Tatuatges, missatges a les xarxes socials, escriure “la lluita és l’únic camí“, identificar-se amb l’independentisme de la CUP, portar una estelada “vermella”, assegurar que la URSS va guanyar el nazisme o anar a protestar contra un míting de Vox o la manifestació del 12 d’octubre ja et converteix, per als Mossos d’Esquadra, en sospitós d’exercir la “violència antifeixista”. Així es desprèn del sumari del Cas Cornelius –sobre una baralla de futbol registrada el passat 25 de setembre a Cornellà de Llobregat– que ha destapat com la Comissaria General d’Informació de la policia de la Generalitat es dedica a empaitar antifeixistes i membres de l’extrema esquerra fins al punt que elabora informes ideològics personalitzats. En concret, els analistes dels Mossos d’Esquadra els bategen com “informes de polarització”, amb els quals fan un perfil de cada investigat i elaboren unes conclusions prospectives sobre el que creuen que podria fer. Unes fitxes que ja han lliurat al jutge instructor número 4 del Prat, que porta el cas, amb conclusions del tot incriminatòries.
En concret, aquestes fitxes i informes consten en el sumari dirigit contra una desena de membres dels Cornehools, un grup d’aficionats de la Unió Esportiva Cornellà, que estan investigats per una baralla amb els seguidors del Castelló, el Front Orellut, de tendència d’extrema dreta. Els Mossos identifiquen els de Cornellà com a “antifeixistes” i els classifiquen dins el grup “d’extremistes violents” pel fet, per exemple, que porten un pegat en una caçadora amb el senyal de “prohibides esvàstiques”. Els dossiers policials són informes ideològics prospectius elaborats per la Unitat de Delictes d’Odi i Discriminació. De fet, la instrucció ha derivat de baralla a un delicte d’odi i discriminació.
Foto, tatuatges i arxius policials
Cada informe de polarització és un estudi detallat de cada individu que consta de nou parts a més de la fotografia. En concret: una introducció, les dades de la persona, “antecedents policials generals”, “procediments administratius”, “identificacions rellevants”, “estudi del perfil de xarxes socials”, “adscripció a grups radicals”, “descripció i significat dels tatuatges” i “conclusions”. Els informes volen “demostrar l’existència d’elements de polarització que determinarien que la persona investigada es pot considerar conflictiva”. És a dir, una patent de cors per interpretar qualsevol element que, segons la policia, pugui induir possibles delictes.
Així, cada fitxa conté les seves dades personals, laborals i familiars amb l’excusa d’un possible risc de fugida de l’investigat. També aporten les dades “d’identificacions policials” fins i tot de tres anys enrere, quan precisament Interior indica per llei que si les identificacions són negatives s’han d’esborrar de la base de dades policials o en tot cas d’ofici s’han de cancel·lar tots els registres fets per la policia. Un dels elements més sorprenents de les fitxes és el detallat estudi policial que els analistes elaboren dels tatuatges a través de les imatges que troben a les xarxes socials. Fins i tot, en algun cas, els analistes arriben a informar que no saben si porten res tatuat perquè no ho acaben de veure a les fotos del Facebook.
Perfils a la xarxa
Un dels apartats que criden més l’atenció és l’estudi que fan els analistes d’intel·ligència de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra de les xarxes socials dels antifeixistes investigats. Fan servir els perfils estudiats per definir la condició de “polaritzat” o “conflictiu” dels processats. Fins i tot, apunten com a conclusió el risc que suposa que “les seves idees i arguments” indiquin que estan “directament vinculats amb l’antifeixisme i el comunisme”. A més, consideren una demostració del risc que causen els investigats el fet que tenen els seus perfils de Twitter, Facebook o Instagram oberts i, per tant, amb “accés per a tothom”. El recull de les fitxes aportades al jutge per part dels Mossos sovint frega el deliri. Els agents interpreten respostes a Twitter, que s’entenen com a bromes –encara que siguin de mal gust– amb intencions terroristes, i consideren que “l’expansió de missatges vinculats a grups antifeixistes” o autodefinir-se com “antinazi” o utilitzar el concepte ACAB -acrònim del lema All cops are bastards (Tots els policies són uns bastards)– són senyals inequívocs del risc que suposen els investigats.
Per exemple, els Mossos destaquen una piulada amb una frase d’una cançó de Maldito Criminal de Jarfaiter, “un raper de les figures més importants del rap quinqui que es caracteritza per lloar la violència en la lluita antifeixista i antifeixista”. Comentaris de Twitter trets fora de context, com ara replicar una notícia d’El País sobre la prohibició de fumar a les terrasses amb la frase “Vuelve la hora de mirar bajo el coche, nadie me va a parar” és indicatiu de la voluntat de l’investigat “d’actuar amb artefactes explosius als cotxes”. Però s’emporta la palma un dels tuits recollits pels investigadors que consisteix en una repiulada d’una notícia sobre la reforma penal que suposava presó per als condemnats de manera reincident per petits furts. L’investigat amenaça que anirà “al Condis per cometre petits furts a les estanteries d’embotits”. Els Mossos s’esveren i tradueixen la broma de l’investigat com la “intenció de l’investigat de cometre furts en una cadena de supermercats”.
Manifestar-se contra Vox, ser afí a la CUP o convocar un congrés comunista, senyal de violència
Per altra banda, els Mossos afegeixen als informes de polarització piulades típiques de l’activisme polític. Així, consideren un indici de risc delictiu repiular una “convocatòria a un congrés comunista”, definir-se com a “comunista combatiu” o assistir en una manifestació de protesta contra un míting de Vox. En el mateix sentit qualifiquen piular la frase “la lluita és l’únic camí” o “Puta Espanya”, participar d’una concentració antifeixista el 12 d’octubre o haver-se manifestat contra un desnonament on intervenia la policia.
Els policies, però, fan un pas més i destaquen una piulada d’un dels antifeixistes investigats on respon a una enquesta de Twitter sobre l’afinitat dels usuaris amb els partits independentistes. El resultat de situar-lo en l’àmbit de la CUP és per als Mossos un senyal clar de “conflictivitat”. En la mateixa mesura, piular imatges amb una “estelada vermella”, lloar la figura de Stalin o bé difondre que l’URSS va guanyar la II Guerra Mundial, també són indicis del risc delinqüencial dels investigats. També fiquen en el mateix paquet de perillositat publicar o difondre campanyes com ara Barrios sin fachos contra la “propaganda nazi”. Els Mossos també abonen la perillositat violenta dels investigats per haver participat en les concentracions de Meridiana Resisteix o corregir una confusió al programa de Carles Porta, Crims. Continuarà.
21 
10 