Sense sorpreses. El tribunal de la Sala Penal del Suprem que va jutjar la causa del Procés ha desestimat els incidents de nul·litat plantejats per Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Sánchez contra la interlocutòria dictada per la Sala el 13 de febrer passat, que va aplicar a la sentència dictada a la causa la reforma penal de desembre de 2022 que va suprimir el delicte de sedició i va reformar els de desordres públics i de malversació. La Sala rebutja totes i cadascuna de les al·legacions formulades pels recurrents que consideraven vulnerats els drets fonamentals a la defensa, a un procés amb totes les garanties, i a la legalitat penal, entre d’altres, així com els principis acusatori i de proporcionalitat penal.
D’aquesta manera, la sala Segona manté les penes d’inhabilitació absoluta a l’exvicepresident Junqueras (13 anys), i als exconsellers Raul Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa tots tres amb 12 anys de condemna, perquè no considera aplicable al seu cas el nou tipus de malversació atenuada, i en estimar del tot adient aquesta pena als delictes de desobediència en concurs amb malversació. Pel que fa a l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana Jordi Sánchez, se’l va condemnar pel nou delicte de desordres públics, i per tant, té superada per complerta la pena.
No hi ha malversació atenuada
Els magistrats rebaten la no aplicació del tipus atenuat de malversació. En aquesta línia, considera que “cap dels acusats en aquesta causa ho va ser, com s’insisteix, per comprometre partides de despesa per a la satisfacció d’interessos col·lectius ni, encara menys, per finançar una activitat emmarcada a l’exercici d’un dret fonamental”. “Si una autoritat o funcionari públic destina fons públics a una activitat delictiva o antijurídica -en el nostre cas, la celebració d’un referèndum prohibit judicialment- el que existeix, senzillament, és una distracció de fons públics per part dels que són els encarregats de definir-ne la destinació i que, en actuar d’aquesta manera, s’apropien d’aquests fons”, argüeixen. I la seva conclusió és “com a acte apropiatiu implica ànim de lucre”.
Sobre la vulneració del principi de proporcionalitat de la pena, el tribunal ressalta que amb la desaparició del delicte de sedició, que comporta la ruptura del concurs medial amb aquesta infracció, el “nou marc punitiu autoritzava la imposició d’una pena mínima de quinze anys d’inhabilitació absoluta associada al delicte continuat de malversació de cabals públics”. Un cop derogada la sedició, el concurs no es pot limitar a una rectificació de les penes imposades el 14 d’octubre de 2019, sinó que “reestructura” la relació entre els tipus penals nous. “Per això la nostra tasca exigia més que una simple anàlisi de contrast entre les penes imposades, com sembla que ara es reclama”, critiquen els magistrats.
Pel que fa a la vulneració del seu dret fonamental a la participació política que va al·legar Junqueras, els magistrats consideren que “no s’adverteix com mantenir la seva pena d’inhabilitació absoluta imposada pot vulnerar els seus drets de representació i participació política”. “La limitació d’aquests drets és inherent a aquesta pena imposada d’acord amb el dret”, conclouen.
4
