Els advocats dels líders institucionals i civils del Procés ja havien començat a fer punta al llapis per reclamar l’absolució dels seus clients o una rebaixa de la pena de malversació, fins a nivells que es doni per extingida. És a dir, treure la inhabilitació. Dijous és el dia que entra en vigor la reforma del Codi Penal que suprimeix el delicte de sedició i reforma el delicte de malversació, els delictes pels quals van ser condemnats a gairebé cent anys de presó Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Quim Forn, Josep Rull i Jordi Turull. Ara bé, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han anunciat que no demanaran res i el taulell de joc s’ha bellugat. Així que majoritàriament esperaran al fet que el Tribunal Suprem els demani la seva posició per manifestar-se per demanar l’absolució. Fonts del ministeri fiscal també han apuntat que hi diran la seva.
Tècnicament, el mateix divendres el Tribunal Suprem ha de demanar a les parts la seva opinió “sobre com afecta la reforma” a la sentència en forma de peça separada. Els advocats més partidaris d’esperar que el Suprem els demani la seva postura han mirat de convèncer la resta que eren més proclius a presentar l’escrit de manera immediata. Sia com sia, la majoria dels lletrats ja tenien embastat l’escrit, perquè esperen que el tribunal sentenciador iniciï d’ofici el tràmit, i tot apunta que serà el mateix divendres que obri el termini. De fet, els advocats dels presos d’ERC ja preparen l’escrit per accelerar el tràmit, però si el Suprem demà ja els demana el posicionament, ho presentaran sense dilacions. L’advocat de Bassa també ha avançat que demanaran l’absolució.
En tot cas, els escrits de defensa havien plantejat argumentari comú, adaptat a cada pena. Bàsicament, que el delicte de sedició va ser eliminat del Codi Penal; que la nova malversació no es pot aplicar; i que tampoc es pot subsumir el delicte de desordres públics agreujats en les conductes per les quals van ser condemnats per sedició. I en darrer terme, que tècnicament és absurd barrejar un virtual delicte de desordres públics amb malversació. A més, els advocats han tret la calculadora i la redacció de la sentència per desmuntar el “concurs medial” que es va fer entre sedició i malversació, i la diferència de penes entre els condemnats.
Un delicte que ha desparegut i un de reformat
La base dela petició és que amb la reforma del Codi Penal, i sobretot de la seva exposició de motius, el delicte de sedició ha desaparegut. “No existeix”, comenten fonts de les defenses consultades per El Món. “Els fets pels que van ser condemnats ja no són típics”, afegeixen. A més, raonen que tampoc es poden subsumir en el nou delicte de desordres públics agreujats pel mateix contingut de la sentència, que es referia als aldarulls com un instrument i no una finalitat. Per tant, el nou delicte tampoc es podria aplicar, atès el criteri del Tribunal Suprem en la seva resolució.
Per altra banda, els advocats entenen que la nova malversació no es podria aplicar als condemnats amb el benentès que no hi ha hagut cap lucre personal. Un fet que dificulta a la sala Penal que presideix Manuel Marchena de substituir la pena de la sedició per la nova de malversació o fer una nova combinació de penes amb els nous delictes, com es va fer en el seu dia, amb la fórmula del concurs medial. En tot cas, les penes previstes de la malversació ja les haurien complert gairebé tots els condemnats i quedarien alliberats de la inhabilitació. De tota manera, algun dels advocats subratlla que el nou redactat pot deixar massa marge a la interpretació i podria complicar una solució ràpida a la revisió de la sentència.
Cap combinació
Així, els lletrats veuen absurd que el Tribunal fes un nou concurs medial, en el supòsit que considerés que els fets pels quals van ser condemnats fossin uns delictes públics agreujats i una malversació. “No seria possible aquesta combinació, com barreges uns delictes públics amb una malversació?”. Per altra banda, un dels arguments de les defenses serà que la mateixa sentència no individualitzava la pena de la malversació. Una porta que, en principi, els afavoreix.
En aquest marc, els advocats opinen que si el Suprem apliqués de manera “autònoma” o amb “entitat pròpia” el nou delicte de malversació, els deixaria alliberats de la pena. Com a exemple, recorden que si la pena de Carme Forcadell va ser d’onze anys per sedició -no va ser condemnada per malversació-, i la d’Oriol Junqueras de 13 anys, voldria dir que la diferència de pena de l’exvicepresident rau en els dos anys afegits per malversació. Per tant, ara no es podria aplicar una pena superior pel mateix delicte atès que cal aplicar la pena més favorable al reu.
Sànchez i Cuixart se’n desentenen
L’estratègia no s’ha acabat d’aclarir per motius polítics. Ho demostra el fet que tant Jordi Sànchez com Jordi Cuixart ja han anunciat que no faran cap pas per tal que es revisi la seva condemna. Segons ha recollit RAC-1, Sànchez al·lega que “el dany fet per la sentència no el pot reparar ara una revisió de la condemna”. Concretament, creu que demanar l’absolució podria debilitar la demanda que va interposar al Tribunal Europeu de Drets Humans, perquè hi ha el risc que els “magistrats d’Estrasburg interpretin que el dany ha quedat reparat”. Per la seva banda, l’equip jurídic de Jordi Cuixart ha deixat ben clar que tampoc no farà cap passa. “No ho hem contemplat mai”, sentencien. El posicionament de Sànchez i Cuixart ha fet bellugar la resta de presos de Junts que també han explicat a El Món que “no pensen demanar res”. Per tant, el seu advocat també s’ha afegit a esperar la peça separada del Tribunal Suprem que obri la revisió de condemna.
9 
2 