El Suprem confirma la inhabilitació de l’exalcalde d’Agramunt per l’1-O

La Sala Penal del Tribunal Suprem ni s’ho ha pensat. Els magistrats han confirmat la condemna a un any d’inhabilitació especial i multa de 16.800 euros a Bernat Solé per un delicte de desobediència per incomplir, quan era alcalde d’Agramunt i diputat del Parlament de Catalunya, la providència del Tribunal Constitucional, de 7 de setembre , de suspensió del referèndum de l’1-O, que li va ser notificada personalment. Solé és actualment delegat del Govern a Ponent, després de ser conseller d’Exteriors amb el Govern del president Quim Torra.

Els magistrats desestimen tots els motius del recurs de cassació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va considerar provat el delicte de desobediència pel qual li va imposar la pena dun any inhabilitació especial per a l’exercici de càrrecs públics electius i de funcions de govern o administració, d’àmbit local, provincial, autonòmic, estatal o supranacional, a més del pagament d’una multa de 7 mesos amb una quota diària de 80 euros, és a dir, 16.800 euros. Si la pena no se suspèn Solé haurà de deixar el seu actual càrrec polític.

Sense sortir del guió

El relat de fets provats no se surt del guió de sentències anteriors. Així recull que el Tribunal Constitucional va dictar una providència el 7 de setembre de 2017 que va suspendre els Decrets de la Generalitat de Catalunya de convocatòria del referèndum de l’1-O data de celebració i normes complementàries, és a dir, les lleis de Transitorietat.

En la mateixa resolució va ordenar que fos notificada personalment, entre altres autoritats, als alcaldes de tots els municipis catalans, amb l’advertència expressa del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés eludir la suspensió acordada, advertint-los de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en què podien incórrer en cas de no atendre aquest requeriment. El dia 12 d’aquell mes Solé va ser notificat personalment, mitjançant un correu electrònic i una carta certificada, comunicacions de les quals l’acusat va tenir coneixement puntual i precís. D’aquí que consideri que la desobediència va ser deliberada i complia amb tots els requisits del tipus penal.