Novembre important en la batalla judicial de l’exili. El president a l’exili i eurodiputat, Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí han demanat celebrar una altra vista sobre les qüestions prejudicials presentades per Pablo Llarena davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la vista de “nous fets rellevants” que han aparegut després que el 14 de juliol l’Advocat General dictés les seves conclusions. Fets com ara l’espionatge amb Pegasus dels advocats defensors per part de l’Estat espanyol –el Catalangate– i les declaracions de membres del govern espanyol sobre el fet que la reforma de la sedició té l’objectiu de capturar Puigdemont, així com noves decisions del TJUE contradictòries amb l’exposició de l’Advocat General.
La petició s’ha formulat dues setmanes abans de dues vistes davant el TJUE molt importants sobre el suplicatori dels tres eurodiputats. En concret, la vista del 24 de novembre –sobre la negativa de l’aleshores president de l’Eurovambra, David Sassoli, de defensar la immunitat de Puigdemont i Comín en primera instància– i la del 25 de novembre, per la decisió del Parlament Europeu de concedir el suplicatori demanat per Llarena. Dues vistes que buscaran anul·lar ambdues decisions per violació de drets fonamentals i parlamentaris, raons de forma i raons de fons. L’advocat Gonzalo Boye serà l’encarregat de plantejar la defensa de l’exili.
S’han d’afegir fets nous al debat del TJUE
La petició de reobrir la vista oral de les prejudicials s’ha plantejat aportant tots els fets nous rellevants que s’han registrat des del passat 14 de juliol i abans que es dicti sentència, per a la qual hi ha un termini d’entre 6 i 8 mesos. En concret, l’equip de lletrats de l’exili aporten tots els documents que acrediten que els advocats que van portar la defensa contra les prejudicials van ser espiats, així com els seus clients. “Un fet que genera una indefensió i una vulneració de drets fonamentals i garanties processals de manual”, indiquen fonts de la defensa. A més, recorden que qui hauria autoritzat aquestes intromissions del Centre Nacional d’Intel·ligència en les comunicacions dels afectats és el jutge encarregat de controlar el CNI, Pablo Lucas Murillo, del Tribunal Suprem, el mateix òrgan judicial que demanava la resposta a les prejudicials per tal de tramitar les euroordres contra Puigdemont, Ponsatí i Comín.
Un altre dels fets nous que la defensa considera clau és que el delicte pel qual es van tramitar les qüestions prejudicials, la sedició, es derogarà. És més, aporten les declaracions de membres de l’executiu espanyol, com les de la vicepresidenta Nadia Calviño, i del portaveu del PSOE, Patxi López, en què justifiquen la derogació per l’objectiu de facilitar el lliurament per part de la justícia belga i l’escocesa dels líders independentistes que es mantenen a l’exili. Un fet capdal per acreditar que són objecte d’una persecució política. Un argument que desvirtuaria les conclusions de l’Advocat General, que no veia persecució política espanyola a l’independentisme. També han afegit a la petició noves resolucions d’altres casos que són contradictòries amb les conclusions de l’Advocat General, així com un error de traducció de les seves conclusions.
Dues vistes crucials als tribunals de la UE
L’anunci de la petició d’una nova vista sobre les prejudicials coincideix amb una altra batalla important en un altre flanc de l’exili. Concretament, les dues vistes previstes per al 24 i el 25 de novembre que afecten la immunitat dels tres eurodiputats de Junts, un debat que s’arrossega des de les primeres euroordres demanades per la instrucció del sumari del Procés. De fet, han estat quatre euroordres, una impulsada per la magistrada Carmen Lamela, des de l’Audiència Nacional, i les altres tres sol·licitades per Pablo Llarena, ja des del Tribunal Suprem. Ara es veuran en la justícia europea.
La primera vista correspon al cas numerat com a T-115/20. Es tracta d’un procediment pel qual es demana l’anul·lació de la decisió de l’aleshores president de l’Europarlament David Sassoli de no plantejar la defensa de la immunitat quan es van emetre les euroordres del 14 d’octubre i del 4 de novembre del 2019. Espanya ha formulat preguntes i està adherida a la causa, però no pot plantejar cap recurs de manera individual. La segona vista serà l’endemà, en el T-272/21, que consisteix en el procediment impulsat per l’exili per anul·lar la decisió de l’Europarlament d’accedir al suplicatori que va demanar Llarena. El Parlament Europeu és part contrària i Espanya també hi està adherida.
Una munió d’arguments
Entre els arguments que s’aportaran hi ha la manca d’imparcialitat del comitè que va fer el dictamen sobre els suplicatoris. Així, els demandants denuncien com l’eurodiputat Adrian Vázquez, president d’aquest Comitè d’Afers Jurídics de l’Eurocambra, és part política interessada en aquest procés contra l’exili, per la seva militància a Ciutadans i pels seus pronunciaments contra l’independentisme. En aquest sentit, la defensa aportarà les normes jurídiques que demanen la imparcialitat no només dels funcionaris de l’Europarlament en aquests casos sinó també dels responsables polítics del comitè.
La manca de delicte pel qual es van demanar els suplicatoris també serà un dels altres arguments, així com un fet comunicat aquesta setmana i és que el Tribunal Constitucional ha reconegut Puigdemont, Comín, Ponsatí i també Jordi Solé, d’ERC, com a eurodiputats malgrat la Junta Electoral Central no ho hagi fet. A més, els demandants aportaran el detall que només els han comunicat la decisió però encara no s’ha comunicat la sentència de l’alta magistratura. En el seu conjunt, l’exili també retreu a l’Europarlament que no motivés prou la resolució per la qual es retirava la immunitat, per violació del dret a la tutela judicial efectiva, de seguretat jurídica o de bona administració.
4 
2 