El president a l’exili, Carles Puigdemont, i els consellers exiliats i actualment europarlamentaris, Toni Comín i Clara Ponsatí han obert una nova via processal. L’advocat de tots tres, Gonzalo Boye, ha presentat un recurs de súplica davant el Tribunal Constitucional on acusa els magistrats d’estar en “rebel·lia” amb el dret europeu per haver avalat les euroordres. De fet, els acusa de prendre una decisió que és “absurda” perquè es desmunta en ella mateixa, en confondre una suspensió cautelar amb una decisió definitiva.
La tesi dels tres eurodiputats és que el Tribunal es remunta al març i octubre de 2019 es van dictar sengles interlocutòries per part del Tribunal Suprem de detenció europees sense tenir present que ja eren eurodiputats. Els magistrats van denegar les mesures cautelars urgents i posteriorment, el passat cinc d’octubre, les mesures cautelars. El raonament brandat pel tribunal era que l’acceptació de la mesura cautelar podria anticipar la “decisió final estimatòria”. Un argument que la defensa considera “poc menys que absurd” perquè això resulta “consubstancial a les mesures cautelars de suspensió”. Així recorda que les cautelars “per definició, tenen per efecte privar provisionalment d’efectes a la resolució l’anul·lació es pretén en el procediment principal”. És a dir, que precisament les cautelars estan per no determinar la decisió en prejudici del que interposa el recurs.
És en aquesta línia, que la defensa argüeix que el Tribunal, en avalar les euroordres s’aparta del criteri europeu i de la seva condició d’eurodiputat. Hem de tenir present que quan s’interposa el recurs, la immunitat dels tres parlamentaris era vigent. D’aquí que acusi l’Estat de fer pràcticament com Polònia i no faci cas al dret europeu. “La ponderació dels interessos en joc duta a terme pel Tribunal Constitucional resulta manifestament arbitrària, situa aquest òrgan en una posició d’oberta rebel·lia enfront de el Dret de la Unió Europea i desconeix la jurisdicció el Tribunal de Justícia de la Unió Europea“, acusen els tres recurrents.
En aquesta línia, el recurs de súplica subratlla “que no cal oblidar que des de fa més de dos anys es vulnera, tant pel Tribunal Suprem com pel Tribunal Constitucional, la seva immunitat parlamentària europea, el que, per descomptat, suposa, a més, des de qualsevol òptica, una dilació indeguda absolutament inacceptable” . Un argument que també utilitza per fonamentar la vulneració de drets processals dels seus clients.

El recurs insisteix que l’aval del Constitucional a les euroordres el situa en “una compromesa situació, ja que es situa no només a extramurs de l’ordenament jurídic de la Unió Europea, sinó en una situació d’oberta rebel·lia enfront d’ell, fet que suposa situar-se en una situació de rebel·lia enfront de la Constitució mateixa“. D’aquí que ho compari amb Polònia de manera velada:
“Això ha tingut conseqüències greus en altres Estats membres, com posa de manifest la situació que recentment s’ha viscut en un altre Estat membre, el que suposa, al seu torn, una violació per part de Tribunal Constitucional del principi de cooperació lleial amb les autoritats de altres estats membres de la comunitat de Dret que és la Unió Europea“.