El jutge instructor del cas del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, considera que la reforma del delicte de malversació pactada pel govern espanyol del PSOE i Podem amb ERC i que ha entrat en vigor aquest dijous, no serveix per a l’exili. Una interpretació que també podrien fer els magistrats del Tribunal Suprem, amb Manuel Marchena cal capdavant, que van sentenciar a gairebé 100 anys de presó els líders del Procés. Així ho ha expressat el magistrat instructor en la interlocutòria emesa avui en què anuncia que retira les euroordres per sedició però mantén les peticions de cerca i captura per malversació i desobediència contra el president a l’exili, Carles Puigdemont, Antoni Comín i Lluís Puig; i només per desobediència contra Clara Ponsatí i Marta Rovira.
En la resolució, Llarena argumenta que el tipus penal nou no afecta els fets jutjats ni els fets instruïts, perquè al capdavall no ha canviat la conducta penal tipificada i en el redactat només ha variat un verb per fer-lo més precís. “La redacció actual ha substituït la vella acció de sostreure pel verb apropiar-se, mantenint-se una redacció idèntica a la resta d’exigències del precepte”, adverteix. “Resulta evident que la interpretació jurisprudencial que aleshores va acotar el delicte de malversació de cabals públics resultarà plenament aplicable a l’actual redacció, en la mesura que la sostracció i l’apropiació no presentin un significat substantivament diferent del comportament que es vol reprimir”, afegeix.
En aquest sentit, fa una interpretació del nou format del delicte basat en la jurisprudència i la doctrina establerta sobre la malversació i l’apropiació indeguda. De fet, de la mateixa manera que accepta que la sedició ha quedat fora del Codi Penal i que els exiliats no poden ser processats per un altre tipus penal similar –que seria el de desordres públics agreujats–, sosté que la nova malversació sí que encara els vincula i que no canvia gens la seva acusació ni comporta per a ells una atenuació de les penes establertes en el nou redactat del delicte. Cal tenir present que la justícia alemanya només va cursar les euroordres pel delicte de malversació.
Segons Llarena, van malversar
Llarena, en el seu escrit, insisteix que s’aprecien en el comportaments dels exiliats indicis de la comissió del delicte de malversació del nou article 432.2 del Codi Penal. En aquest sentit, concreta que Puigdemont, Comín i Puig haurien assumit una de les cinc parts amb què s’hauria fraccionat el famós encàrrec que es va fer a l’empresa Unipost per al repartiment de les notificacions dels membres de les meses electorals, així com del cens electoral i la notificació de les meses de votació.
En aquest context, Llarena interpreta que en el delicte de malversació, tant amb l’antiga com amb la nova redacció, el “propòsit de l’enriquiment no és l’únic possible per cometre un delicte d’apropiació”. Amb aquesta base, el magistrat remarca que el tipus penal no requereix l’enriquiment de l’autor, sinó, en tot cas, la disminució il·lícita dels cabals públics o béns que s’hi assimilin. Així, assevera que la malversació és una acció apropiatòria en què es disposa dels diners o béns públics com si fossin propis o bé de la seva administració deslleial.
Si hi ha diners, hi ha malversació
Finalment, Llarena conclou que com que es van abonar diners per a una acció que considera il·legal, hi va haver malversació. “Si els diners són un instrument de canvi que permet concretar el contingut de l’obligació recíproca de pagament en algunes obligacions oneroses, l’ànim de lucre és igualment apreciable quan es desposseeix l’administració d’uns fons públics per atendre obligacions de pagament que corresponen a subjecte actiu del delicte i que estan plenament desvinculades del funcionament legítim de l’administració, com quan s’atribueix a l’administració una obligació de naturalesa particular i totalment aliena als interessos públics que es gestionen”, explicita. “En tots dos supòsits, es disposa dels béns públics com a propis i s’aparten del seu destí per obtenir un benefici particular”, afegeix.
Llarena fins i tot fa una passa més enllà i nega que es pugui aplicar un tipus atenuat als exiliats. D’aquí que analitza la possibilitat d’interpretar la conducta dins l’article 432 bis del Codi Penal, perquè en els fets investigats s’hi poden trobar aspectes de l’existència d’ànim de lucre i l’ànim de disposar com a amo dels béns o diners. En aquest punt, recorda que el tipus atenuat és únicament apreciable si es disposa temporalment de la cosa moble amb intenció de tornar-la posteriorment i, per tant, amb mera voluntat d’ús temporal d’aquesta. “Una cosa que aquí no sembla apreciar-se”, conclou en referència que els diners es van gastar, d’aquí que no vegi malversació en la utilització de les escoles però sí en el cas d’Unipost. AL capdavall, argüeix que tots tres –Puigdemonet, Puig i Comín– haurien disposat de béns públics com a propis i que aquests béns es van apartar del seu destí per a un benefici particular.
1 
8 