Tensió en les cinc hores de vista a la sala magna del Tribunal General de la Unió Europa (TGUE), a Luxemburg) arran dels suplicatoris tramitats per l’Eurocambra per aixecar la immunitat com a eurodiputats dels exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. La vista celebrada aquest divendres al matí, la segona de la setmana amb l’exili com a protagonista, era per demanar la nul·litat dels suplicatoris acordats pel Parlament Europeu arran de la petició del jutge instructor del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena. L’advocat dels exiliats, Gonzalo Boye, ha insistit en la tesi que les euroordres provenen d’una “persecució política”.
En el seu torn, el Parlament Europeu ha recordat que, al seu parer, se’ls hi va atorgar l’acta d’eurodiputat de manera “irregular” i ha qualificat la institució de generosa.
La presidenta del tribunal ha arrufat el nas davant les acusacions de l’exili de manca d’imparcilitat en la tramitació de les eurordres, i ha assenyalat que si tan greu era ho haurien vist la resta d’eurodiputats. La sentència es publicarà, segons la defensa, al mes de març. La decisió encara es podrà recórrer davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), la instància superior.
Si el TGUE donés la raó a l’exili, només podria elevar la qüestió al TJUE el Parlament Europeu, ja que l’estat espanyol és una part adherida o subordinada a l’Eurocambra. L’advocada de l’Estat espanyol, Andrea Gavea, ha defensat el sistema al·legant que la justícia a Espanya és “garantista”.
Boye i la presidenta del Tribunal xoquen
La presidenta de la sala i jutgessa ponent del cas, la xipriota Anna Marcoulli, s’ha discutit amb Boye sobre com es va accedir als suplicatoris. De fet, la magistrada ha posat en dubte que l’accés del Parlament als suplicatoris es tramités de forma irregular, com al•lega la defensa de l’exili. “No creu que està subestimant els membres de l’Eurocambra?”, ha preguntat Marcoulli a Boye. “Si realment s’hagués produït una vulneració de drets tan gran, no creu que els membres de la cambra haurien dit alguna cosa?”, ha refermat.
Boye també ha fet servir com a argument els canvis legislatius en preparació, la derogació de l’article sobre la sedició al Codi Penal espanyol i les declaracions d’intencions que envolten aquest procediment parlamentari. Són públiques i notòries les declaracions de ministres i membres del govern espanyol assegurant que la modificació de la legislació té com a propòsit final l’entrega de Puigdemont a l’Estat. Si això no és persecució política, no sé què ho és”, ha ironitzat.
Però especialment cru ha estat en l’exposició sobre la tramitació dels suplicatoris. En aquest marc, ha subratllat que el president de la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu, Adrián Vázquez, en ser un líder de Ciutadans, no oferia “garanties d’imparcialitat”. Fins i tot, Boye ha apuntat que l’Eurocambra no havia ni llegit els seus escrits de descàrrec i com a ponent va designar Angel Dzhambazki, un ultradretà búlgar proper a Vox, el partit que precisament va iniciar la causa contra els dirigents independentistes després de l’1-O. Entre els arguments, l’advocat ha fet memòria que durant la tramitació dels suplicatoris van ser espiats amb el programa Pegasus.
La generositat del Parlament Europeu
Els advocats del Parlament Europeu han defensat la posició de la institució. Fins i tot, ha qualificat de generosa la seva actitud amb l’exili perquè consideren que se’ls va donar l’acta de diputat sense gaires miraments. “Considerem que l’Eurocambra va tractar perfectament els demandants; se’ls va permetre prendre l’escó, segurament de manera il·legal, perquè el Parlament mai ha rebut la notificació que van ser escollits a Espanya”, ha manifestat l’advocat en representació de la institució, Norbert Lorenz. “El Parlament va tenir un comportament extremadament obert i correcte amb els demandants”, ha afegit.
Sobre la queixa de la presidència d’Adrian Vázquez del Comitè d’Afers Legals, els lletrats de l’Eurocambra han replicat que “tots els membres del Parlament tenen les seves idees polítiques, de la mateixa manera que els demandants defensen la independència de Catalunya”. En aquest sentit, creu que la interpretació que fa Boye de la independència del comitè és “molt limitada”. De fet, interpreten que aquest argument aplicat a tots els casos bloquejaria la institució perquè es podria veure un biaix polític en tots els organismes.
Per la seva banda, l’advocada de l’Estat, Andrea Gavela Llopis, ha defensat que el sistema judicial espanyol és “garantista”. És més, ha acusat els exiliats d’haver marxat d’Espanya per evitar respondre davant la justícia espanyola, perquè havien comès actes delictius, fins i tot abans de les eleccions europees”.
23
23
