Una batussa entre aficions rivals en un partit de futbol ha acabat amb una profusa investigació de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra contra l’antifeixisme, que defineixen com un “moviment violent extrema esquerra”. Així ho constaten les diligències 863/2022 del jutjat d’instrucció 4 del Prat del Llobregat, que investiga una batussa entre aficionats dels clubs de futbol del Cornellà –els Cornehools, que Mossos titllen d’extrema esquerra– i del Castelló, els ultradretans del Frente Orellut. L’incident es va produir el passat 25 de setembre i va acabar amb una desena de detinguts. Una brega que va començar a ser investigada com un delicte de lesions, que posteriorment es va classificar com a desordres públics en el marc de ser una baralla multitudinària i que finalment ha acabat com a base d’una instrucció per delictes contra els drets fonamentals i d’odi.
La investigació, però, se centra curiosament en els seguidors del Cornellà i, per extensió en el moviment antifeixista, quan precisament els mateixos Mossos recorden que l’any 2018 dos integrants dels hooligans del Castelló van ser condemnats per apallissar dues persones al barri de Sant Andreu de Barcelona, al crit de “Heil Hitler” i “Sieg Heil”. El sumari, de més de mil folis i al qual ha tingut accés El Món, s’ha batejat com a Cas Cornelius per la policia, i sorprèn pels indicis incriminatoris que els analistes dels Mossos aporten al jutge, com ara una jaqueta amb una “esvàstica ratllada” o una xapa trobada en el lloc dels fets amb el lema “Eric Cantonà, antifeixista”. Dos elements que interpreten com a símbols “d’un moviment violent”.
Per reblar el clau, els agents afegeixen centenars de comentaris dels lectors a les versions digitals dels diaris Marca i El Periódico Mediterráneo, als que atorguen versemblança per incriminar els antifeixistes del Cornellà. A més, segons ha sabut El Món, hi ha una peça separada amb les dades obtingudes amb el buidatge de telèfons mòbils i intervenció de les telecomunicacions dels investigats, així com “informes de polarització” dels sospitosos, és a dir, fitxes ideològiques.
Roba, baralla tumultuària i delicte d’odi
Els fets que originen la investigació es van registrar la tarda del passat 25 de setembre al centre comercial SPLAU de Cornellà de Llobregat. El mateix dia que es jugava el partit entre la Unió Esportiva Cornellà i el Castelló. La topada entre les dues aficions va acabar amb una baralla i, com diuen els Mossos, totes dues professen “ideologies enfrontades”. La baralla hauria acabat amb tres ferits, un d’ells una dona de 89 anys que va caure quan hauria estat empesa durant les corredisses. La investigació la van començar agents de seguretat ciutadana, però l’endemà ja se’n va fer càrrec la Unitat d’Informació, que va obrir l’atestat UINF 854972/2022, aprofitant que alguns dels identificats tenien antecedents per “atemptat contra l’autoritat”. Una investigació a fons iniciada tot i que els aficionats del Castelló presumiblement ferits van informar els Mossos que no tenien intenció de presentar denúncia.
El mateix atestat admet que la causa que s’investiga no té res a veure amb la rivalitat esportiva, sinó que és pel “discurs d’odi entre ideologies contràries”. Ara bé, les perquisicions de la policia se centren només en els aficionats del Cornellà, que qualifiquen “d’antifeixistes” i que defineixen com “una expressió derivada de l’extremisme violent d’extrema esquerra”. Per demostrar que són antifeixistes, els Mossos encarreguen un informe l’Àrea Central d’Anàlisi de la Comissaria General d’Informació sobre la simbologia trobada a l’escenari dels fets. En concret, una gorra i una caçadora amb un pegat i dues xapes. El pegat és un senyal de prohibició amb una esvàstica dins i una de les xapes és la imatge del futbolista Eric Cantona, amb el lema Cantona antifeixista. Dos elements que els Mossos consideren concloents per ubicar-los en el “moviment violent d’extrema esquerra”.
L’antifeixisme, segons els Mossos
En el primer atestat dels agents d’Informació, els Mossos defineixen l’antifeixisme com “una ideologia basada en la confrontació mitjançant la propaganda, mobilitzacions al carrer o bé en enfrontaments directes amb la ideologia feixista, extrema dreta o nacionalsocialista”. Així emmarquen, a través dels Cornehools, una investigació de l’antifeixisme assegurant al jutge que és un “moviment violent”. I d’aquí se’n deriva l’autorització de la intervenció de les comunicacions –actualment sota secret– i un inquietant atestat “individualitzat d’informes de polarització” dels identificats relacionats amb els fets, una veritable recerca ideològica sobre els presumptes implicats.
Per acabar de relacionar fets incriminatoris amb els antifeixistes, els Mossos d’Esquadra han aportat al jutge 199 comentaris dels lectors de la versió digital del diari esportiu Marca i d’El Periódico Mediterraneo. Una informació que els serveix per “identificar” els sospitosos i emmarcar-los en un discurs de violència més enllà de l’àmbit esportiu. A més també incorporen desenes de tuits o missatges a les xarxes socials sobre els fets i els seus protagonistes per alimentar l’acusació. Un mètode que també utilitzava el cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena, per inculpar els líders del Procés independentistes. Continuarà.
18 
3 