusacions contra l’exili “eren manifestament infundades” i que no s’ha tingut present que les “accions penals van ser impulsades pels adversaris polítics dels eurodiputats”. Així, recorden la política judicial de Ciutadans o de Vox –que formaven part de la comissió Iuri, la d’afers legals del Parlament Europeu, que va atorgar el suplicatori sol·licitat per Llarena– contra el Procés sobiranista, en totes les seves dimensions.
Per tant, el recurs demana que es constati la “intenció soterrada” dels diputats impulsors de la retirada de la immunitat de “penalitzar un diputat per les seves activitats polítiques”. És més, afegien en la demanda al TGUE el “risc potencial” que tenien com a eurodiputats que el Suprem aprofités una determinada situació de vulnerabilitat per incoar la causa. En definitiva, un procés pensat i articulat per “impedir” que els diputats exercissin les seves tasques parlamentàries, o en tot cas, obstaculitzar o entrebancar el seu exercici.
“Càstigs exemplars” demanats en declaracions públiques
Amb aquest objectiu, la demanda emfatitza que el procediment judicial es va dirigir únicament contra els eurodiputats independentistes i no contra altres persones, que es podien haver embolicat en la mateixa causa del Suprem, i, en canvi, o no estan processats o estan processats per altres òrgans jurisdiccionals que no són l’alta magistratura del Tribunal Suprem. A més, la defensa addueix els “dubtes” generats en el procés del suplicatori, amb Adrián Vázquez de Ciutadans, com a president de la comissió Iuri, i indica la més que factible vulneració de drets fonamentals. Uns dubtes raonables que en altres ocasions ha servit per raonar el rebuig a atorgar un suplicatori.
Però un dels punts transcendentals, és el context polític de la petició i tramitació del suplicatori. Aquí el TGUE haurà d’escatir la quantitat ingent de prova aportada que distorsionaria les bones intencions de la petició d’aixecament de la immunitat. En aquest punt, la defensa va documentar centenars de declaracions públiques i manifestacions dels líders polítics de les formacions que participaven de la decisió amb què demanaven “càstigs exemplars” per als líders independentistes o bé, declaracions des del ministeri públic o l’àmbit judicial obertament contràries als líders independentistes o al moviment independentista en general. Precisament, en aquest aspecte, la defensa també recordava que el procés judicial del Suprem com ara l’activitat política dels partits unionistes pretenen “criminalitzar reunions o protestes públiques de caràcter pacífic” per incriminar els líders independentistes.
Vox, factor clau en el ‘fumus persecutionis’
Tots aquests elements haurien de ser contestats pels magistrats del TGUE perquè constitueixen bona part de l’arquitectura fàctica i jurídica de la demanda. És a dir, si el debat del suplicatori va estar contaminat per aquest fumus persecutionis, és a dir, la intenció única –rere un complex procés penal– de perjudicar políticament un adversari. De fet, el TGUE podria donar resposta aprofitant la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a les qüestions prejudicials presentades per Llarena davant el fiasco de les euroordres per extradir el conseller Lluís Puig.
En aquesta línia, la defensa subratlla com el TJUE va definir el paper de Vox en el paràgraf 202 de la resolució. En aquest paràgraf, els magistrats destacaven la situació “molt particular” en què es trobava Vox. Així, recordaven que “exercia un paper directe en el procés penal seguit al Tribunal Suprem, a més de ser part en el procés de les qüestions prejudicials”. El TJUE també recordava en el seu paràgraf 203 que Vox, i en el seu nom el seu portaveu i advocat de l’Estat, Jorge Buixadé, va interposar una demanda davant el TGUE el 19 de novembre de 2020, per tal que es retirés l’acta de diputats europeus a Puigdemont i Comín que estava suspesa, tot i que l’aleshores president de l’Eurocambra, David Sassoli, només va prendre nota de la seva elecció.
A més a més, el paràgraf 204 de la resolució admetia que la “pertinença del ponent” –l’eurodiputat búlgar Angel Dzhambazki– “al mateix grup europarlamentari de Vox pot suscitar un dubte legítim sobre un eventual prejudici desfavorable als recurrents”. Uns raonaments que la defensa de Puigdemont, Comín i Ponsatí espera que el TGUE pugui acceptar per mantenir la immunitat i desactivar el suplicatori. Tot i això, aquest dimecres no acaba res, sinó que s’enceta un nou episodi judicial davant els possibles recursos davant el TJUE –instància superior al TGUE– en cassació i un probable nou procés d’euroordres davant la justícia belga.
1 
