Duríssim discurs del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem en funcions, el magistrat Francisco Marín Castán, en un acte solemne com és el d’obertura de l’any judicial. En el discurs de la cerimònia celebrada aquest migdia, davant el monarca espanyol Felip de Borbó, i del ferro dels poders de l’Estat, Marín ha carregat sense embuts contra la “politització de la justícia” i ha reclamat que es renovi el CGPJ. El panorama del Poder Judicial ha estat descrit per Marín com a “desolador”.
De fet, ha proposat com s’hauria de dur a terme els nomenaments i els relleus posant al centre els principis de “mèrit i capacitat” i no per “afinitats polítiques o simpaties partidistes”. Marín ha qualificat de “pàgina fosca de la nostra història” l’actual crisi de la justícia arran de la politització del Poder Judicial. Fins i tot, ha assenyalat que deixa tocada “la imatge exterior” del poder judicial espanyol una situació de politització de la justícia com la que viu Espanya.
Per primera vegada, en molts anys, el discurs d’inauguració de l’any judicial no ha tingut com a protagonista el Procés. En el seu discurs, ha recordat que fa un any i en el mateix acte, l’expresident del CGPJ, Carlos Lesmes, ja va advertir dels perills de la manca de renovació. Un mes després va dimitir. “Des d’aleshores”, ha afegit Marín, “el Poder Judicial no han fet més que empitjorar com conseqüència que no s’hagi renovat el Consell i no s’hagin proveït les places vacants del Tribunal Suprem i de molts altres òrgans jurisdiccionals”.
“No som corretges de transmissió”
Marín ha admès la mala impressió que té la ciutadania per la manca d’acords polítics per renovar els càrrecs de la judicatura i com genera indefensió i manca de tutela judicial dels afectats per un procés judicial o administratiu. Marín tampoc se n’ha estat de fer autocrítica. “Hauríem d’esforçar-nos no només amb les nostres sentències, sinó amb les nostres actituds, a deixar ben clar que, com qualsevol altre cos professional, som plurals i tenim visions i enteniments del dret que no sempre han de coincidir necessàriament, però que en cap cas som corretges de transmissió d’agenda política, i en aquest esforç ens haurien d’acompanyar decididament els actors polítics i institucionals”, ha sentenciat.
L’esbroncada ha estat històrica i el mateix Marin ho ha reconegut així, per això ha demanat acords per a la renovació, perquè els discursos dels actes com els d’avui tornin a ser com eren abans. Així mateix, ha recordat les estirades d’orelles que des de les institucions europees i de control de la judicatura internacional per la situació de la justícia espanyola. En la mateixa línia, ha alertat que la “polarització” de la política espanyola perjudica un “poder dèbil” com és el de la judicatura. Amb aquesta premissa ha posat deures al PP i el PSOE, els dos partits que poden desembussar la situació. Per una banda, “situar com a objectiu de l’acció política el bon funcionament i la independència del Poder Judicial per sobre dels interessos partidaris”. I, per altra banda, “abstenir-se de qualsevol comportament que d’alguna manera pugui erosionar l’assoliment d’aquest objectiu”. “D’una altra manera, la democràcia, i en conseqüència l’Estat de Dret, corren un risc seriós”, ha conclòs.
“És inadmissible”
La crida de Marín ha estat especialment tràgica en denunciar els problemes que general la situació “als ciutadans i ciutadanes, empreses i institucions públiques i privades que estan veient com la tutela efectiva dels seus drets consagrats a la Constitució es veu minvada de forma inadmissible“. “Un justiciable que contempla amb perplexitat com els actors polítics, els representants polítics elegits a les urnes, es mostren incapaços d’assolir els acords necessaris per posar fi a aquesta situació”, ha lamentat.
I ha anat més enllà en qualificar “l’impacte per a l’Estat de Dret” que defineix “d’una gravetat extrema, en ressentir-se la formació i actualització de la jurisprudència, endarrerir-se el control de legalitat del quefer institucional que es concreta a la cassació i, en definitiva, veure’s en dubte la seguretat jurídica, valor superior de tot ordenament jurídic”. És més, el magistrat ha vist una manera amagada de “desprestigiar i debilitar el poder judicial” en el desacord dels partits polítics. “Si el CGPJ té com a missió vetllar per la independència dels jutges, no renovar-lo dins el termini i en la forma escaient no deixa de ser una manera de retallar la plenitud d’aquesta independència, de la mateixa manera que és mantenir el més alt tribunal de la nació en una situació crítica, gairebé de respiració assistida“.
