El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicia, Carlos Lesmes, ha lloat aquest matí la feina dels jutges contra el Procés, que ha descrit com “estremidor” per a la “nació espanyola”. Ho ha afirmat davant el monarca espanyol, Felip de Borbó, en l’acte solemne d’obertura de l’any judicial a la sala principal del Tribunal Suprem a Madrid. De fet, Lesmes ha posat la lluita contra la corrupció i contra l’independentisme com els dos “exemples paradigmàtics” de la feina de la judicatura per defensar la llei i la Constitució. I ha emès un avís a navegants: res de “desjudicialització” perquè els jutges no tenen cap culpa del que ha passat.
En aquest sentit, Lesmes s’ha vantat que gràcies a la feina del poder judicial, la “preocupació” de la societat espanyola per la possibilitat d’independència ha “disminuit substancialment”. D’aquí que hagi arribat a sentenciar que “Espanya no serà un estat democràtic sinó garanteix el respecte al Dret”, arran de les converses que ERC intenta amb el govern espanyol de desjudicialització que compromet el “compliment inexcusable de la llei”.
“Sense vergonya”
El president dels jutges espanyols ha assegurat que els jutges van aturar, juntament amb la fiscalia, els fets d’Octubre de 2017 qye van “estremir la nació espanyola”. D’aquí que hagi emès una alerta general a tots els poders polítics de l’Estat: la judicatura no posarà fàcil un intent de desjudicialització del conflicte espanyol amb Catalunya. “Es parla així, sense vergonya de la necessitat de fugir dels jutges que garanteixen l’aplicació de la llei com a fórmula de solució pacífica i ordenada de les controvèrsies, com si fossin els jutges els que haguessin provocat els conflictes amb les actuacions en defensa de la legalitat”, ha avisat.
“La fortalesa del nostre Estat de Dret en aquell moment i l’actuació posterior de els jutges arran de les querelles presentades per la Fiscalia General de l’Estat van servir per preservar la nostra convivència i garantir la primacia de la nostra Constitució”, ha afegit. En aquest sentit, ha emfatitzat que la “indissoluble unitat de la nació espanyola és la base última, nuclear i irreductible de tot el dret de l’Estat” i que “aquest mandat jurídic directe li corresponia garantir-lo al Poder Judicial amb la resta de poders de l’Estat, i essent per a tots un deure d’inexcusable compliment”.
Si bé, Lesmes ha admès i “fins i tot pondera positivament” que la política requereix de “mesures excepcionals per solucionar, o mitigar, alguns dels greus problemes que afecten la nació espanyola, en especial, els de naturalesa territorial”. “Existeix el risc que de materialitzar-se la desjudicialització el que s’acabi produïmnt és una fugida de la llei, o el que encara és més greu, del principi d’igualtat davant la llei”, ha asseverat. Per a Lesmes, hi hauria un “triomf de la indissimulada pretensió de la impunitta de determinades categories de subjectes davant de la resta dels ciutadans pel simple fet de la seva capacitat d’influència política”. “Ni és lícit contraposar el principi democràtic amb el principi de legalitat, ni admissible que una autoritat pública invoqui el seu origen democràtic per infringir la llei”, ha conclòs.
“Som jutges europeus” i el “nyap” de la renovació
El president del Consell General del Poder Judicial també ha argüit que els jutges espanyols “també són jutges europeus” i que la seva independència “resulta vital per a l’eficàcia i l’aplicació uniforme del Dret de la Unió”. Precisament en aquest punt s’ha apuntat l’informe de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea arran del cas de les euroordres dels exiliats polítics catalans que insistia que no hi havia discriminació i que no atorgar-les topadava amb el principi de lleial col·laboració judicial.
Però Lesmes ha estat especialment dura amb la situació del Consell General del Poder Judicial, caducat des de fa tres anys. Lesmes ha esperonat a arribar a un acord al PSOE i al PP per tal d’arrenjar l’anomalia. Però ha anat més enllà, proposant un canvi legislatiu per renovar i escollir els consellers. “És indubtable que l’elecció parlamentària proporciona al Consell una especial legitimitat per a totes aquelles tasques de govern que transcendeixen de l’interès corporatiu de Jutges i Magistrats per afectar la societat sencera, però no és menys cert que aquest model genera una percepció negativa, molt generalitzada, de politització, de maneig interessat pels polítics, que compromet la seva aparença de neutralitat i la confiança en la Justícia, percepció que, a més, s’ha incrementat exponencialment els darrers anys precisament per les circumstàncies que envolten la no renovació”, ha retret. També ha titllat “d’estrall” els efectes “devastadors” de la llei Orgància 4/21 que no permet la renovació dels càrrecs del Consell.
18 
